LA FORTALESA I JOSEP DE CREEFT (II)

461

Margalida Cànaves Campomar

Josep de Creeft, fill de pares catalans, neix a Guadalajara el 1884, quatre anys més tard amb la família s’instal·là a Barcelona, on inicià la seva formació. El 1905 es traslladà a París, i per recomanació de Rodin ingressà a l’acadèmia Julian. Allà entrà en contacte amb artistes i intel·lectuals de Montmatre i entre d’altres feu amistat amb Juan Gris, Picasso, Apollinaire, Mateo Hernández, César Vallejo, Alexander Calder, i els homes del Cubisme. Participà de les discussions sobre les noves formes de l’art.

A diferència del que havia comentat en el capítol anterior sobre Ramauger, de Creeft optà en la seva escultura cap el llenguatge de les avantguardes, rompent amb els dictàmens de l’acadèmia que imperaven en l’escultura d’aleshores. París li va obrir el món.

El 27 de juliol de 1927 Josep de Creeft surt de París cap a Mallorca, per tal de dur a terme unes 200 escultures a la Fortalesa moment en que ja és un autor conegut.

Ell mateix afirmà: “Vaig anar a Mallorca per executar un projecte fantàstic en el castell propietat de Roberto Ramaugé, un acabalat pintor argentí amic d’Adan Diehl…”

A la Fortalesa es va intervenir en el paisatge, es varen traçar jardins i escales, es va construir una gran piscina amb columnata noucentista i es va crear un bosc on només hi havia roques.

Aquesta intervenció va fins el més mínim detall, capitells, columnes, cossiols esculpits, fonts i un llarg etc. Es tracta d’una intervenció global que ens transporta als “alegres anys 20-30”, que Mallorca conegué gràcies al grup esmentat. Són jardins de caire romàntic, mediterrani que conviden a gaudir, a l’oci, a la festa i a la relaxació.

De tot el conjunt destaca l’enorme piscina de 1.200 metres quadrats que originàriament estava envoltada per un fris vermellós amb sinuosos peixos esculpits sobre la mar. Darrerament hem tingut notícies de la possibilitat de que aquest fris no fos obra de De Creeft sinó d’una de les seves dones.

… i vaig anar a Mallorca amb Margarita, que jo havia conegut més de vint anys abans a Madrid. Més tard va venir Alice, així que.. comprens? La cosa tenia gràcia. Jo volia casar-me amb Margarita. Els seus fills -els meus- estaven d’acord, i el marit també. Però ella era catòlica i de cap manera es volgué divorciar.”

Ens trobam davant un conjunt elaborat en pedra i treballat mitjançant la talla directa, que ens presenta una temàtica antropomorfa, zoomorfa i vegetal que defineixen un món d’al·legories i símbols, a més d’escultures d’éssers fantàstics. La representació femenina, estarà reservada a les peces més destacades. Aquest serà un tret en l’obra de De Creeft durant tota la seva vida. La figura femenina serà el tema per excel·lència. A ell no li interessa mai la representació masculina, que es reduirà a obres per encàrrec o per amistat.

A la Fotalesa hi treballa fins el maig de 1929 ininterrompudament, quan marxa per una estada aproximada d’un any als Estats Units. Des del 1927 té tres estudis actius a París, EUA, i Pollença, fins a la Guerra Civil.

A la Punta Avançada va poder combinar les experiències que tingué dedicant-se a la cultura oriental (africana i precolombina) amb la plàstica tradicional catalana (romànic). De manera que en l’escultura de la Fortalesa s’uneixen la suavitat d’una amb la rigidesa de l’altra.

La calma de l’illa fou alterada per una manifestació de pau i germanor internacional que, en realitat, era un preludi de guerra: el vol transatlàntic del mariscal Italo Balbo amb una esquadreta de 25 hidroavions. El fet aeri més espectacular del decenni dels anys 30’. L’amarratge a la Badia de Pollença serví de vol de reconeixement per als bombardeigs feixistes a Mallorca, tres anys més tard”

L’any 1936 fuig de l’aixecament militar i es refugia amb la seva família als Estats Units; on es convertí en un dels escultors que en els anys 30 i 40 guiaren l’escultura nord-americana.

En els anys 60 tornà a Pollença de visita. “Fa vint anys vaig retornar-hi de visita amb Lorrie… Jo havia deixat moltes coses, pintures, escultures i coses d’Alice… tots els meus papers… la masovera em va dir: ho hem cremat tot. Han passat tants d’anys! No vaig trobar cap amic… gent liberal… Llavors vaig dir-me: retornar? Per què? Quan s’ha estat molt be a un lloc, no s’hi pot tornar… allí he tingut amics, he estat respectat, a l’hotel Formentor coneixia tothom. De retornar-hi ara hauria d’estar completament sol. És la guerra, que ‘me jodio’, la revolució… és trist. Tanmateix, a mi m’hagués agradat viure allí, però la meva dona, saps, de cap manera. No parla la llengua… Els americans són així, tenen massa complexes…”

En aquest moment la Fortelesa oferia una imatge de ruina i expoli. Moltes de les obres de De Creeft estaven rompudes, altres havien estat expoliades per particulars passant a decorar jardins i cases.

En total es parla que De Creeft compta amb obra a uns 28 museus arreu del món, entre ells el Metropolitan Museum of Art de Nova York. Va realitzar més de 40 exposicions individuals i mes de 70 col·lectives. El 1970 fou nomenat membre de l’Academy of Fine Arts de Nova York. Va morir a la gran ciutat nord-americana de Nova York als 97 anys, l’any 1981.

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of