LA CUCULLA DE FARTÀRITX

785
Les vistes des de la zona de Fartàritx són magnífiques.

-Pel pas de l’All-

Tomàs Vibot

Partim de la carretera Pollença-Lluc, a l’altura del km 2’8. A l’esquerra parteix el camí vell de Lluc, en direcció a Pollença, per on anam momentàniament. Quatre minuts després, abandonam la direcció cap a Pollença i voltam pel camí de la dreta, per l’anomenat camí de la Coma o de Can Huguet, amb asfalt. Just després travessam el torrent de la Vall d’en Marc, per un pont.  Després del pont, el camí gira a la dreta, amb un portell de Can Guilló a l’esquerra. A partir d’ara, el torrent es manté guarnit d’alzines i d’ullastres a la nostra dreta. Alguns metres més endavant, a l’esquerra es localitza la casa anomenada Can Romí, amb dos fassers alts. Deixam després un portell a l’esquerra i després un sínia. La via volta en  tendència a l’esquerra, amb un cartell que diu “Camí de la Coma”, i una casa a la dreta; en aquest punt, deixam de vorejar el torrent. Un minut després, posam atenció a l’entreforc, ja que hem de voltar a la dreta, amb uns cartellets que diuen Can Huguet d’Alt i la Coma. Tres minuts més endavant, a l’esquerra apareix una casa, amb un planter de garballons a la dreta. Després d’alguns revoltets, a la dreta tenim una paret seca i una renglera d’eucaliptus. En tendència a l’esquerra, el camí inicia una pujadeta, amb alzines a la dreta, i just després arribam a Can Huguet.

Continuam després de Can Huget, rere les cases, cap a la dreta. A partir d’ara pujam per un camí de ferradura, molt antic, i, a dos minuts de Can Huget, compareixen les cases de la Coma, actualment abandonades.

Després de les cases de la Coma, el camí adopta la fesomia d’un autèntic sender de muntanya, en pujada, sovint empedrat. Passam un portell, amb alzines, mates, abatzers i murta. L’empedrat del camí aviat fa aparició, mentre se succeeixen alguns revoltets. Camí endavant, passam un altre portellet, amb pins, alzines i estepa llimonenca. La vista s’estén ampla, fins a la badia de Pollença. A la nostra esquerra s’alça la serra de la Coma, sòlida i carritxada. Una barrera de metall apareix dominada pel càrritx. Més endavant, desapareix el camí empedrat, substituït per una pista ampla, dita la costa Llarga. La panoràmica visual ens ofereix una bona vista sobre la vall d’en Marc, el puig Gros de Ternelles i els molins de Llinàs. Passam una barrera que reutilitza un somier, enmig d’una paret transversal i pels voltants hi trobam oliveres, mates, garballons, cebes marines, i estepa joana. El camí recupera l’empedrat, amb graons, de gran valor etnològic i sentimental. A sota, trobam el tancat dit el Collaràs i al davant s’estén el clos Nou.

PUBLICITAT
Un antic camí empederat acompanyarà els excursionistes.

Camí amunt, a la fi arribam al gran escaló geomorfològic denominat  Fartàritx, situat al coster nord del conjunt orogènic configurat per la Cuculla, el puig de Ca de Míner, que continua més a ponent amb el puig Tomir. Concretament, arribam a la font de la Casa, corresponent a la finca de Fartàritx Gran; l’aigua recorre una soca buidada que condueix el líquid a una pica de pedra, això sí, en èpoques favorables. El cronista Joan B. Binimelis, l’any 1595 parla de la font amb aquestes paraules: “La font que anomenen de Fartàritg és la princesa de totes les aigües de l’illa… Els habitants de l’alqueria que li dóna nom no beuen altra aigua que la de la dita font, i hom té observat que fins el dia d’avui els habitadors d’aquell lloc no emmalalteixen mai ni pateixen cap accident i, per consegüent, moren tots de vellesa i per mancar-los sa calor natural” (Binimelis: Història de l’illa de Mallorca, IV, 103). Em consta que la trobarem ben eixuta, pel que de moment haurem de recórrer a aspirines, ungüents diversos i gemecs.

Les cases de Fartàritx Gran, queden al marge de la nostra visita, protegides rere la paret seca.

Des de la font de la Casa, iniciam la pujada a la Cuculla de Fartàritx. Per començar, deixam enrere dos portells, amb el camí acompanyat per una paret seca a l’esquerra. Tres minuts després del segon portell, voltam pel tirany de l’esquerra, deixant de banda la direcció de la dreta, que condueix  a les cases de Fartàritx d’en Vila. Passam per un alzinaret i continuam cap a la dreta, direcció que mantenim després de deixar un tirany a l’esquerra. El tirany a partir d’ara és brut i tort. Una paret seca queda a la nostra esquerra. Arribam a un replà, amb el cim a l’esquerra. Deixam enrere un passet entre roques i una petita balma a la roca de l’esquerra. Anam pujant cap a l’esquerra i, després d’un ressalt amb vista, cap a la dreta. Passam dues paretetes transversals i arribam a unes penyes amb heura on s’obre una gran balma. Just darrere, comença l’ascens pel pas de l’All, estret i sofrit (com un final de mes), que s’ha de fer amb ajuda de les mans i qualque Salve. Assolida la part superior del pas, la pujada continua suau per un costeret rocós que, en pocs minuts, ens aterra al cim de la Cuculla de Fartàritx (713 m). L’esforç és l’atenuant dels pecats i el recompensa una vista reconciliadora.

Des de la Cuculla, davallam cap a Fartàritx Gran, però ara pel suggerent pas del Frare, per on desconeixem si en passà cap. El que sí sabem és que prop del pas hi ha la cova dels Morts. Després de pocs minuts de davallar pel coster nord-est, arribam a una planeta amb càrritx d’on parteixen dos revolts del camí de ferradura que assoleix el cim per aquest cantó de la muntanya. Baixam seguint les fites i aviat serem a l’alzinaret que hi ha damunt la Vinyota de Fartàritx Gran. Novament a la font, començam la davallada de retorn cap a Can Huguet i Can Guilló pel mateix camí, deo volente.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT