LA FOSSA DE SANT VICENÇ INCLOSA AL PLA DE FOSSES

257

La fossa de Sant Vicenç s’ha inclòs al Pla d’Actuacions en Fosses de la Guerra Civil 2021-2022 del Govern de les Illes Balears a fi d’agilitzar una possible intervenció futura. En aquest sentit, des de Memòria Democràtica de Mallorca, apunten que, de moment, la investigació d’aquesta possible fossa està en mans de Patrimoni del Consell de Mallorca.

En ple confinament, la senzillesa de les floretes vermelles, grogues i morades foren el sentit homenatge per a les víctimes del franquisme amb motiu del 14 d’abril.

Infructuosa primera excavació

Després d’una infructuosa primera excavació per part del Consell de Mallorca i davant un possible error de localització per part de qui va indicar on s’havia de fer la cata, Memòria Democràtica no vol deixar el cas en l’aire. Per això, però, el jutge que porta aquest cas, hauria de tancar la investigació per part de Patrimoni. Aleshores, podria ser assumit per Memòria Democràtica qui el traslladaria al Govern de les illes Balears per seguir amb el protocol específic per a les fosses de la Guerra Civil.

La inclusió de la fossa de Sant Vicenç al Pla d’Actuacions en Fosses de la Guerra Civil 2021-2022 del Govern de les Illes Balears. Per tant, s’ha fet en previsió d’allò que pugui passar. I és que, si la investigació es tancas i no s’hagués pressupostat l’estudi i possible intervenció, caldria esperar a una nova convocatòria del Pla, endarrerint encara més una investigació que fa anys s’arrossega.

Pendents dels actes de reconeixement als pollencins

La pandèmia del coronavirus impedeix que es pugui dur a terme l’acte de reconeixement als pollencins identificats a les fosses de Marratxi i Llucmajor. La idea continua essent fer un acte institucional i solemne a la Sala de Plens i amb parlaments per part de les famílies i també dels representants polítics, semblant a la que es va dedicar a la memòria de Joan Losa Campomar, el primer pollencí desaparegut durant el franquisme les restes del qual varen ser identificades a Porreres.

PUBLICITAT

Inicialment, la Comissió d’Estudis per a la Veritat, Justícia i Reparació va fixar el diumenge 29 de març per dur a terme un acte d’homenatge a Antoni Castanyer Cifre i a Miquel Marquet Perelló, els cossos dels quals foren recuperats a les fosses de Marratxí i posteriorment identificats, i a Antoni Oliver Jordà, el cos del qual fou localitzat a la fossa de Llucmajor i posteriorment identificat.

Primer el confinament i després la nova normalitat, marcada per l’alt risc de contagi de coronavirus, han impedit, però, que es pugui dur a terme aquest homenatge.

Quatre pollencins identificats

Quatre de la trentena grossa de pollencins que desaparegueren durant el franquisme, han estat identificat arran de les exhumacions de diferents fosses de Mallorca. El primer fou Joan Losa Campomar, identificat entre les víctimes enterrades al cementiri de Porreres. Poc temps després va transcendir que, entre les restes humanes exhumades a la fossa de Marratxí, hi havia Miquel Marquet Perelló. Posteriorment es va saber que, a Marratxí, també hi havia les restes d’Antoni Castanyer Cifre i, a Llucmajor, les d’Antoni Oliver Jordà. És possible que, a Son Coletes (Manacor), també hi pugui haver algun pollencí desaparegut. De moment, però, no es té constància.

Actuacions del tercer Pla

Així les coses el tercer Pla de Fosses del Govern inclou l’estudi i la possible intervenció de la fossa situada en una finca privada de Cala Sant Vicenç, a Pollença, així com l’elaboració de cinc estudis de viabilitat: al carrer de San Silvestre del cementeri de Palma, a Petra, a Muro, a Capdepera i l’anàlisi d’una possible tercera fase a Porreres.

Entre les intervencions previstes al Pla de 2021-2022, hi ha la del cementeri d’Inca, la Selva, la Mancor de la Vall, la de la fossa del Pou de Son Danús (Santanyí), i una segona fase al cementiri de Son Coletes (Manacor), així com també una tercera fase al cementeri vell d’Eivissa, a ses Figueretes, i una primera actuació al cementeri nou de Sant Francesc Xavier, a Formentera. En totes aquestes localitzacions es duran a terme tasques d’excavació, exhumació i identificació de restes de víctimes de la Guerra Civil.

El Pla d’Actuacions en Fosses de la Guerra Civil 2021-2022 fou aprovat el passat 19 de novembre per part de la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears.

Aquest tercer Pla de Fosses disposa d’un pressupost inicial de 380.000 euros, que s’executarà mitjançant un contracte biennal (2021-2022). Després de ser aprovat per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears, aquest Pla inicia la seva tramitació administrativa amb vista a la seva licitació i adjudicació pública.

Després de dues fases del Pla

Des de l’any 2014, a les Illes Balears s’ha excavat a 17 fosses: Sant Joan (2014), Porreres (2016, 2020), Sant Ferran (Formentera, 2017), Pla de Fosses 2018 (Alaró, Marratxí, Sencelles, Calvià, ses Figueretes, Llucmajor, Santa Maria, Montuïri, el Pou de s’Àguila a Llucmajor, el Pou de Son Lluís a Porreres), Pla de Fosses 2019-2020 (4 actuacions noves a Son Coletes, Manacor, Bunyola, Coll d’Artà i Valldemossa; segones intervencions a Sencelles, Porreres, ses Figueretes, Pou de Son Lluís i Santa Maria).

Fruit d’aquestes intervencions s’han recuperat les restes de 92 cossos i s’han identificat 25 víctimes de la repressió franquista, ja sigui a través d’actuacions impulsades pel Govern (14 identificacions a Porreres l’any 2016 i 8 dins el Pla de Fosses 2018-2019) o intervencions prèvies per part de l’Associació Memòria de Mallorca, amb la UIB i l’Ajuntament de Sant Joan (3 identificacions l’any 2014 a la fossa de Sant Joan). Vint d’aquestes víctimes identificades ja han estat retornades a les seves famílies.

Des que a les Illes Balears es va aprovar la Llei autonòmica de fosses, el juny de 2016, el Govern ha destinat prop d’1.400.000 euros a l’exhumació i l’anàlisi de les restes localitzades a les fosses de les Illes Balears.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT