“JO SOM A CASA”: REFLEXIÓ CONFINAMENT I PANDÈMIA COVID-19

587
Imatge triada per Aina Sureda.

Després de respondre les nou preguntes del treball sobre el confeinament, alguns dels alumnes d’ESO de l’IES Guillem Cifre de Colonya varen fer una reflexió general sobre el confinament i la pandèmia de la covid-19.

Si voleu llegir el conjunt de reflexions sobre el confinament “Jo som a casa”, un títol inspirador regal de l’alumne Xavier, podeu accedir-hi a través dels següents enllaços: “Què vares pensar…?“, “Què recordes…?“, Una imatge i “Què t’agradaria fer…?“, Diari d’Anna Frank, Camps de refugiats, Quedar-se sense feina i Música.

Reflexió i confinament pandèmia covid-19

REFLEXIÓ

PUBLICITAT

NÚRIA (E4D). El confinament pel coronavirus encara que la gent no ho troba normal tant de temps o a segons quins llocs diuen que no és necessari, per jo personalment ho trob essencial per evitar contagis encara que me costi no poder sortir però ho hem de fer pel bé de la humanitat i pel nostro. Aquest fet crec que tendrà una gran importància ja que crec que els nostres fills o nets ho estudiaran perquè hi ha hagut un gran numero de morts i ha fet que hi hagi un paron en casi tot el món i això condueix a una gran crisi econòmica.Per la meva història personal crec que també tendra importància ja que a partir de quan acabi tot això valoraré simples coses que abans pensava que no podria perdre mai.Les xarxes socials en aquest confinament són molt importants ja que amb elles ho feim tot, feim classes, xerram amb el amics… Sense elles seria tot molt diferent

JO SOM A CASA.

XAVIER (E4D)  El confinament pel coronavirus és comparable amb el confinament per una guerra, l’única diferència, que jo hi veig és que és una guerra contra un virus i no contra persones. Aquest virus afectat a tot el món amb moltes morts i amb l’economia, entre altres coses. Això fa que sigui inevitable i quedi marcat en la història de la humanitat. Crec que en un futur els estudiants ho veuran en un llibre història com nosaltres hem vist la pesta. Personalment m’ha afectat moltíssim, supòs que a tothom, el canvi de vida ha estat molt radical. Acostumat a una rutina, a sortir amb els amics… Som a casa. M’he hagut de mentalitzar que hi ha un estat d’alarma i no podem sortir. La meva mare té una tenda de Pollença i de dia 14 de març l’ha tancada, En canvi el meu pare està obligat a anar a treballar. Gràcies a les xarxes socials que ens informen en tot moment podem saber les notícies, també gràcies a les xarxes socials puc estar connectat amb el meus amics i amb la família. Els matins no m’han canviat molt,ja que faig molta feina d’escola,en canvi els capvespres són molt diferents, faig deport però no és el mateix que feia abans i mir Netflix. Esper que aviat poguem tornar a la normalitat i tot sigui com abans.

EL CONFINAMENT PEL CORONAVIRUS

ESTEVE (E4D) Era dia 1 de desembre del 2019 a la ciutat de Wuhan on s’originà un futur problema per a la humanitat. Una pandèmia causada per una enfermetat anomenada Covid-19, en altres paraules, coronavirus. Va començar a afectar aquesta ciutat pero la gran i ràpida propagació d’aquest, va posar en alerta l’Organització Mundial de la Salud. Ràpidament, en poques setmanes ja molts milers de persones ja estaven infectades per aquesta malaltia tan estranya, que fins aleshores no havia provocat ninguna mort. Més tard ja es va propagar per tot Europa i unes setmanes més tard, havent molts de milers de persones tant infectades, com mortes, es va posar en marxa l’Estat d’alarma. Dies abans ja ens van avisar que possiblement les escoles es tancarien temporalment per evitar més la propagació d’aquest virus. La pregunta ara és: Que feim durant aquests dies, possiblement mesos, a casa nostre? En el meu cas com a estudiant, al principi em pareixia bé lo de que no hi hagués escola, per així tenir més temps per estar amb la meva família i poder tenir més temps lliure per fer altres coses, però ara, que sé com van les coses m’agradaria més tornar a la normalitat, ja que hem resulta molt difícil concentrar-me per fer tots els deures que ens encomanen cada dia. Apart d’ haver-se tancat les escoles, també s’han tancat moltes institucions, empreses, llocs de treball, festes, celebracions, festes populars, etc. En el meu cas, també com a estudiant intent fer tots els deures d’hora i no anar deixant feines per després, ja que sinó s’acumulen i m’estrés. La vida la duc igual, amb la diferència que no vaig a l’escola, ni a extraescolars ni a cap altra lloc, però en el meu cas, per sort, visc a una finca i quan vull puc sortir una estona al defora per respirar un poc d’aire pur.

Imatge triada per Esteve Llobera.

Deixant això apart crec que serà un problema global i serà molt important per a la història de la humanitat, ja que és un problema que ens està afectant molt tant demogràficament, com econòmicament, ja que ara tot està aturat i molta gent, no fa feina. Tornant al tema de les escoles i els instituts les xarxes socials i les aplicacions de videotrucades s’han posat molt de moda, ja que contínuament els professors ens manen tasques per fer o en el meu cas he de fer videotrucades amb la meva professora de repàs.

En resum, no és un problema només per els que estan infectats, sinó per tothom; és un problema global que ens afecta a tots i tots hem de col·laborar, col·laborar quedant-nos a casa, fent aportacions als sanitaris, animant-los i intentant no propagar més aquest maleït virus que esper que passi el més ràpid possible. Jo i tothom.

REFLEXIÓ CONFINAMENT I PANDEMIA COVID-19

AINA (B2B )Aquesta pandèmia mundial del Covid-19 sens dubte afectarà molt a la societat i serà un fet important a la història ja que ha afectat a quasi tot el món i a tots els països provocarà conseqüències molt negatives. Aquest fet és molt complex i s’ha d’analitzar des del punt de vista econòmic, social i polític. En quant als efectes econòmics seran molt importants sobretot als països turístics o dedicats majoritàriament al sector terciari ja que estarem una gran temporada sense poder viatjar i ajuntar-nos amb molta gent, sobretot en llocs tancats degut a la facilitat de contagi d’aquest virus. Per tant sense cinemes, teatres, festes, museus, actes, festivals… Els restaurants i hotels també es veuran afectats per la baixada del turisme. Tot el sector terciari menys els sanitaris i assistents socials estaran aturats un temps. Aquest temps no tendran ingressos i tampoc es podran permetre viatjar o consumir béns innecessaris. Per tant, entram a un cicle on tot es retroalimenta. Com per exemple la cancel·lació de Sant Joan de Ciutadella. És una festa multitudinària on hi acudeixen unes 30.000 persones. Com és lògic no ens podem permetre ajuntar-nos tantes persones en aquesta situació, seria un perill, però la quantitat de ingressos que suposava per Ciutadella aquesta festa és molt gran i enguany no els trendran. Igual que la resta de llocs turístics. El sector secundari tot i que ja pugui tornar a treballar majoritàriament, també es veurà afectat perquè si les famílies tenen els ingressos justs per viure, no gastaran diners en la construcció d’una casa nova o reforma ja que són coses que costen molts diners i no són imprescindibles. El sector primari en general suposo que serà el que millor estarà ja que el menjar són béns de primera necessitat i els hem de consumir sí o sí. Als països del tercer món, on ja hi havia molta fam, no em vull imaginar lo malament que ho passaran ara.

En quant a la societat, ens costarà molt tornar a estar com si no hagués passat res. En concret a Espanya som un país on ens ajuntam molta gent i ens apropam sense cap tipus de problema. Quan acabi el confinament però encara hi hagi casos, ens acostarem a la gent igual que sempre? Jo crec que a la llarga sí però durant una bona temporada anirem més alerta. Aquesta situació de confinament afecta psicològicament a tothom. Les persones necessitem ajuntar-nos, fer activitats, estar a l’aire lliure, rebre estímuls de l’exterior, comunicar-nos amb altra gent… Sobretot els més petits que és molt important pel seu desenvolupament cognitiu. Molta gent també es creu tot el que veu per la televisió i es pensen que és encara més greu del que és i tenen fòbia de sortir de casa.

Políticament, crec que el govern sortirà perjudicat però crec que en aquest aspecte no hauria de ser així. Aquesta situació és nova per tothom, ningú hagués sabut com fer-li front, i així ho hem vist a tots els països. Per molt en contra que estiguem amb les mesures que s’han pres, hem de pensar que pitjor hagués estat amb un partit més de dretes que solen privatitzar les coses. El que ens ha salvat del Coronavirus ha estat la sanitat pública. No vull saber com es farà a Estats Units on la sanitat és privada i una simple revisió de metge val uns 100 euros. Què valdrà estar dues setmanes o més a una UVI amb respiradors?

PUBLICITAT

En definitiva, el Covid-19 ha causat una gran crisi sanitària i econòmica que no sabem quan ens en podrem recuperar el 100%.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
TOT MARCO digital