LA FORTALESA I EL TAULER D’ESCACS (i III)

209
Restes del tauler d’escacs de la Fortalesa.

Enllaços als atres articles de la sèrie: http://puntinformatiu.cat/la-fortalesa-i-roberto-ramauger-i/ i http://puntinformatiu.cat/la-fortalesa-i-josep-de-creeft-ii

Margalida Cànaves Campomar

Ramougé i de Creeft havien creat l’escenari perfecte i idíl·lic per acollir tot el grup d’artistes que s’instal·laren al Port de Pollença o els amics que els visitaven de París. Era una època que els mateixos protagonistes definien com la “joie de vivre”, amor pel luxe, la vida confortable i tot guarnit amb plaers intel·lectuals com la música i la literatura. Dins aquest ambient també hi trobà cabuda, el temps per al joc. Una comunitat hedonista i internacional immensa dins un Moll petit, rutinari i de pescadors, com molt bé ens descriu un dels protagonistes de l’època, Ricardo Güiraldes a Notas para un libro Mallorquín.

Al Moll, ens podíem trobam una Delia del Carril, coneguda com “la Hormiga”, primera dona d’Adan Diehl, nedant amb Tito Cittadini, Güiraldes amb la seva dona, Adelina del Carril, i Lopez Naguil, davant la Fortalesa, quan encara Ramougé no havia iniciat la transformació, però ja ens enunciaven l’ambient que s’hi donaria uns anys més tard. Altres personatges són Rafael Valdés, Alberto del Castillo, els González Garaño, Marieta Ayerza i més tard Maria Elena Popolizio. Tots ells són personatges destacats, els homes molt més coneguts a Pollença que les dones, fet no justificable, en la mesura que més les anam coneixent, però aquest és un altre tema.

Bancs per mirar el tauler i la immensitat de la mar.

La Fortalesa, com ens reflexa el referit inventari de 1940 –PUNT iNFORMATIU número 315-, és un espai per a l’art i la literatura. És més, un dels llibres que hi trobam, Lewis et Irene (1924), és obra de Paul Morand, que tot indica que participà a les festes de Ramougé. En efecte, la Fortalesa era l’espai per a la festa i, tal volta, per a l’excés i la provocació. Ramougé es passejava envoltat de gitanes guapes amb fastuosos vestits per Pollença, per després protagonitzar les famoses vetllades. És molt probable que una d’elles fos Maria de Albaicín, balladora reconeguda internacionalment, íntima amiga i companya de treball del ballarí rus Serge Diaghilev. No sabem si el ballarí passà per la Fortalesa, però sí que podem afirmar que, entre ell i Anglada Camarassa, hi havia una admiració mútua.

Un altre personatge famós fou Andrés Segovia, se’l situa al Moll cap a l’any 1928. Imaginem l’escenari: Andrés Segovia a la guitarra, les terrasses de la Fortalesa amb la badia de Pollença per fons. Un altre escenari, tot el grup de convidats, un matí o una tarda, piscina, festa i llibertat sense prejudicis i ganes de joc. Ens situam en un espai privat de difícil accés, el que succeeix allà no és visible des del Port. Aquest fet serà decisiu en la mitificació de les festes i els esdeveniments. Ramougé ha creat l’espai amb tot el que es necessita per aquella manera de viure, per aquell parèntesi que els allunya de la Urbs, de París – Londres – Bons Aires. És en una illa propera a Europa, en el Mediterrani, però que no participa del món en què estan immersos. Serà allà que realment es donaven partides d’escacs en les quals, les figures eren persones de carn i ossos? És una llegenda? O és real? De moment no ho sabem, no coneixem cap testimoni que ens ho confirmi. El que sí podem afirmar és que al recer d’una vauma apartada de les edificacions, hi ha una terrassa amb vistes a Formentor, on trobam el famós tauler d’escacs format per rajoles de test negres i vermelles de 40 per 40 centímetres. Està voltat per un banc semicircular i al darrera té un aljub que recull l’aigua de la muntanya. La vauma està flanquejada per dues coves, l’accés a les quals es mitjançant escales de pedra, dins una d’elles hi trobam un banc per seure.

Imaginem una altra vegada, aquell grup de la “joie de vivre”, descendint per l’escarpada costa per un caminoi que porta a un espai no visible des de l’exterior i de difícil accés, que se situa a la meitat d’un penya-segat. En aquell indret, es podien asseure en un banc sentint la remor de l’aigua que circula per darrera, mentre gaudien d’un màgic i virginal paisatge i pot ser participaven en una partida d’escacs. O pot ser tan sols la partida es dugué a terme per a la pel·lícula Rataplan que s’hi filmà l’any 1935 dirigida per Francisco Elias i protagonitzada per Félix de Pomés i Antoñita Colomer.

El que sí és real, és l’impacte de la Fortalesa dins l’imaginari col·lectiu, que ha perdurat fins a l’actualitat. La seva història fou breu, interrompuda per la Guerra Civil, però intensa. Que hagués succeït, si no s’hagués donat aquella interrupció?

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of