“JO SOM A CASA”: DIARI D’ANNA FRANK

140
Foto: Maria Cerdà.

La cinquena pregunta del treball sobre el confinament va arribar als alumnes d’ESO de l’IES Guillem Cifre de Colonya que hi participaven el dimecres 29 d’abril i deia així: Coneixes el Diari d’Anna Frank? Pots comparar el teu confinament amb el d’Anna Frank?

Els mateixos alumnes varen nomenar el conjunt de reflexions sobre el confinament “Jo som a casa”, un títol inspirador regal de l’alumne Xavier. Si voleu saber les respostes a les quatre primeres preguntes, podeu accedir-hi a través de l’enllaç: “Què vares pensar…?“, “Què recordes…?“, Una imatge i “Què t’agradaria fer…?

PREGUNTA 5: Diari d’Anna Frank

ELISENDA Per una banda si ho miram un poc per damunt crec que ens podem arribar a identificar ja que ella va estar molt de temps tancada sense saber ni quan ni si podria sortir algun dia, però per una altra banda me pareix un poc exagerat que ens identifiquem amb una persona que fugia de la llei, que hagués pogut morir molt fàcilment i que sabia que encara que s’amagàs hi havia poca probabilitat de que després pogués tenir una vida com la que hagués desitjat.

PUBLICITAT

JOAN O.Si compararia el confinament amb el de n’Ana Frank degut a que jo també em tenc que quedar tancat fora fer res i assustat perquè a defora hi ha alguna cosa disposada a fer-nos sofrir o matar-nos.

Foto: Catalina Siquier.

PAU No, perquè Anna Frank i la seva família estaven en una situació molt més dura que la que estam passant ara nosaltres, ja que ella estava confinada per salvar-se del seu assassinat.

JÚLIA Pens que la situació actual té certes semblances amb la seva. Tot i això, crec que és molt diferent perquè encara que lluitem contra un virus, l’objectiu és ajudar-nos tots entre tots i en el cas d’Anna Frank consistia en una persecució constant plena d’angoixa

JOAN S. No me pareix res igual, l’únic que hi ha en comú és el no poder sortir però no té ni punt de comparació.

JOANA AINA Sí conec aquesta historia i pens que és un cas que molta gent hauria de saber, ja que fa reflexionar i pensar molt. Ella i la seva família varen estar confinat durant molt de mesos, però no per cap malaltia, sinó perquè del contrari haurien estat duits a un camp de concentració nazi. Si comparam el seu confinament amb el nostre hem de dir que nosaltres estam molt millor, vivim a cases ben equipades, no com ells que vivien en un amagatall, tenim menjar, aigua, educació i tot això en algun moment acabarà. Ella i la seva família ho varen passar molt malament ja que la seva situació no tenia un final feliç. En conclusió, nosaltres en el nostre confinament no ho passam tan malament com ells.

CATALINA S. La primera setmana de confinament vaig llegir el llibre de n’Anne Frank. És veritat que existeix una similitud entre les dues situacions. És a dir, n’Anne com nosaltres, estava tancada a casa seva, sense poder sortir i, a l’exterior, la gent també lliurava una batalla (però molt diferent a la nostra). Ella també enyorava molt la llibertat i somiava amb la naturalesa, retrobar-se amb els amics i dur la vida d’abans, que ara s’adonava que no valorava lo suficient. Però crec que cal remarcar que n’Anne vivia amagada, havia d’estar tancada a casa seva 24 hores, sense poder sortir ni a comprar. Ells s’havien traslladat a l’annex, la part de darrera de l’antic negoci del seu pare, que era una casa molt petita (no tenia ni dutxa) i hi vivien 2 famílies a més d’un dentista. També vivien amb un pànic constant a ser descoberts pels veïnats o pels lladres, que anaven augmentant a passes gegants a conseqüència de la fam. Per tant havien de parlar molt fluix i fer poc renou, i no podien guaitar per la finestra pel dia ni disfrutar del sol. A més no tenien accés als racionaments de menjar que oferia el govern a l’altre gent i els havien de comprar a un preu molt elevat al mercat negre. També sentien el constant bombardeig de les bombes, que els aterrava i aquesta situació va ser massa llarga. N’Anne va estar tancada dos anys eterns relacionant-se amb la mateixa gent, sense intimitat, madurant massa aviat, amb una sensació d’haver perdut la llibertat i la infància, amb una extrema pobresa, però amb una gran esperança.

MARIA Crec que si comparam la realitat que estam vivint nosaltres amb el que va viure n’Anna Frank no ens acostam ni un pèl. N’Anna Frank va haver d’estar tancada en una casa molt petita i amb moltes persones, sapiguent que a fora hi havia una guerra i que els estaven cercant per ser capturats i duits a camps de concentració on la gent moria per malalties. No podien ni mirar per la finestra mentre que sentien els renous de les bombes i havien de tenir uns aliats per anar-los a comprar el menjar. Per altra banda nosaltres també hem estat tancats, però durant un mes i mig, els pares podien anar a comprar, i teníem la tecnologia per estar amb contacte amb els que més estimem i seguir el temari de classe. A més ara ja podem començar a sortir seguint les mesures i ja no sentim el mateix que quan no podíem sortir. Per molt greu que fos la situació al principi, s’ha fent tot el possible per a superar-ho i després de seguir totes les mesures i de que molta gent hagi estat lluitant contra aquesta malaltia es pot començar a veure la llum al final del túnel, cosa que n’Anna i la seva família no van veure mai, ja que després d’aquell temps tan llarg tancats van ser capturats. Finalment cal destacar també la diferencia de les situacions en quant a la societat, doncs en el nostre cas la majoria de la societat està lluitat i ha lluitat junta per poder acabar amb això en canvi l’Anna i la seva família estaven indefensos ja que no eren acceptats per ningú en el seu propi país

NEUS Sí que conec el diari, però no crec que sigui comparable perquè ells estaven passant una guerra en aquell temps.

AINA És bastant similar al confinament, perquè en els dos casos no es pot sortir de casa, però les causes són diferents. Encara que també es pareixen, ja que si no es va alerta arrisques la teva vida

IRIS La veritat crec que no ho podem comparar, perquè ells estaven en guerra, però sí que es vera que està havent-hi moltíssims de morts, igual que a la pel·lícula, però sobretot esper no acabar igual que a la història d’Anna Frank.

NÚRIA P. Sí, sí que el conec. En part sí que es pot comparar i en part no. Es pot comparar ja que tant ella com noltros estam tancats dins les cases i no podem sortir. Però en part no ja que ella si sortia defora la mataven ja que era jueva en canvi si sortim noltros no morim si no que a lo millor collim el virus i mos posen una bona multa. I una altre diferencia seria que ella estava allà i ningú ho sabia per tant era com si no existís en canvi noltros si que saben que existim i allà on som o allà on vivim.

ESTEVE Fa temps que el vaig estudiar, però encara record algunes coses. Es poden comparar alguns aspectes com per exemple que havien d’estar confinats a casa seva i inclòs allà ells corrien perills, ja que molt de temps havien de fer silenci i no fer renou ja que sinó podien ser detinguts, però estem xerrant de dues coses diferents. Una cosa es confinar-se per una epidèmia (per una malaltia) i una altra cosa es confinar-se per una guerra tan perillosa i tan brutal com la que varen sofrir la família d’Anna Frank. Ells casi no podien sortir de casa seva i ho havien de fer per torns, casi quasi no podien anar ni a comprar, noltros almenys sí que podem (tots sols), per tant… en general no es pot comparar una cosa amb l’altra. Apart de tot això en les cases i tot (en aquell temps) hi havia perill ja que podien caure bombes i matar a molta més gent.

MATEU No, però he mirat els vídeos. El seu confinament és molt més dur que el nostre, sempre hem de pensar positiu. Per jo és com un partit de tennis o de futbol, ens va en contra el que pensam negativament. Lo dolent del confinament és psicològic, com diu el meu pare. Sempre hem de pensar positivament.

Material complementari

Per poder respondre, els aportaren els següents enllaços amb informació sobre el Diari d’Anna Frank.

ANNA FRANK (“Drawing My life”)

LA CASA D’ANNA FRANK

PUBLICITAT

LLEGIR I DESCOBRIR ANNA FRANK

PUBLICITAT
PUBLICITAT