LA GOLA

306
Vista de part de la llacuna en direcció a la mar.
PUBLICITAT

Juan M. Torres Velasco / jmtorres953@msn.com

Segons el Diccionari Català-Valencià-Balear, el vocable “gola”, entre d’altres significats, vol dir “extremitat d’una sèquia mare que desemboca a la mar”.També “punt de la costa que serveix de desembarcador o petit estret que comunica una albufera o riu amb la mar”. Per extensió, és sinònim del mot “grau” amb el significat de “boca o petit canal que posa en comunicació un estany amb la mar”.

El topònim el situam al Port de Pollença, i dona nom a una petita zona humida, uns aiguamolls prop de la costa, on conflueixen els torrents de Síller i Gommar. De gran valor ecològic, en ell s’hi ubica el primer Centre de Turisme Ornitològic de les Balears, inaugurat l’any 2010.

La primera referència que he documentat sobre aquest indret és al llibre del clavari Joan Torandell, que poc temps de l’arribada de les tropes de Dragut a Pollença, i en concret dia 20 de desembre de 1550, fa una anotació de pagament al senyor Gabriel Corró pels estalons que havia ficat a la Gola, per senyalitzar el pas. Aquesta mateixa acció la veiem acordada a diferents actes municipals al llarg del segle XIX.

PUBLICITAT

Al Catàleg de la Secció Històrica de l’Arxiu Municipal de Pollença i de les Cúries dels Templaris i Hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem, l’arxiver Jaume Lladó Ferragut ressenya un document de 1648 referent als drets del Rei sobre “l’Estany de la Gola”,

Al Registre de la Propietat de Pollença anotam que, al manco el 1866, era propietat de Dona Margarita Corró Salas, viuda de D. Bartomeu Aloy Prats i figurava com a una “laguna que tiene comunicación con el Mar y zona de Boquer”, que afrontava per l’est amb la mar i la resta amb Síller.

Prova de que el lloc no era desconegut per a la incipient població del Moll és que a una de les postals que s’editaren del fotògraf Guillem Bestard, datada el 1930, el Port figura com a “Caserío de la Gola”.

La proximitat del lloc ha fet sorgir altres topònims homònims, com ara la llosa de la Gola, el pas, el pont, el passeig, o la platja. Afegirem una mica d’informació sobre cadascun d’ells:

PUBLICITAT
Drenatge de la desembocadura de la Gola a la mar.

1.- La Llosa és un talassònim que fa referència a una roca, generalment plana, submergida a la mar, però molt a prop de la superfície (si bé aquesta accepció no figura al DCVB). A la badia de Pollença n’hi ha algunes més, com ara la de l’Ullal, la de Llenaira, la del Rei, i la del Barcarès. A més de la llosa de cala Barques a Sant Vicenç. S’ha de remarcar que amb aquest significat només trobam aquest topònim marítim, a banda dels esmentats, un al terme de Escorca, altre al de Valldemossa i alguns a Menorca. Podem dir que seria un sinònim d’escull.

2.- El Pas, que es senyalitzava amb pals o estalons, ja hem vist anteriorment que hi ha notícies al manco des del 1550.

3.- El Pont, va ser la solució per travessar en carro el pas anterior, quan anaven per la vorera de la mar a les zones de l’Ullal i Llenaira, ja que en certes èpoques no era fàcil creuar i les bèsties i carros s’empantanegaven. Malgrat que el 1911 ja es feien gestions municipals per a construir-lo, no va ser fins el 1921 que es va dur a efecte.

4.- Amb el nom de Passeig ja tenim notícies el 1939, per designar el tram de camí que anava bordejant la badia i situava les cases i hotels que havia en el mateix.

PUBLICITAT

5.- I el nom de platja de la Gola apareix documentat el 1789, al llibre de Gerònim de Berard, “Viatge a les viles de Mallorca”.

També el carrer adjacent a la zona humida va ser batejat amb aquest nom (si bé desconec la data exacta), però anteriorment s’anomenava carrer del Pinar, com a mínim fins el 1963. I el bocí que hi ha darrera el parc, fins a la benzinera se’l coneixia com a carrer Prolongació de la Gola. Segons acta del Ple de l’Ajuntament de 27 de juny de 2012, aquesta prolongació es va dedicar a Margalida Comas Camps, biòloga, pedagoga i professora, esposa del fotògraf Guillem Bestard.

PUBLICITAT

Tanmateix, i com hem assenyalat a l’inici d’aquest article, que per a “gola” hi ha un sinònim “grau”; a Pollença un grau petit o Grauet (pronunciat Gravet, figura gramatical anomenada “epèntesi” ) fa partió amb el terme municipal d’Alcúdia. Citat per l’historiador Mateu Rotger a la seva Història de Pollença, en l’actualitat ha deixat de tenir la funció de comunicació de l’Albufereta amb la mar, però el topònim s’ha conservat.

PUBLICITAT