HUMÀ, AMB HAC MUDA, MAJÚSCULA I INDISPENSABLE

109

Fa pocs dies es va fer públic que el metge Antonio de Lacy figurava entre els Top Doctors 2019, una distinció que s’atorga als 50 especialistes més valorats de l’Estat espanyol. Per aquesta raó, avui, recuperam una entrevista que vàrem fer fa uns mesos al Doctor de Lacy, que és pollencí d’elecció.

ENTREVISTA A ANTONIO DE LACY

Eva Cerdà

Finals de juliol. La calor humida del dia es fon en un horabaixa perlat de tonalitats rosades. La imponent badia de Pollença ens acompanya durant el breu passeig pels carrers de la urbanització de can Porquer, mentre conversam amb una persona excepcional: el Doctor Antonio de Lacy, especialista en cirurgia mínimament invasiva a l’Hospital Clínic de Barcelona que, entre altres mèrits, va aconseguir provar la tecnologia 5G al darrer World Mobile Congress de la capital catalana.

En acomiadar-nos, el Doctor de Lacy confessa que “els cirurgians tenim un defecte i és que tenim un ego molt inflat, un ego amb hac”. Agafam la lletra inexistent del suposat “defecte” per escriure amb totes les lletres una virtut de la qual aquest home que parla amb tendresa de la dona, dels pares, dels fills, de la família, dels amics i dels col·legues, pot ben presumir: Humà, amb hac muda, majúscula i indispensable.

– Quina relació teniu amb Pollença?

Som de Palma. Des de petit, venia al Mal Pas, perquè som parent d’una senyora que ens ha deixat fa poc temps. Ella tenia l’Hotel Mal Pas i, de petits, veníem per aquí…

Després, quan els meus fills eren petits, a mi m’agradava molt el mar i ens ficàvem tots dins una barqueta que teníem, una Rodman de nou metres, i dormíem al Mal Pas. Record que un dels meus fills, que ara fa un metre noranta, dormia en un matalasset damunt la cuina de la barca!

I quan varen ser més gran i sortien els vespres pel Port de Pollença, vàrem decidir canviar. Així que, després d’una sèrie de raons, decidírem venir a viure aquí.

Cada vegada em sent més pollencí, però m’agrada passar una mica desapercebut.

– Aquesta senyora de l’Hotel Mal Pas era pollencina…

Sí, sí… era pollencina. Era la mare d’un cosí meu que es diu Perico Muntaner. A més a més, la cunyada de Perico Muntaner, que està casada amb el seu germà, també és pollencina, es diu Cànaves.

És indubtable que hi ha una relació familiar, Però, a part, crec que és la millor zona de Mallorca. Quan vas a Formentor, voltes i veus el Colomer, penses: això és el Cel.

– Com veis el futur d’aquesta urbanització?

Fins ara ha estat un desastre. Ara no. És més, hi ha un projecte en marxa que pot ser positiu. Uns xinesos han comprat el camp de golf per fer un hotel. Probablement, no tendrem aquesta pau. Però, si no fan qualque cosa en aquest camp de golf, això serà un patatal. S’ha de posar un control. I per això són els polítics. Si permeten fer un hotel de polsereta és que són imbècils. Crec que han donat permís per un hotel de 50 places, que és el màxim. Jo ho deixaria en 40 habitacions, però…

Un hotel com Son Brull, no dona cap problema, cap ni un.

– Heu tengut problemes…?

Sí. Abans, el propietari del golf era un … que muntava unes festes… unes macrofestes amb música a tope, nines fumant porros… També és cert que no vaig rebre una resposta gaire bona per part de l’Ajuntament. Vaig parlar amb una tinent de batle, que era del mateix partit que Jaume Font, amb qui compartesc amistat des que érem nins i celebràvem la Primera Comunió al restaurant de la seva família. Però res, el conflicte no es va solucionar fins que va venir la Guàrdia Civil.

Ara tot això de les festes ha passat, però de la mateixa manera que es cuiden els espais, també s’ha de tenir cura de les persones i del seu benestar. Aquestes cases d’aquí es lloguen i qualque vegada ve gent que munta un saraus. Aleshores et planteges que cal legislar tot això per no perdre aquesta calma. També s’haurien de posar límit al trànsit, sinó aquesta illa se n’anirà en orris. La gent es queixa de la política, però la realitat és que hem de conviure amb la política, és el que fa les coses. Sempre dic que la diferència entre uns i els altres és el 5 per cent, que un destina a fer carreteres i l’altre al benestar social, però el 95 per cent restant no poden moure’l gaire.

– Us heu plantejat anar a viure en un altre lloc?

Dues vegades. La primera quan hi havia tot aquell desastre. I la segona per un motiu molt més negatiu, encara. La persona que més estimava, la meva dona, va morir fa un any i escaig. Aleshores, em vaig dir que no podia tornar aquí i vaig posar la casa en venda.

– Què us va fer canvia d’opinió?

Amb menys d’una setmana, em va sortir un comprador. Per sort, un amic americà, una persona fantàstica, el dia abans de fermar la venda em va telefonar i em va dir: “Supòs que no faràs res irreversible en el proper any.”

Vaig agafar un vol de Barcelona i em vaig posar a caminar, així, com feim ara. Aleshores, em vaig dir: vull que els meus fills puguin continuar gaudint d’un privilegi com aquest. Som una persona que, per raons de feina, viatja molt i això no hi és enlloc més. No entenc com la gent va al Caribe. És un error.

La meva dona ho va escollir tot, era meravellosa ella, la vista ideal, tot… L’arquitecte, que és molt conegut d’aquí i que és molt amic nostre, va tenir cura que la casa no es veiés, que tengués verd… Si som aquí, és perquè ella va fer tot això.

– Què és allò que més valorau de Pollença?

M’encanta caminar. Som molt tecnològic i tot està en els mòbils. Tenc una aplicació que te dona molta informació sobre caminades (intensitat, quilòmetres, dificultat…). Ara mateix, he fet una aposta amb un amic d’aquests que diuen “No es pot venir a Mallorca el mes d’agost, perquè hi ha massa gent”. Li he promès que anirem caminant i no trobarem cap persona durant dues hores. Això és fantàstic. Ja diuen que Palma és la victoriosa i Pollença, la poderosa.

– I a més a més, hi ha la mar?

Quan el meu germà i jo érem petits, els pares ens deixaven al cap Catalunya i se n’anaven a fer l’aperitiu a Formentor. Amb un fusell, una màscara i unes aletes, havíem d’arribar nedant i no hi havia ni neoprens, ni boies ni tantes històries com ara…

El meu pare viu aquí tot l’any i em fa il·lusió posar-li un fulard blanc al coll i anar al Moll a fer un “vermú” amb un Loryc. De fet, la L és del Lacy, del meu avi que va fer cotxes.

– Quan veniu a Mallorca, sempre estau a Pollença?

Jo no he heretat res. Vaig haver de vendre una casa de Palma per poder fer aquesta. Un dia va venir un amic, un tipus fantàstic que va donar 150 milions d’euros a la sanitat pública, i just entrar a casa, va tocar una paret i va amollar: “Moltes vesícules, n’hi ha aquí!”

– Professionalment teniu una trajectòria apassionant. Parlau-nos del projecte que mostràreu al darrer World Mobile Congress de Barcelona.

A la World Mobile de Barcelona vàrem fer una primera presentació de l’aplicació del 5G en cirurgia. Amb el pas del 4G al 5G, entre altres, s’aconseguirà que no hi hagi cap retard. Per exemple, ara mateix, si tu ets al costat del camp del Barça i marquen un gol, pot sentir 3 o 4 gols: el real, el de la tele, el de la ràdio i el de la tele de la cuina, que no va igual que l’altre aparell. Tot això significa retard. Cada vegada que feim una connexió i creues una frontera, hi ha un retard. Amb aquest sistema, no hi haurà retard. És evident que si jo som cec i a cada costat hi ha un precipici, el temps que em diuen que hi ha els precipicis es retarda, ja he caigut. En cirurgia, que no hi hagi retard és molt important.

Fa poques setmanes vàrem ser a Shanghai i també tenim previst anar a Los Ángeles.. Ara bé, a la Mobile de l’any que ve presentarem una barbaritat fantàstica.

– Quina?

Només puc dir que, a Barcelona, tenim la possibilitat de fer unes segones olimpíades, que seran diferents, però tan importants com aquelles. M’estic referint a la innovació en dues coses fonamentals com la sostenibilitat de la ciutat i la innovació aplicada a la medicina.

A Shanghai, vàrem veure com un petit escàner que ho canvia tot: el sistema organitzatiu dels hospitals i moltes més coses. Amb aquest aparatet, tu tens un accident al costat del Clínic, allà mateix et fan la primera exploració i envien la informació al núvol, que et respon immediatament. Tot d’una saps que a Vall d’Hebron hi ha l’especialista corresponent i que el quiròfan del Clínic està ocupat. A més a més, ho coordinen tot de manera que arribar a la Vall d’Hebron és més ràpid i amb més garanties que anar al Clínic, que està al costat. Com a les pel·lícules en què els dolents poden canviar el color dels semàfors… idò gairebé això.

Jo pens que Barcelona en té ganes. Dia 30 d’agost, he de sopar amb el Hoffman i l’he de convèncer perquè deixi el Mobile fins al 2050 o fins sempre. Li agrada molt Barcelona. El volia portar aquí, però no ha pogut. Aquí se muere!

– Creieu que es pot fer alguna cosa amb 5G, a Mallorca?

Fa poc em varen donar el premi Ramon Llull. El dia abans vaig sopar amb el rector de la Universitat i el degà de la facultat de Medicina, i sí, vàrem parlar que la UIB seria ideal poder fer una prova pilot de la nova forma de fer les classes amb tecnologia 5G.

– De fet, disposau d’una plataforma digital que us comunica amb sanitaris d’arreu del món?

El problema fonamental que hi ha ara és l’operació quirúrgica. Només el 3 per cent dels cirurgians viatgen. La resta, per qüestions econòmiques, no ho poden fer. Amb els anys, tens la necessitat de retornar allò que t’ha donat la vida, de fer alguna cosa per a ells. Sempre dic que els cirurgians tenim un defecte i és que tenim un ego molt inflat, un ego amb hac. Per això, tenim l’obligació de trepitjar de peus a terra i ajudar.

– Com veieu ara mateix la Sanitat pública?

La veig molt bé, però s’hauria de millorar l’organització. Ara mateix, hi ha una idea d’un projecte que em fa molta il·lusió: el nou Clínic. L’altre dia el president de la Generalitat, Sr. Torra va dir una cosa que, per a mi és fonamental: “és hora de pensar i somiar el nou Clínic”. Això és molt important, però té tres problemes: s’ha de cercar una ubicació i això implica que es posin d’acord diverses institucions; s’han d’aconseguir 850 milions d’euros, que al final seran 1.200 milions d’euros, que és difícil, però s’aconseguiran, perquè doblers n’hi ha en el món, allò que s’ha de fer és gestionar-los bé, i el tercer, que és el més difícil, s’ha de canviar la mentalitat de tota la sanitat. Tenim bona medicina, bons professionals, boníssima infermeria, però ens hem d’organitzar millor.

– Aquesta primavera el president Torra va venir a Pollença. Hi teniu alguna cosa a veure?

A molt llocs, el tenen com a un Coco. Ell no és un polític. És un advocat que li agrada molt escriure i que diu coses poc polítiques. Jo li dic a ell, perquè hi tenc confiança. A més a més, com a persona, és encantadora, molt culta…

I sí, vàrem passejar per Pollença, vàrem anar a l’Església del Convent a veure una exposició de fotografies excepcional, de Guillem Bestard, les hauria comprades totes!

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of