LA COVID-19 AMENAÇA L’AVENÇ EN LA TRANSICIÓ ECOLÒGICA

94
Evolució de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle (The Economist).

Joves pel Canvi – Jaume Reus Bennàssar

Si bé en articles anteriors ens centràrem en els efectes positius de la pandèmia, que ha canviat el món totalment; així com anam avançant en la desescalada i ens disposam a preparar-nos per la nova normalitat i per l’actuació davant de la crisi econòmica i social que es presenta davant nosaltres, les esperances de que 2020 fos un any que marqués a la humanitat per un canvi de mentalitat davant del model d’explotació de recursos pareix que s’estan diluint. De fet, tot pareix indicar que en la majoria de països del primer món es decanten pel contrari. Ja Xi Jinping, president del gegant asiàtic, després del seu brot, indicà que oferiria unes polítiques més laxes davant de la contaminació per tal d’afavorir el desenvolupament econòmic i la tornada a la normalitat.

I així ha fet el seu homòleg estatunidenc, Donald Trump, on diversos estats han demandat al govern federal per a eliminar regulacions quant a eficiència d’automòbils, la qual se suma a les prop de cent desregularitzacions ambientals que ha fet des de la seva presa de poder, a principis del 2017.

PUBLICITAT

L’única organització supranacional que ha presentat un pla més dissenyat cap a una transició verda per a pal·liar la crisi ha estat la Unió Europea, de la qual, poc a poc, en començam a saber les seves mesures.

Emperò, una lluita presentada pels 27 socis -les darreres dades d’emissions, les quals inclouen el Regne Unit parlen d’un 10% de les emissions globals, de forma molt aproximada- no triomfarà si a aquestes no s’hi sumen els grans contribuïdors i encara més després de que el passat 26 de maig se sabés que el govern britànic, amfitrió de la COP-26, a realitzar-se a final d’any, es mostra partidari de retardar un any tota acció internacional enfront al clima, ja de per sí tardana davant de la crisi ecològica que es presenta.

Dues formes d’enfrontar-nos a la crisi econòmica s’han imposat. La lluita asiàtica i americana, la qual probablement s’adoptarà com a majoritària de forma molt perjudicial pel medi ambient, ens ofereix algunes avantatges a nivell econòmic, és veritat. El fet de desregular l’activitat econòmica en relació amb el medi pot ajudar a les indústries a abaratir costos, contractar més personal i sortir de la crisi amb una probabilitat de recuperació més alta. Però té varis inconvenients que en superen les seves parts positives de forma astronòmica. El clima, ja de per sí fràgil, sofriria el cop de gràcia, ja eliminant cap possibilitat de mitigació dels impactes ecològics, econòmics i socials que el canvi climàtic produirà, col·locant la crisi que està per venir com una petitesa en comparació.

L’alternativa, en canvi, és un camí inexplorat. La transició ecològica com a escapament d’una crisi mai ha estat realitzada i, per tant, el seu èxit es veu condicionat a unes bones polítiques dutes a terme per experts i amb gran raciocini. Tot i això, és l’única opció viable si volem conservar el medi natural. A més, es calcula que la crisi que produirà la inacció davant de l’emergència climàtica serà vàries vegades major que la Gran Depressió.

PUBLICITAT

Davant d’aquest problema, hem de pensar: ja que ens endeutam i farem que les generacions futures -les més partidàries de l’acció climàtica i les que més en sofriran els seus efectes si no es prenen, de mesures- hagin de pagar aquestes despeses durant anys, no convé resoldre el problema d’un cop per tots?

PUBLICITAT
PUBLICITAT