JOAN MAS I L’ENEMIC INVISIBLE

604

«Mentre tant un esquadró de turcs ja es trobava al carrer de la casa anomenada de l’Almoina ordenats en filera de cinc, va sortir de ca seva Joan Mas de 30 anys amb només son gipó posat, descalç de peus, armat amb una sola llança, espasa i rodella, i sortint de ca seva topà amb dit esquadró, i va remetre contra ell i darrere ell hi anaren set homes, que be varen mostrar un gran valor amb sa determinació de guanyar o morir.» Així descrivia els fets Joan Binimelis a la seva Història de Mallorca escrita tan sols 4 dècades després del dia de la desgràcia. Aquestes paraules convertiren l’atac en història i a Joan Mas en l’heroi que tot poble necessita. També definiren la iconografia del pollencí que ens ha arribat als nostres dies. Una iconografia que recollí l’escultor pobler Francesc Aguiló Forteza, mort el 2018 a l’edat de 90 anys, per realitzar l’escultura que avui s’alça orgullosa i amenaçant als jardins Joan March. És curiós, però aquesta estàtua encomanada i donada al poble de Pollença per Ignasi Rotger Villalonga, no va ser del gust de tots i va ser font de polèmiques i enfrontaments als plenaris de l’Ajuntament. De fet, no tenia per destí els jardins, sinó que, com ens conta Pere Salas al llibre Història de Pollença S.XX, «…havia estat concebuda per Francesc Aguiló per ser admirada des d’un punt de vista ampli, com era l’indret elegit en primera instància, el creuer de can Berenguer». Finalment va ser inaugurada el 2 d’agost de 1984, quasi amagada, als jardins de davant el Convent, indret on descansen restes de Joan Mas.

A la imatge que acompanya aquest escrit, extreta de la revista Cala Murta de l’octubre 1983, podem veure l’artista Aguiló Forteza donant els darrers retocs a la l’escultura original en guix, mentre que a la imatge superposada podem veure la forma definitiva en bronze, 36 anys després. Aclarirem que les estàtues de bronze no es fan mai directament amb aquest material, si no que es creen inicialment en guix, fang o altres materials, per després extreure un motlle on s’hi abocarà el bronze fus.

PUBLICITAT

Enguany però, Joan Mas se sentirà més sol que mai. Enguany tornarà a sortir de la seva casa de l’Almoina, mirarà a banda i banda, i no veurà ningú. I és que enguany l’enemic no es mata amb espasa, ni duu la cara pintada, ni tan sols es pot veure. Enguany, al contrari que amb els corsaris sarraïns, la lluita no es fa al carrer, sinó a casa. 2 d’agost de 2020, el dia que Joan Mas canvià l’escut per la mascareta.

PUBLICITAT
PUBLICITAT