LA GOLA

187
Estany de la Gola. Foto: Biel Perelló.

Juan M. Torres Velasco – jmtorres953@msn.com

Al DCVB s’explica que un dels significats de la paraula “gola” és “part anterior del coll; espai comprès entre el vel del paladar i el començament de l’esòfag”. Un altre significat seria “peça de l’armadura que es posava damunt el pitral per a cobrir i defensar la gargamella”. I una tercera accepció descriuria un dels pecats capitals: “apetit desordenat de menjar i beure”.

Tanmateix, aquest article no fa referència a cap dels supòsits esmentats, sinó a una obertura i passatge d’entrada de la mar dins la terra, que, en aquest cas, forma una petita zona humida situada al Port de Pollença, on conflueixen els torrents de Gommar i de Síller, i per on hi entra l’aigua de la mar. Aquestes circumstàncies fan que les aigües de l’aiguamoll siguin salobroses i riques en peixos, crustacis i cucs, la qual cosa propicia l’existència d’una diversitat ornitològica extraordinària. Aquestes característiques feren que l’any 2010 hi fos inaugurat el primer Centre de Turisme Ornitològic de Balears.

PUBLICITAT

Podríem assimilar el topònim “gola” amb el de “grauet”, o sigui, una obertura o petit canal que posa en comunicació un estany o aiguamolls amb la mar”. Just en el límit del nostre terme municipal, a l’Albufereta, tenim un grauet (pronunciat gravet, figura gramatical anomenada “epèntesi”) citat per l’historiador Mateu Rotger en la seva “Història de Pollença”. Actualment ha deixat de tenir la funció de comunicació de l’Albufereta amb la mar, però el topònim s’ha conservat.

Imatge de la Gola que surt a Tripadvisor.

Tornant novament al nostre topònim “La Gola”, hem de citar la seva antigor ja que l’hem documentat l’any 1550, a un llibre del clavari Joan Torandell, on se fa un pagament al senyor Gabriel Corró per estalons ficats a la gola…

Tanmateix al Catàleg de l’Arxiu de Pollença, fet per Jaume Lladó Ferragut, hi trobam documentació de l’any 1648 referent als drets del Rei sobre l’Estany de la Gola.

Jeroni de Berard, al llibre “Viatge a les viles de Mallorca” (1789) escriu “(..) esto es, al recodo que hace el puerto hacia la playa de Boca, que sigue hacia la de la Gola y hacia la villa de Pollensa hasta la Albufereta, en cuya orilla acaba este término y comienza el de la ciudad de Alcudia”.

I en una anotació del Registre de la Propietat de Pollença, de l’any 1866, es diu que és una llacuna que te comunicació amb la mar, propietat de Margarita Corró Salas, viuda de Bartolomé Aloy Prats.

El topònim dona lloc a que s’incorpori al nom d’altres indrets propers, com per exemple:

– A una de les postals del fotògraf Guillem Bestard, editada el 1930, al Port de Pollença se l’anomena com a “Caserío de la Gola”. L’antic carrer del Pinar, actualment ha estat batejat com carrer de La Gola. I el desembre de 2008, s’aprovà, per la Junta de Govern de l’Ajuntament, donar el nom de Margarita Comas Camps al carrer que es deia “Prolongació de la Gola”.

– La Llosa de la Gola és un talassònim que es troba entre la Llosa de l’Ullal i el Moll nou (per cert, el professor Joan Miralles i Monserrat, al Nomenclator Toponímic de les Illes Balears, explica que el topònim “llosa”, com a talassònim, tan sols el trobam a Pollença, Alcúdia, Escorca i Valldemossa).

– També la Casa-convent de les Monges de la Caritat, abans de la seva compra el juny de 1922, era coneguda com a Can Picarol de la Gola. I el mateix criteri podríem seguir per anomenar l’Arenalet o platja de la Gola, i de manera similar l’actual passeig Londres que en els anys 40 s’anomenava passeig de la Gola.

PUBLICITAT

– Finalment, farem referència al pont de la Gola, construït el 1921, en l’anomenat Pas de la Gola. Aquest pas estava senyalitzat mitjançant pals o estalons, al manco des de 1550, com hem assenyalat anteriorment.

PUBLICITAT
PUBLICITAT