JOAN MAS MAI NO SERÀ DONA. CAP A UNA PATRONA ANDROGINA

536

Aquests dies es pot trobar a la web de l’Ajuntament de Pollença un esborrany del que serà el Pla d’igualtat entre homes i dones. Aquest pla, que ara està en termini d’al·legacions, reconeix que existeixen desigualtats de sexe a les empreses municipals del municipi i estableix un protocol per evitar-ho. Si sabem que també existeixen desigualtats a les festes, perquè no intentar crear un Pla semblant per la Patrona o Sant Antoni?

Un Simulacre no inclusiu

Que al Simulacre dels Moros i Cristians de Pollença existeix una desigualtat entre homes i dones, és difícil de negar. Mentre tots els rols protagonistes són masculins, els papers femenins es limiten a posar-se el vestit de cristiana i arraconar-se a la vorera del carrer Major o a ca n’Escarrinxo. És cert que les cristianes ajuden activament a què el públic no destorbi a l’hora de fer el combat inicial, però aquesta contribució és mínima en comparació de la que poden fer els homes.

Ningú diu que les dones no puguin assumir rols masculins i vestir-se de cristià o moro. Tampoc ningú nega que les al·lotes, vestides de cristiana, puguin agafar una forca o donarda i empènyer igual que ho fan els homes. Però la festa, no està feta perquè això succeeixi, i poques són les que s’han atrevit a provar aquesta opció que, d’altra banda, no contribueix al fet que les dones se sentin còmodes amb la festa i, molt manco amb la seva pròpia identitat.

La “tradició” de deixar les dones al marge

Els més conservadors podrien argumentar que la festa sempre ha estat així i que no es pot canviar la tradició. O també podrien al·legar que els Moros i Cristians és la recreació d’un fet històric, en què les dones no hi participaren, ja que no formaven part de la milícia pollencina ni de les tropes assaltants sarraïnes. Aquest darrer argument, que se sustenta sobre d’afirmacions dubtoses, no té en compta que les dones foren atacades igual que els homes, i de ben segur que també es defensaren.

El Simulacre no és una recreació històrca

Tanmateix, però, el Simulacre és més una recreació sentimental, que no històrica. El Simulacre està ple de concessions a la història. Si Joan Mas invoca la Mare de Déu dels Àngels és perquè era la Patrona de Pollença en l’època de la creació del Simulacre, segle XIX, però no ho era al 1550, any en què succeïren els fets. En aquest sentit, també se sap que existia una milícia amb armes molt més sofisticades que no els pals, les forques i els rems. Però que els cristians es defensin així ho fa tot més heroic.

També et pot interessar:  L’ESTIU I LA FESTA

Tot això, els que inventaren el Simulacre ho sabien, però ho canviaren en benefici de la festa. I de la mateixa manera que la festa ja va néixer adaptada a l’època en què es va crear, també s’ha anat modificant al llarg del segle XX per fer-la més entretinguda o acostar-la més als ideals polítics o religiosos de cada moment. I si no, per què la bandera turca, que llueixen els balcons pollencins avui dia, és groga?

El Simulacre s’ha anat adaptant als temps en que es representa

Un altre exemple dels canvis que el Simulacre ha patit d’ençà que es va crear a mitjans del segle XIX és aquest fragment d’un manuscrit, probablement de finals del mateix segle, on s’explica com havia de ser el Simulacre. Aquest text va ser transcrit per Pere Salas i publicat a les pàgines de PUNT iNFORMATIU POLLENÇA l’any 2004:

“…en seguida se le unieron 6 compañeros, los cuales conviene que esten repartidos en las casas inmediatas y que salgan de sus respectivas casas tan luego como Joan Mas haya dado el grito de alarma.

Situados de este modo cuando la primera division de los Moros con la bandera y Dragut al frente hayan pasado por frente dicha casa y cuando este á algunos pasos de distancia, Juan Mas se lanzara á la calle al grito de Verge dels Àngels asistiumos = Pollensins alsauvos: als Piratas. Dado este grito en seguida los compañeros de Juan Mas se lanzaran á la calle desde sus respectivas casas y embestiran á los Moros y al mismo tiempo el que tiene el caracol en la Almoyna se pone á tocarlo á cuya señal la campana Mayor empieza a dar el toque de Via Fora, y en seguida responden tocando á la vez los demas caracoles que á prevencion se hallan ya prevenidos en diferentes puntos del Pueblo.”

També et pot interessar:  LES FESTES DE LA PATRONA A L’ARXIU BESTARD–CERDÀ

Per suposat, res del que s’explica a aquest fragment es fa en l’actualitat.

Adaptar el Simulacre al segle XXI

Dit això, no queda altre remei que demanar-se: Per què no adaptar la festa al segle XXI i crear papers vertaderament femenins, perquè les dones també puguin sentir-se partícips?
Cal recordar que ja es va intentar incloure les cristianes al Simulacre fa un grapat d’anys intentant fer una recreació del segrest de dones i nins a l’església de Sant Jordi. La iniciativa no va tenir cap èxit i els motius foren diversos. Per una banda, aquesta recreació reduïa el paper de les dones al paper de víctimes, però el principal entrebanc va ser la conscienciació.
El Simulacre dels Moros i Cristians és una festa tan arrelada en l’esperit dels pollencins que, si realment s’hi vol fer un canvi, s’ha de fer des d’una conscienciació i informació prèvia de molts mesos i fins i tot d’anys. S’ha de fer entendre que aquest canvi és possible i no és tan estrany. Només cal pegar una ullada a Sóller, on les dones tenen el seu propi col·lectiu de pageses per participar al Firó.

De l’androcentrisme a l’androgínia

Joan Mas no és ni serà mai dona. La sociòloga Marina Subirats creu que el feminisme ha de superar l’etapa en què les dones, per ser més lliures, imitaven els comportaments masculins. El que ara és necessari, segons la mateixa Subirats, és obrir el món femení als homes i, perquè això sigui possible, s’ha de donar valor als rols femenins. Hem de passar de l’androcentrisme de segles en què tota la societat i la cultura girava entorn dels homes, a una androgínia que uneixi tots els atributs masculins i femenins, i els posi a l’abast de tothom.

Joan Martorell

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of