LA BADIA S’ESTÀ MORINT

2508

Alfonso Jaume

L’altre dia la Badia va despertar tranquil·la, “com una bassa d’oli” -que diuen per aquí. L’aigua estava neta, transparent, quieta. Vàrem agafar els padel surf i ens dirigírem cap al Far.

A primera vista, tot era una meravella. “Què és de guapoooo Mallorcaaaa” i que són de guapos els matins al Port de Pollença. La mar en calma, un sol radiant i una temperatura que convidava a nedar en ple mes de desembre.

Començàrem a remar i la meva cara de felicitat va anar canviant a mesura que recorríem metres solcant la Badia. L’aigua estava neta sí, netíssima diria, però el fons, que es veia perfectament des de la tabla, estava mort.

PUBLICITAT

Un desert maurità! Ni rastre de les caulerpes o cistoseries que sempre havien entapissat els fons de la badia. Al seu lloc: fang i arena. Quines ironies té la vida que ara enyor aquelles algues que tant de fàstic em feien de petit.

Aquell desert es va anar extenent no només per la zona on discorre el Passeig fins a la Base, sinó que seguia fins al final del moll, i fins i tot m’atreviria a dir que arriba fins a l’escar d’eu Coix (l’avarador del Far).

Però això no va ser tot, la meva rabiada/depressió va arribar al seu zènit quan vaig poder veure que el redol de nacres que tenia controlat des de feia anys, al voltant de la boia grossa dels hidros, havia desaparegut, o millor dit, les nacres hi eren, però quedaven només la conxes talment cadàvers després de la batalla.

Aquesta visió em va fer pensar i em va convidar a escriure aquestes línies. S’ha d’admetre: la badia s’està morint. Estam pagant les conseqüències d’un capitalisme salvatge, d’un turisme sense escrúpols de quan més millor, d’avantposar la quantitat a la qualitat i clar… tot això té conseqüències.

Tal vegada pensàvem que 40 anys de tirar arena a la mar no passarien factura? Què construir un espigó de 400 metres del Club Nàutic sense tenir en compte els corrents naturals de l’aigua no afectaria? Seriosament no es va pensar?

Crec que tots estam d’acord que la mort de la badia no és deguda a un únic factor:

  1. L’augment de la temperatura de l’aigua.
  2. La creació de platges artificials.
  3. Posar torniquets a la lliure circulació dels corrents.
  4. L’augment indiscriminat d’estiuejants (i de població en general).
  5. Els emissaris i les males connexions fecals.
  6. L’augment d’embarcacions (sobretot de grans dimensions).
  7. La pesca indiscriminada.

I segurament me’n deix algun dins el tinter.

D’aquests, n’hi ha que, per desgràcia, tenen difícil solució o que la solució passa per un canvi de paradigma a nivell global, com pot ser l’augment de la temperatura de l’aigua (canvi climàtic) o un relleu a un model turístic més ecològic i sostenible.

Altres, això no obstant, són de competència més local i podem actuar i, per tant, hem de fer-ho! Em referesc, per exemple, a això de solucionar d’una vegada per totes el tema dels emissaris, connexió de canonades, manteniment de bombes impulsores, etc. En aquest sentit, l’Associació per la defensa del Port de Pollença està realitzant una valuosa feina traient a llum una problemàtica que fa ja massa anys que hauria d’estar solucionada.

Allò que em fa gràcia és que hi ha qui concentra el seu argumentari de l’estat de la Badia demonitzant els vaixells com si fossin els màxims responsables de les fecals a la mar. Venga, home! La merda que pot generar un vaixell no es pot comparar al raig dels emissaris creats arran del creixement exponencial del turisme mal entès al qual em referia abans.

Sí que és cert que el tema dels fondejos és un tema complicat del qual es podria parlar detingudament, però posats a demonitzar els vaixells, per què no començam pels grans iots que, estant “endollats” a terra no miren prim amb el consum d’aigua ni històries? Els que tengueu o hagueu tengut un vaixell sabeu allò que és l’economia de recursos estant a la mar.

Quan sent rumors que algun inspirat proposa projectes per ampliar, crear més infraestructures, construir tot en bé del progrés i l’economia…. No puc, sinó posar-me les mans al cap. Algú em pot explicar com podem pensar en ampliar, en construir, en generar… si abans no hem solucionat els problemes més elementals? I és que sembla que l’ésser humà no sap estar sense fer res. Sempre construint, expandint el nostre suposat domini sobre la Natura… Tal vegada aquest sigui el problema. Igual ha arribat el moment d’aturar, d’adonar-nos que menys és més i que el progrés real va a favor de la Natura i no en contra seu. Com podem ni tan sols pensar en fer noves inversions quan, la nostra badia s’està convertint en una albufera? Tal vegada no ens adonam que estam matant (o deixant morir) la gallina dels ous d’or?

I si en lloc de crear més infraestructures sense pensar, començam a fer les coses bé?

I si en lloc de crear més llocs d’amarrament, el Club Nàutic, l’Ajuntament i/o les autoritats competents fessin un estudi seriós sobre la possibilitat de foradar literalment el pantalà del Club per afavorir que els corrents tornin a les seves lleres? Drenaria l’arena? Ajudaria a què es regenerassin els fons? No ho sé, però, ben segur, si el RCNPP decidís una jugada d’aquest calibre, podria treure pit de ser el Club Nàutic més ecològic i responsable de tot Espanya.

Jo no som un expert en la matèria, no som biòleg marí, ni tenc les respostes als múltiples problemes a què ens enfrontam, però sí que crec en allò que vaig veure aquell matí de padel surf: una badia agonitzant que em va fer molta llàstima veure. Per altra banda, crec en el gran poder de regeneració que té el mar si el deixen tranquil, sobre allò que tenc dubtes és si nosaltres, els éssers humans, sabrem fer-ho.

En un temps en què la paraula virus està en boca de tots, a vegades em deman si el virus no serem nosaltres.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT