LA FORTALESA I ROBERTO RAMAUGER (I)

682
Ramauger transformà profundament la punta de l’Avançada.

Margalida Cànaves Campomar

París, 1909, avantguarda, art i bohèmia. Un grup d’artistes provinents de riques famílies argentines s’instal·la a Montmatre. Molts d’ells assisteixen a les classes d’Anglada Camarassa i passen a formar part del Grup de la Rue de Bagneux. Dins aquest grup, hi trobam Roberto Ramauger, fill d’una família benestant i posseïdor d’una gran fortuna, ha viatjat per Europa, Àfrica i Àsia. Es relaciona amb Roberto Franco, López Naguil, Lagos, Nocetto, Cittadini… Duien una vida en comú de treball i debats, uns a favor i altres en contra del moviment artístic del moment. Ell optà per mantenir-se al marge de les experiències avantguardistes i treballà la temàtica del paisatge. La seva pintura es caracteritza per un tractament exagerat del color, i forma part d’un procés marcat per la indefinició.

1914, Ramauger arriba a Pollença

No és el vessant artístic de Ramauger allò que vull tractar, sinó la seva relació amb la Fortalesa i Pollença. Cal situar-se a 1914, primera Guerra Mundial, aquest fet suposarà l’abandonament de la capital de l’art. Alguns dels artistes optaran per retornar als seus llocs d’origen, però un altre grup, seguint Anglada, s’instal·laran a Mallorca: Cittadini, Anibal Nocetti, Luis Cordiviola, Roberto Montenegro i Roberto Ramauger.

A partir d’aquesta data, Roberto Ramauger alterna estades a Pollença amb viatges a llocs exòtics i París. El 1918, amb l’acabament de la primera Guerra Mundial alguns dels antics deixebles i amics argentins d’Anglada Camarassa es retroben: el grup de París es reconstituïa, però aquesta vegada a Mallorca.

1919, Ramauger compra La Fortalesa

El 1919 Roberto Ramauger compra la Fortalesa d’Albercuix a Pere Llobera i Garau i els terrenys dels voltants de l’antic fortí militar a Isabel Capllonch i Rotger. Hi vol construir una obra d’Art on es fonguin arquitectura, escultura i jardineria.

Aquesta reforma, que suposarà una transformació de l’edifici existent, es planteja en dues fases. Una primera afectarà l’edifici pròpiament dit i, en una segona fase, s’edificaran una sèrie de construccions annexes, a més de l’enjardinament de la finca.

La fortalesa de la punta d’Albercuix.

La intervenció sobre l’edifici respon a la idea de la fortalesa com a residència principal i com a centre físic d’una projecció centrífuga per l’altra. De traçat modern i original més connectat amb l’estil de l’avantguarda europea que amb la tradició mallorquina. Incorpora en el pati central una galeria sobre mènsules, que permet la comunicació entre les diferents estances del primer pis.

La planta baixa és també modificada, delimitant noves dependències i accessos. En el pis principal, s’obrin enormes obertures com a sistema d’il·luminació preferent. A la terrassa superior, s’elimina la barana que l’envoltava i en un dels costats s’aixeca una construcció a mode de pòrtic; lloc on tindrà l’estudi Josep de Creeft, en una primera etapa, després residirà a l’Horta. Els murs exteriors són corregits mitjançant la presència de balcons a la façana i noves obertures, com la del costat est per l’ingrés al fos.

1936, La Fortalesa és expropiada

L’any 1936, una altra Guerra, suposarà una nova ruptura. La Fortalesa és expropiada i s’obliga la propietat a deixar la finca. El 1940 hi ha un retorn de la propietat a l’apoderat de Roberto Ramauger, el Sr. Jaume Cifre Martí. Aquest fet suposarà l’elaboració d’un inventari, que ja reflecteix un primer espoli. L’any 1942 la propietat torna a ser expropiada, per motius de defensa front a temors de possibles bombardeigs vinculats a la segona Guerra Mundial.

Tot i així els elements que trobam a l’inventari, ens permeten fer una aproximació a l’hàbitat i el model de vida que seguiren aquest grup de persones que es reunien al voltant de la Fortalesa, els artífex de la qual són Ramauger i de Creeft. Va suposar una intervenció global a mode de villa imperial romana en el vessant hedonista. Com a novetat cal ressaltar l’absència d’explotació agrària i econòmica i la dedicació exclusivament residencial i d’oci.

Eren unes edificacions que comptaven amb totes les comoditats possibles a l’època, l’edifici principal estava dotat de calefacció, aigua corrent, cuina econòmica, gelera, habitacions amb bany complet en suite, i el fet que a l’inventari s’esmenti que unes 70 bombetes han estat robades, ja ens indica la quantitat d’il·luminació que disposava la villa. El vestíbul s’il·luminava amb aplics i una làmpada central. A més dins aquest inventari crida l’atenció especialment la gran quantitat de cadires, un sofà per cambra i instruments musicals, quadres i 73 llibres, pràcticament tots en francès. Trobam vaixelles i diferents guarniments de llar.

Fora del recinte fortificat s’edificaren diferents habitatges per convidats i personal, edificacions per serveis, jardins, terrasses i columnates, piscina i aljub, pista de tenis, escalonades, vies empedrades, varador i la sembra massiva de pins i altres plantes.

Ramauger és l’artífex i la Fortalesa, l’escenari en què es desenvoluparà l’obra de Josep De Creeft, que tractarem en el proper episodi, i el lloc de reunió, festes, visites de personatges importants i diferents històries que contarem en un tercer i darrer capítol.

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of