“JO SOM A CASA”: ELS ALUMNES DE L’IES GUILLEM CIFRE DE COLONYA REFLEXIONEN SOBRE EL CONFINAMENT

340
Foto: Júlia Albertí.

“Jo som a casa” és l’inspirador títol que un dels alumnes de l’Institut d’Educació Secundària Guillem Cifre de Colonya va regalar per agombolar les respostes del treball que feren sobre el confinament.

Entre el 23 de març i el 27 de maig, els alumnes d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) de l’IES Guillem Cifre de Colonya varen respondre de manera voluntària un seguit de preguntes l’objectiu de les quals era que reflexionassin sobre diferents aspectes del confinament per la covid-19.

El confinament va suposar un trasbals a les rutines quotidianes i acadèmiques, sobretot durant les primeres setmanes. Per tant, el treball sorgí de “la necessitat d’establir un diàleg amb els alumnes, de la necessitat de compartir les nostres vivències durant el confinament” i la voluntat de ser un “testimoni per a tots nosaltres d’aquest període viscut, d’aquesta experiència inaudita”, senyala la coordinadora del treball, la professora del departament de Geografia i Història, Francesca Palou.

PUBLICITAT

I és que “no podíem deixar escapar l’oportunitat d’intentar fer una tasca que tengués com a nucli un esdeveniment d’aquesta magnitud i de totes les implicacions humanes, psicològiques i/o quotidianes que podria arribar a tenir, encara que no en tenguem la perspectiva suficient”, comenten.

Per evitar problemes de privacitat, només hi ha el nom de pila. Tot i amb això, tots els alumnes han consentit en publicar el treball. Dit això, des del departament de Geografia i Història, apunten que han deixat “alguns barbarismes que constitueixen la forma d’expressió genuïna dels nostres adolescents, a l’hora que envien un “immens agraïment a totes les persones que hi heu col·laborat”.

PREGUNTA 1: Què vares pensar…?

Dia 25 de març, es va proposar respondre la pregunta: “Què vares pensar quan el dia 13 de març se’ns va comunicar que se suspenien les classes i que tendríem 15 dies de confinament? (Recordau, no posareu el que pensau avui, sinó el que pensàreu el dia 13)

MARC Vaig pensar en la meva família i molt preocupat per la meva padrina.

KEVIN Assustat per la meva família per si morien per la pandèmia.

JOAN MANUEL Vaig estar content perquè se suspenien les classes, però també preocupat perquè és més greu del que em pensava.

PAU Que era una locura que tancassin les escoles vist que el COVID19 era un tipus de grip i que el govern ho estava exagerant massa.

JOANA AINA Vaig pensar que tot era molt estrany i que serien unes setmanes complicades i diferents.

MIQUEL ÀNGEL El dia que vaig saber que estaríem 15 dies dins casa nostra pel COVID19 vaig tenir unes quantes reaccions diferents, principalment por, perquè no sabia quan podria tornar a veure els meus (amics) ni si els podria tornar a veure. També era alegria perquè podria desconnectar uns dies, fer algunes coses que feia molt de temps que no feia. També pensava que seria complicat d’aguantar ja que jo necessit sortir de casa cada cert temps.

ELISENDA Primer de tot vaig pensar que no estaria tan malament i que simplement seria funcionar i fer feina d’una manera diferent. Més endavant vaig veure que seria més difícil del que en principi semblava, que seria més dur superar-ho.

Foto: Miquel Àngel Llompart.

ÀNGELA Vaig pensar que 15 dies no serien molt i que si era una situació així estava molt bé prendre mesures. Estava bé fins i tot per desconnectar.

JÚLIA Va ser una sensació molt confosa, en part estava trista perquè no podria veure ni a alguns familiars ni amics; per l’altra banda pensava que seria la millor protecció per a tots. També vaig pensar que a lo millor seria un poc difícil seguir amb les classes.

TERESA Em vaig sentir assustada i rara perquè no em pensava mai viure una situació així

MIQUEL MARTÍ Vaig pensar que el coronavirus no era per tant i que estaven exagerant, però a la vegada també vaig pensar que seria com un petit descans, que després tornaríem a l’escola,  fent que això fos com una anècdota que contar.

CATALINA S. Divendres 13 va ser un dia un poc abrumador. El dia anterior ja es rumorejava que les classes es suspenien, a conseqüència quan començaren divendres amb la rutina escolar atabalarem a la nostra professora Isabel amb preguntes sobre la malaltia. En aquell moment no n’érem conscients de lo aprop que teníem el virus. Record que ho veiem com una cosa llunyana que mai arribaria a Espanya. A més, a mesura que transcorrien les hores els professors ens anaven diguent informacions molt variades i, fins i tot, contradictòries. Per una part en nosaltres encara hi havia una idea vaga de que el Covid-19 era una simple grip, fins i tot, amb les amigues comentàvem que començaríem el confinament dilluns i el cap de setmana celebraríem juntes l’esforç fet després de la setmana d’exàmens. Jo vaig començar a prendre consciència de lo aprop que teníem el coronavirus quan el director de l’institut ens demanà sèriament que quedàssim a casa. Per altra banda desitjava que se’ns donassin unes instruccions clares del que podíem fer aquell divendres, perquè tot estava obert, els bars, tendes…i jo continuava tenint l’examen al conservatori. A conseqüència de tot l’estrès, incertidumbre, confusió i nervis acumulats durant el dia, quan vaig arribar a casa em vaig posar a plorar.

Després, a mesura que les hores transcorrien, la informació era més clara i ens anàvem acostant a n’aquesta nova realitat.

JOAN S. Vaig estar molt content, perquè, ara que ho pens, no era conscient de que es morís tanta gent ni que es fes tan pesat.

MARIA Quan al principi ens van dir que hauríem de estar a casa quinze dies no vaig anar a pensar que això pogués anar tan lluny. Vaig pensar que bé, ara quinze dies per desconnectar, relaxar-me i dedicar-me més temps per així tornar amb les piles carregades per els exàmens d’aquí dues setmanes, quan la pandèmia ja s’hagi extingit de Mallorca, ja que hi havia molts pocs casos en aquell moment. Per res vaig pensar amb que aquelles dues setmanes i aquella malaltia podien acabar essent una catàstrofe mundial i dos mesos de quarentena.

MAGDALENA. Em va sorprendre perquè no em pensava que fos tan ràpid. I encara que ens perjudiqui és necessari tancar l’escola per prevenir el coronavirus tant per als alumnes com per als professors.

NEUS Per una part vaig pensar que estaria bé ja que podria reduir (el número) de persones que el tenguessin i per una altra part que ens perjudicaria molt perquè no podríem seguir així com ho fèiem i a lo millor ens costaria més fer les coses i aprendre-les.

JAUME C. El primer que vaig pensar va ser que aquest virus no seria tan gros com està sent. També em vaig preocupar perquè no tornaria a veure els meus amics fins que s’acabàs el confinament. A la vegada també em vaig demanar com acabaria el tercer trimestre ja que perdríem molts de dies i classes i exàmens.

AINA Pensava que després dels 15 dies tornaríem a classe. Per una part em feia por, perquè per tancar les escoles hauria de ser alguna cosa greu i com que mai havia vist el país en estat d’alarma, tenia por pel que podia passar.

MIQUEL Vaig pensar que podria anar amb els amics a jugar i a fer activitats lúdiques.

NÚRIA P. Sincerament el que vaig pensar jo va ser que aquell fet de no poder anar a les classes era una merda ja que ens perdríem moltes classes i que quan tornàssem tendríem tots els exàmens junts. També vaig pensar que tampoc veuria els meus amics per un temps determinat i això mai cau massa bé. És vera que molta gent digui que això són unes vacacions però per jo no ho són ja que a les vacances no sol fer deures cosa que he/hauré de fer cada dia i sol sortir amb els amics cosa que tampoc puc/podria fer. En conclusió aquest fet encara que sigui essencial em va caure molt malament. 

GUIEM Pensava que serien uns dies i punt, i ara ja no ho crec així

IRIS Per la meva història personal, sempre recordaré el meu curs de 4rt, diferent. Crec que serà molt important ja que és una pandèmia mundial, on ha mort molta gent. 

PUBLICITAT

ESTEVE Al principi era com a “bien, no hem d’anar a classe”, però ràpidament vaig reflexionar sobre el que suposaria això i vaig canviar d’opinió, era millor anar a l’escola, ja que a partir d’aquell moment hauríem de fer totes les tasques a ca nostra i a jo per exemple, el que em passa, és que em distrec amb qualsevol cosa. Però també vaig pensar que deixar la classe era per una bona causa: per aturar els contagis de Covid-19 (coronavirus).

PUBLICITAT
PUBLICITAT