GUILLEM BESTARD I EL PATRIMONI CULTURAL

117
Guillem Bestard

Aina Aguiló Bennàssar

Tot i que ma mare, nascuda l’any 1933, recorda perfectament al fotògraf pollencí Guillem Bestard, i té una fotografia -d’ella adolescent- feta seva, jo no vaig saber qui era fins fa tres o quatre anys. No ho dic amb orgull, però és una veritat que obliga a una reflexió. Desconeixem el nostre passat i no es dediquen els esforços necessaris per explicar la nostra història.

El millor de fer feina al món de la cultura és tenir l’oportunitat de conèixer importants artistes vius i també de descobrir destacades personalitats que ja ens han deixat. I aquesta ha estat una d’elles; conèixer Guillem Bestard, la seva vida, les seves fotografies i les seves pintures ha estat un plaer i ara sent una profunda estima cap a ell.

PUBLICITAT

L’interès per a la salvaguarda de la memòria de l’artista pollencí, i de les seves fotografies, fou acomplida quan l’ajuntament de Pollença, presidit per Miquel Àngel March, va comprar l’any 2018 l’Arxiu Bestard-Cerdà. Pocs mesos abans, el Museu havia comprat dos paisatges seus, pintats a l’oli, que s’adquiriren per tal que la seva obra pictòrica fos present a la sala de l’Escola Pollencina, amb les obres dels autors que ell va conèixer i que tantes vegades va fotografiar. On si no? No hi ha lloc millor que al costat de les obres dels seus amics artistes.

Ara ve el següent nivell que és treballar per salvaguardar el patrimoni que ens ha deixat i assumir l’obligació, imperiosa, de mantenir vives la memòria seva vida i la seva obra, així com la d’altres persones que ens han precedit i que han aportat valor cultural a Pollença.

El Museu de Pollença disposa d’obres d’Atilio Boveri, de Cittadini, de Dionís i més recentment de Norai, que són artistes que ja no estan entre nosaltres, però són artistes valorats de qui protegirem i exhibirem el llegat per sempre.

Margalida Comas

“L’Any Guillem Bestard” ha servit per rememorar la vida i obra de l’artista. Com sabeu, fa només uns mesos, es positivaren, novament, algunes de les seves fotografies que s’han exposat amb molt d’èxit. Però Bestard, malgrat l’alta qualitat de les seves imatges, és més que un fotògraf. És un artista complet i per això aprofitam la Fira per exhibir al Museu, algunes de les seves pintures ja que és una activitat més desconeguda de la seva obra.

PUBLICITAT

En els dos catàlegs publicats pel Museu, hem rememorat la seva vida amb escrits de diverses persones (professors de la UIB, crítics, artistes, persones que el conegueren, etc.) que ens permeten conèixer més profundament l’home i l’artista.

El segon catàleg “Bestard, pintor desconegut” està dedicat íntegrament a la seva faceta com a pintor. En ell s’hi mostren fotografies de les obres que hem recollit per exposar-les a la vista de tots. Aprofit per agrair públicament als propietaris dels quadres -que ens els han cedit temporalment, per a aquesta mostra- ja que, sense la seva participació no hagués estat possible muntar aquesta exposició tan valuosa i interessant.

Per aquest catàleg hem recuperat diversos articles, un d’ells de l’any 1929, escrit pel seu amic, el pintor Antoni Gelabert, que dona una visió de com se’l veia a l’època: un home generós i amb talent.

Al presentar la primera exhibició, va ser molt complaent descobrir la fascinació que sentien per les fotografies de Bestard, no només els pollencins i els visitants en general, sinó també fotògrafs de diverses generacions, venguts de llocs llunyans com ara: (Madrid, Vitòria, Girona, Santander, Munic, París, Lieja, Londres, Rotterdam, o San Francisco), que comentaven l’admiració que sentien pel pollencí i la sort que tenia Pollença de poder gaudir de tan important patrimoni.

Ara toca difondre la seva obra al màxim. L’exposició “Guillem Bestard – Fotografies 1900- 1930” s’ha exposat amb èxit al Museu d’Història de Manacor i el proper mes de gener s’inaugurarà a Sant Llorenç des Cardassar. A més, estem treballant per tal que sigui exposada, també. a Palma i a altres indrets ja que és un legat magnífic que s’ha de fer visible amplament.

PUBLICITAT

Transmetre a les noves generacions les personalitats destacades que han nascut o viscut a Pollença és vital; i en el cas concret de Guillem Bestard, és una obligació moral. L’han de conèixer i valorar i ha d’atresorar–se a la memòria dels pollencins de futures generacions.

Desitjam que tota aquesta feina d’exposicions itinerants, de catàlegs, de catalogació de la seva obra, etc. serveixi per difondre-la i preservar-ne la memòria. La reproducció de les seves fotografies i postals també ajudarà a mantenir-lo viu, no només per als pollencins, sinó també per als mallorquins i forans que ens visitin.

Per mantenir-se viva, una cultura ha de ser reconeguda, estimada i transmesa d’una generació a l’altra; si no és així, és córrer el risc que alguns fets culturals, i també personatges il·lustres, desapareguin.

D’altra banda, i aprofitant que actualment les dones, tot i que sigui molt lentament, van recuperant el lloc que els correspon en la història, cal fer menció de la segona esposa de Guillem Bestard, la menorquina Margalida Comes. Ell va compartir amb ella l’exili i ella l’acompanyà en el procés d’esdevenir pintor i d’aconseguir espais on exposar la seva obra. Ell fou un home excepcional. Ella també. Estava molt implicada en el món educatiu i fou una de les quatre primeres dones d’Espanya en tenir un doctorat. Va especialitzar-se en Didàctica de les ciències, va treballar per l’accés de les dones a les disciplines científiques i en la implantació d’un sistema educatiu igualitari.

Fins fa poc, no se li ha reconegut la feina feta en aquest camp, però l’any 2018 fou nomenada Filla Il·lustre de Maó i en Guillem Bestard, per la seva part, fou declarat Fill il·lustre de Pollença.

Amb personalitats, obres i vides com les seves, és un honor posar-les en valor.

PUBLICITAT

“Ningú no mor del tot mentre hi hagi algú que el recordi”, va dir Ciceró fa prop de 2.000 anys´, i mantenir viva la memòria i el nostre patrimoni és una tasca que el Museu ha de perllongar.

PUBLICITAT