LA GERRETA DEL CATIU (1)

224

Sempre havia vist aquella gerreta per casa. La família l’estotjava com un tresor. Per això, quan la va agafar per primera vegada, va tenir por que s’escapolís dels seus dits balbs per l’emoció. Sense saber per què, va guaitar a dins i, amb la foscor interior, l’envaí el misteriós aroma d’aquell “bell dia, temps enrere, entre estiu i primavera”, quan els millors fadrins pollencins eren a tosa a Formentor.

I amb l’olor de festa li arribà una remor creixent de verbes i rialles d’aquells joves sans i valents que, amb tanta bulla, ensordien els talls de les esmolades estisores que zas, zas, zas escapçaven, sense parar, la llana a les ovelles.

Quan es va adonar, vista i oïda l’havien transportat fins que aquella llarga taula, ben parada i plena de viandes al voltant de la qual els homes, joves i granats, celebraven que havien acabat de tondre. Sols no s’havia assegut quan va arribar un missatge de Ternelles amb una panera envoltada de roses en poncella, estibada de llepolies i fruites acollint una gerreta de coll airós coronada per un ram florit i olorós de taronger. Era el present de na Dolça per al seu estimat en Jordi, el fill major de l’amo de Formentor que, entaulat amb els altres, escoltà atentament:

“Rebeu, d’amor en penyora,
aquest ramell de poncelles:
de dins la vall de Ternelles
l’envia... qui vos enyora.

(...)

Na Dolça, Jordi, és per vós:
per tal pagès, tal madona!”

Quins mots més ben travats, pensava en Jordi, mentre repetia per ell mateix: “Per tal pagès, tal madona!” i evocava aquell instant en què, tres anys enrere, na Dolça li donà aigua de Ternelles dins aquell mateix càntir i, mentre calmava la set, begué l’amor que, en qüestió de dies, s’havia de materialitzar en noces. Enhorabones i visques d’aquells parents i amics recuperaren la remor silenciada pel missatge glosador.

PUBLICITAT

Amb aquestes, d’Alcúdia, feren acte de presència dos frares de sant Francesc, amb les alforges a punt per fer la capta per al Convent. Rebent, l’amo en Tomeu els convidà a entrar i a beneir la taula que: “Enguany, casam aquest fill meu i, per tant, són dues les alegries que avui celebram!:

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT