“I QUÈ EN SABEM, NOSALTRES, DE VOTAR?”

puntinformatiu

La meva padrina Margalida “Ventet”, fins als darrers anys, va tenir un gran interès per la política, motiu pel qual aquest era tema de conversa habitual a ca nostra, sobretot quan, com ara, hi havia eleccions. De les moltes anècdotes “polítiques” que contava, n’hi havia una de “clàssica” de finals dels anys vuitanta del passat segle XX la protagonista de la qual confiava plenament amb el metge, Don Joan Franc, per preparar-li la papereta, perquè: “I què en sabem, nosaltres, de votar?”.

Molt possiblement va ser per les municipals de 1987, quan aquell dona va viure una situació compromesa, perquè el metge Franc, que encapçalava la candidatura d’Unió Mallorquina (UM), entre els seus contrincants a la batlia de Pollença, tenia l’advocat Don Martí March “del Molinet”, que es presentava pel Centre Democràtic i Social (CDS). Contràriament a allò que molts de vosaltres pensau, l’amiga de la Padrina no va poder votar el seu metge de confiança: “- Jo volia votar Don Joan, Margalida, però…” li va confessar ja passades les eleccions. I és clar… la Padrina s’interessà per saber la raó d’aquell sorprenent canvi en la intenció de vot de la dona.

– Ai, Margalida…! Perquè… per què…? Idò, perquè, quan vaig entrar a la Casa de Cultura [això és el col·legi electoral que, fins no fa gaire, hi havia a la Casa de Cultura de “La Caixa”], vaig topar amb Don Martí i… què havia de fer? Sort que dins una butxaca duia el sobre que m’havia preparat Don Joan i dins l’altra, el que m’havia donat Don Martí! Tanta sort, Margalida!

Per suposat, na Margalida, la meva padrina, va callar. Què li havia de dir? Si veiéssim allò que cadascú posa dins el sobre electoral… que ens enduríem de sorpreses! De fet, és molt probable que Don Joan, si és que ella no li ho va contar, mai no va ser “del tot” conscient d’aquella infidelitat; i dic “del tot” per una anècdota que ja us contaré en una altra Reflexions de mitjanit.

Eva Cerdà

gif ANIMADO Volar-e