LA FONT DE CUIXAC

394
Ull de la Font. Foto: Fonts de tramuntana.

Juan M. Torres Velasco – jmtorres953@msn.com

Aquest nom de lloc fa referència a una surgència d’aigua, una deu (font) bastant cabalosa que es troba entre can Pep Blanc, la serra de Cornavaques, les Quarterades i can Bosseta.

També coneguda com a Ulls de la Font o la Font de l’Ull, neix en una cova natural sota del nivell del sòl, però que gaudeix d’una volta de canó, construïda en paret seca de pedres de tamany mitjà, i que té accés mitjançant una escala de pedra que davalla un parell de metres. El cabal és molt abundós i dóna origen al conegut com a torrent de can Botana, que vesa les seves aigües a la mar, a Cala de Sant Vicenç i, més concretament, a Cala Molins.

Possiblement és una de las fonts més importants del terme municipal, de tal manera que tota la contrada rep el nom genèric de la Font, deixant de banda l’apel·latiu “de Cuixac”, ja que no és necessari l’auxili d’altre topònim per indicar on es troba ubicada.

PUBLICITAT

Inicialment, la veiem documentada com a Font de Cuxach ja l’any 1322, com podem llegir a la història de Mallorca de Joan Binimelis, quan es refereix a la vall de Vàritx “En esta vall, e al sòl d’un torrent, naix una font d’una aigua molt gran, que allí esclata e ix per moltes parts, e se’n va per lo torrent avall fins avencar-se en lo mateix torrent, e no la veuen més fins que torna nàixer, segons se creu, molt més avall, en un lloc de Cuixac, d’on aquella pren aquell nom, e li diuen la Font de Cuixac, que novament fon trobada en l’any 1322, comptant de la Nativitat de Cristo, e los qui pretenen que la dita aigua de Cuixac no és la mateixa de Vàritx diuen que aquella de Cuixac és molta més que la de Vàritx, e passa de sobre la terra, ab la qual molen alguns molins, e,. finalment, ve a donar a la Cala de Sant Vicent.” Tanmateix, per puntualitzar, s’ha d’indicar que a la versió castellana d’aquesta història figura que va ser l’any 1302. Però aquest topònim també es refereix a una propietat rústica, on neix la font, documentada en el segle XIX com a Ull de la Font i també la Font de l’Ull; igualment dóna nom a una possessió o predi que, a l’Apeo de 1818, era propietat de Gabriel Cànaves, tenia casa i 67 quarterades d’extensió, de les quals 50 eren de muntanya. Amb anterioritat, a un llibre de manaments catalogat a l’Arxiu del Regne de Mallorca, en data 3 de juny de 1622, es fa menció a un “seqüestre” de 25 quintars de garroves de la possessió de la Font de Mateu Vila” i pocs anys després, el 1628, figura un lloguer de la Font de Cuxach a un llibre d’actes del notari Antoni Torres. En el segle XIX, la posada de la Font es situava al carrer Monti-sion, 12, a la illeta de mateix nom.

Com he esmentat abans, la potència del topònim “la Font”, sense cap acompanyament, fa que s’anomeni així la serra propera, situada a la banda de mestral, entre Ternelles i Sant Vicenç. També es va arribar a declarar una entitat de població, denominada Horta de la Font, en el ple de l’Ajuntament de 27 d’agost de 1962. Concretament es declarava “la Urbanització ‘La Huerta de la Font’ com entitat de població d’aquest Ajuntament amb la classificació de “caserío”, i fent declaració expressa que dita Zona no figuri com Entitat menor, ciutat, vila, lloc ni aldea.” Tant és així, que va tenir una escola rural pròpia, oberta l’any 1951 i suprimida el 1967, degut al descens de l’alumnat del seu entorn.

I per acabar aquest article, un fet anecdòtic, curiós. A l’acta municipal de 4 de setembre de 1912, els regidors tenen coneixement de que una veïna renta les robes en el lloc anomenat “Ulls de la Font”, afectant a la salubritat de les persones. Òbviament, s’afanyaren a prohibir aquesta activitat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT