LA CAPELLA DE LA PEDRA SAGRADA (CALVIÀ)

62
La Pedra Sagrada se situa rere l'altar.

Tomàs Vibot

Mossèn Alcover, al tom cinquè de les seves rondalles, inclou una tradició explicativa titulada “Sa Pedra Sagrada”. Diu així:

“Com anau de Palma a Andratx, que heu passat es coll de sa Bataia i preniu es camí de Calvià, a mà dreta, a unes cinquanta passes d’es camí, hi ha una pedra, ben revenguda, amb una creueta de ferro aficada damunt: se diu sa pedra sagrada perquè conten que allà se celebrà sa primera missa com el rei En Jaume va desembarcar per pendre Mallorca.”

PUBLICITAT

Efectivament: la Pedra Sagrada que hi ha a l’interior de l’oratori té un indubtable valor simbòlic ja que aquí, per tradició, es féu la primera missa celebrada en terra mallorquina -en aquells moments terra d’infidels-. Per tant, és la primera fita de la cristianització que la Conquesta catalana suposava. Amb la sacralització de la pedra (suposadament usada com a altar improvisat) la tradició ha pretès que la Conquesta ultrapassi el signe essencialment polític i econòmic que sens dubte tenia i es converteixi essencialment en una guerra de religió, en l’expansió de la fe cristiana.

La capella que li dona aixopluc fou construïda a 1929 amb motiu de la celebració del setè centenari de la conquesta de Mallorca segons el projecte d’Antoni Maria Alcover –nomenat per a l’ocasió president de la Junta Organitzadora dels actes commemoratius- i beneïda per l’arquebisbe de Barcelona, Josep Miralles Asbert, el setembre del mateix any, a l’indret on fou lliurada la batalla de Santa Ponça, entre les tropes de Jaume I i els musulmans.

La capella de la Pedra Sagrada fou dissenyada pel mateix mossèn Antoni M. Alcover.

L’avinentesa serví per posar en pràctica un vell projecte d’Alcover: la construcció i benedicció d’una capella que conservàs dignament la Pedra Sagrada. Ell mateix la dissenyà i en dirigí la construcció, d’estil neoromànic, en la mateixa línia d’altres construccions religioses que ja havia impulsat. El conjunt és molt proporcionat. El portal és de llinda, sobre el qual hi ha tres arquivoltes que descarreguen sobre tres columnes exemptes amb capitells amb decoració geomètrica. El timpà és ocupat per un relleu del Crist crucificat, flanquejat per la Mare de Déu i Maria Magdalena. La façana és coronada per una espadanya. En l’interior, rere l’altar, es guarda la pedra que, segons la tradició, serví d’altar a la missa oïda pel rei En Jaume, els seus cavallers i les seves hosts abans de començar la primera batalla contra els sarraïns. La pedra és coronada per una creu. Però, en quin textos històrics s’ha basat la tradició per a identificar aquesta pedra? A la Crònica de fra Marsili podem llegir: “Alba apparexent, tots se levaren, e en lo papayó del rey canta’s missa ab gran devoció dels nobles. E leva’s lo bisbe de Barcelona e parlà en així”.

També, el 1595, l’historiador Joan Binimelis ens descriu una “grande piedra llana, que el vulgo llama piedra sagrada, en donde el Rey oyó misa con todo su ejército”. Dameto, Mut i Alemany, el 1840, ens parlen també de la Pedra Sagrada. Aquests autors afirmaven que es trobava a unes mil passes del Coll de la Batalla i que fou allà on es digué la missa per la mort dels Montcades. El mateix any, Antonio Furió remarca que la pedra serví d’altar al bisbe de Barcelona per a celebrar els funerals dels Montcada. També Ensenyat i Pujol, el 1919, esmenta aquesta pedra i diu que s’hi celebrà una missa de campanya.

PUBLICITAT
PUBLICITAT

Una glosa feta a l’estil de les tradicionals, però de creació moderna, ens parla de la situació del lloc i recull la creença popular:

Si vos n’anau a Peguera
a lligar qualque estrangera,
trobareu dins una ermita
un pedra on va ser dita
de les misses la primera.”
PUBLICITAT
PUBLICITAT