LA HIBRIDACIÓ DE DOS GÈNERES DE NACRES, UNA ESPERANÇA PER A LA SUPERVIVÈNCIA D’AQUEST MOL·LUSC

154
Individuos híbridos entre Pinna nobilis y Pinna rudis. Foto: Maite Vázquez-Luis (IEO)

Investigadores del Centre Oceanogràfic de Balears de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) i del Centre de Recherches Insulaires et Observatoire de l’Environnement (CRIOBE) han detectat que la hibridació entre dos gèneres de nacra, podria obrir una porta a l’esperança per a la supervivència d’aquest mol·lusc, tan present fa anys a la Badia de Pollença. En aquest sentit, és bo recordar les paraules d’Alfonso Jaume a l’article “La badia s’està morint” en què lamentava la desaparició del redol de nacres que tenia controlats a la Badia.

Un híbrid resistent al paràsit

Els dos gèneres hibridats són la nacra Pinna nobilis, una espècie en perill crític d’extinció, i la nacra de roca (Pinna rudis), que pertany al mateix gènere i que ha demostrat ser resistent al paràsit que està acabant amb les poblacions de nacra en el Mediterrani.

Des de l’any 2016, la nacra Pinna nobilis pateix una mortalitat massiva a la mar Mediterrània per mor d’un paràsit anomenat Haplosporiudium pinnae. Per això, aquesta espècie ha estat inclosa en el Catàleg Espanyol d’Espècies Amençades i en la llista vermella de la UICN pel seu perill d’extinció. En aquest context, es venen realitzant diversos estudis per protegir-la, com la monitorització d’individus supervivents que duen a cap investigadores de l’IEO en el Parc Nacional Marítim Terrestre de l’Arxipèleg de Cabrera.

L’anàlisi morfològica i genètica d’aquests individus ha permès identificar per primera vegada la hibridació de Pinna nobilis i Pinna rudis, una troballa que podria ajudar a entendre la immunitat d’alguns individus al patògen, ja que la nacra de roca és resistent al paràsit i els híbdrids també ho podrien ser. En aquest sentit, l’autora dels articles puiblicats a la revista Molecular Biology Reports i investigadora de l’IEO, Maite Vàzquez-Luis, explica que “tots els exemplars supervivents que fins ara crèiem que eren Pinna nobilis hauran de passar un test d’identitat genètica, perquè és possible que alguns d’ells siguin exemplars híbrids”.

PUBLICITAT

De fet, els resultats publicats a la revista Molecular Biology Reports, evidencien que tres individus estudiats presentaven característiques morfològiques de la petxina i del mantell entremesclades, exhibint trets d’ambdues espècies. A més a més, les anàlisis mol·leculars donaren suport a la troballa.

La hibridació entre espècies és un procés comú a la natura, molt important en l’evolució i que poden dur o al colapse de l’espècie o a la formació d’una de nova. “Encara no sabem si aquests híbrdis són fèrtils o no”, explica la cièntífica. “Ara hem de realitzar més estudis que ajudin a determinar si els individus supervivents trobats, tant a la resta del territori nacional com en altres països, són vertaderament P. nobilis o exemplars híbrdis”, conclou Vàzquez-Luís.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT