LA DIONÍS BENNÀSSAR HOMENATJA JAUME SALVADIEGO AMB EL VIEJO Y EL MAR

149

Aquest cap de setmana la galeria Dionís Bennàssar de Pollença inaugurarà l’exposició homenatge a Jaume Salvadiego “El viejo y el mar”. La mostra es podrà visitar fins al 17 de juny, a la galleria pollencina del carrer Antoni Maura, número, 11.

A la Galeria, obrin de dilluns a divendres entre les 10’30 i les 14 hores i les 17 i les 20 hores. Els dissabte i diumenge obren de 10’30 a 14’30 hores.

A les obres de Jaume Salvadiego que es mostraran a partir de dissabte a la Dionís Bennàssar, s’hi afegeix un text “anònim” amb una força que diu molt de l’artista i de la seva obra. Diu així:

“Després de més de 30 anys de dedicació al disseny gràfic, Jaume
Salvadiego es va llançar de cap a la pintura. Havia cursat estudis d’Arts
aplicades i Oficis artístics a Barcelona, la seva ciutat natal. I, de fet, mai
havia abandonat de tot la pràctica del dibuix. Però la seva decisió de
canviar de rumb va ser radical i sobtada.

PUBLICITAT

També sorprenent, ja que en molt poc temps començà a mostrar
resultats contundents i variats. Sempre es va moure per afectes i la
voluntat d’aprofundir en els temes escollits el va dur a treballar a partir
de sèries gràfiques i variacions. Com els retrats urgents, en tinta negra
damunt paper d’estrassa, dels habituals del bar Rita de Palma; els
boxejadors de cromatisme estricte que transmeten una certa poètica del
dolor i el fracàs; els músics de jazz, també amb un punt dramàtic,
plasmats en aqüarel·les monocromes…

En molt poc temps va desenvolupar un llenguatge plàstic que aglutinava
l’expressionisme del gest i la subtilesa de l’ofici, un llenguatge que
permetia als materials amb què experimentava encetar noves vies.
Jaume Salvadiego destilava signes orgànics, de marcada sensualitat, que
miraven d’ajustar-se a les temàtiques estrictes que triava per afecció i
apassionament.

Els animals marins –els pops molt especialment– varen protagonitzar
gran part de la seva obra darrera. I l’atracció per aquesta vida submarina
–de vegades plàcida, de vegades tenebrosa– el va portar a la pràctica
japonesa del gyotaku. Aquesta tècnica d’estampació se serveix de la
manipulació directa de l’animal, impregnant-lo literament amb tinta
xinesa per aconseguir impressions d’un hiperrealisme fantasmal.
Llobarros, pops, caproigs, les rajades, les sípies… deixen, així, la seva
empremta sobre el paper mitjançant un ritual precís i delicat, que sovint
compartia amb el alumnes dels seus tallers.

Però de la mateixa manera que els gyotaku remeten directament a la
matèria viva que pobla el món real, l’estranyesa alienígena que ens
suggereixen les criatures marines va fer que en Jaume els vinculàs a
l’obra desmesurada i fantàstica de l’escriptor H.P.Lovecraft o a la incerta
teoria de la panespèrmia.

Jaume Salvadiego va ocupar la seva vida en una gran diversitat
d’activitats. Ja hem dit que es va dedicar professionalment al disseny
gràfic, però també exercí d’il·lustrador, fotògraf (la seva documentació
dels rètols dels antics comerços de Palma fou una de les seves dèries),
muralista, ensenyant de tallers d’estampació, coordinador i impulsor
d’activitats culturals (va organitzar l’heterodox Rita espai d’art, per
exemple)… La seva inquietud el va dur a explorar també fora de la seva
zona de comfort, com la construcció d’objectes d’una poètica decadent
que es recolzaven en la poesia visionària d’Andreu Vidal (fou també
responsable del disseny expositiu de “Restar per sempre en la cosa
mirada”, mostra dedicada al poeta) o sèries de collages a partir
d’imatges trobades.

El paper decisiu que va ocupar com a catalitzador d’energies dispars i
agitador cultural, ha fet que la seva desaparició s’hagi notat d’una forma
sagnant als ambients al marge de l’oficialitat, els que ell mateix
freqüentava. És extremadament difícil condensar en una sola persona la
disposició i la curiositat d’en Jaume, la seva bonhomia en relacionar-se
amb gent de tota procedència, la seva capacitat d’anar per feines, la
seva ductilitat i respecte cap als projectes aliens. Per no parlar de la seva
cordialitat, sense pretensions ni doblecs, que no utilitzà mai per amagar
el seu desgrat per tota fòrmula d’hipocresia social i manipulació política.
Si repassam el seu periple expositiu podrem constatar com
d’heterodoxe i mancat de prejudicis va ser el seu recorregut: va realitzar
mostres al JM Casas taller d’art, al Cel Obert i a l’ Andi Cap de
Barcelona; a San Lorenzo de El Escorial; a Mallorca, al Centre de Cultura
de Sa Nostra, al Bar Rita, la llibreria Agapea, l’Espai Xocolat, al Taller
d’Antònia Camia, Rata Corner, W.C. Gallery del bar sa Travessa, a Sa
Pobla, a les sales d’exposició Mart Galeria de Felanitx i Alchemy Arte de
Santanyí, a l’Esglèsia Vella de Ses Salines, a l’Hotel Son Borguny de
Banyalbufar…

Algunes de les peces que aquí es mostren es varen realitzar durant el
confinament pandèmic de l’any passat. Jaume Salvadiego sabia
aprofitar la soledat però era eminentment una persona sociable. Res
més oposat a ell que aquesta reclusió obligatòria. Morí el passat mes
d’agost, just al mig d’aquests temps contradictoris, en un moment de
plenitud d’idees i projectes. Els que el vàrem conèixer el trobam a faltar
amb més freqüència de la prudent. Enyorarem per sempre la seva
finíssima ironia.”

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT