(IN)COMUNICACIÓ

Un estel fugaç de gel.
Un estel fugaç de gel.

Les llàgrimes de Sant Llorenç vessades a mitjan agost roden i rodolen fins arribar setembre, temps de silenci i de claror fugissera com els telèfons, els correus electròncs… i aquelles històries de quan PUNT iNFORMATIU assolí el número 100.

Cent vegades cent estels fugaços s’han desprès de la negra pantalla per anar a topar amb la meva mirada embadalida, abans de posar-me a teclejar aquest e-mail que més m’hauria estimat que escoltessis. Però no puc.
Cent vegades m’he repetit el número del teu telèfon durant tot el matí i no he pogut despenjar l’auricular per parlar amb tu. Som incapaç, els dits em tornen enrere.
Cent vegades he marcat totes i cada una de les nou xifres que em permetrien conversar amb tu i no he estat capaç d’esperar. No tenc força a bastament per desesperar davant la certesa de sorprendre’m desagradablement.
Cent vegades he sentit els avisos que, a l’altra banda del fil, feia el teu aparell: ring, ring… i una força estranya ha fet que penjàs sense sentir la teva veu. No estic preparada per ser víctima d’un atac de pànic en enfrontar-me a la resposta que segueix.
Cent vegades he esperat el missatge mecànic del secretari: “De seguida l’atendrem” i m’he preparat per deixar-ho anar fora dir-te res abans no fos massa tard. No puc suportar-ho.
Ni puc, ni som capaç, ni tenc força ni estic preparada. Tan sols no vull que les meves orelles hagin de patir l’insult d’un horrorós magatzem de notes abominables i interminables mentre desesper per parlar amb tu. És insuportable, com pot ser que algú tengui tan mal gust?
El fax. Sí, el fax també m’ha passat pel cap. Fins i tot, he considerat aquesta possibilitat per tal de comunicar-me amb tu. Però ho he deixat córrer quan, en el moment que anava a prémer el botó d’star/copy, m’he imaginat com entre les meves línies es colava la partitura del maleït himne del Barça enregistrat dins el teu tele-fax.
Tot plegat, ja sé que m’arrisc a què no llegeixis el correu electrònic avui, però més m’estim anar al cinema sola que haver de passar tot aquest calvari per fer-te saber que avui, al Capitol fan un homenatge a Hitchock. No sé quins films projectaran. Ara bé, si quan obris els nous missatges no és massa tard i et fa ganes venir, entre les nou i les deu menys quart seré a Can Moixet.

Eva Cerdà

gif ANIMADO Volar-e