GUILLEM BESTARD CÀNAVES (1881-1969)

153

Guillem Bestard, neix a Pollença , el dia 16 setembre de 1881, fill de Pep Bestard, taverner, i de Margalida Cànaves.

Aquest artista ve al món en una època que encara no existien hotels, ni turisme, els visitants els deien viatgers i solien recórrer Mallorca atrets per la bellesa del paisatge. Era quan les rames dels pins del Moll i Formentor tocaven les aigües de la mar. Va ser l’any en què el viatger francès Gaston de Vuilliers, escrigué “Les illes oblidades”, on descriu la Cala de Sant Vicenç i dibuixa la cascada del torrent quan desembocava a Cala Molins. S’hostatjà a la Fonda de Can Nas, a la plaça Vella, però al Moll ni l’anomena, així com altres llocs com eren el Castell del Rei i el Puig.

Les tertulies a “la fonda”

Poc se sap de la vida de la família de Guillem Bestard , només que nasqué al carrer Major, també dit de Joan Mas. Ca seva en aquell temps era una posada, més ben dit, una espècie d’hostal on els estrangers, pocs encara, que ens visitaven, recalaven a aquesta fonda. Se sap que se formaven animades tertúlies entre els intel·lectuals, pintors, escriptors, rics senyors del poble i demés manifestacions d’art, així com els “indians” pollencins que havien fet la fortuna a les Amèriques i per tenir més món se feien amb aquests personatges. Foren uns “forasters” que visitaven el terme atrets pel paisatge d’aquest racó paradisíacs. En Guillem, des de molt nin, s’acostumà a tractà amb aquesta gent de tota mena de cultura i d’idiomes, ja que en aquesta època Pollença estava dedicada a l’agricultura.

Primer contacte amb la fotografia

Quan en Guillem tenia desset anys, feu amistat amb un d’aquells viatgers que freqüentaven ca seva. Un senyor alemany que ja en aquella època manejava una càmera fotogràfica; li ensenyà a manejar aquell aparell, la manera d’enquadrar, fins i tot de revelar cosa que impressionà al jove. Passà que en un d’aquests viatges del contertulià portà un nou aparell i li regalà. En Guillem començà a aficionar-se a la fotografia. Primerament retrats als pares i altres familiars, passant després als paisatges, fotografies tan apreciades els anys següents i durant els anys del turisme. Així passà els finals del segle XIX.

El primer laboratori de fotografia

Pel fet que la fotografia s’anava imposant, aquell jove que ja tenia somnis i il·lusions pensà a professionalitzar-se. Els pares varen adquirir la casa de veïnat per muntar el laboratori. La casa familiar no disposava de suficient lloc, a més que dedicaven una sala pels contertulians. Un centre que reunia bastant gent i donava vida al negoci. Allà es pintava, es recitaven poesies, es tocava el piano, es cantava, entre altres manifestacions culturals, a part que s’hi parlaven distints idiomes que el jove practicava. És a dir, que aquella casa era un ateneu dins el poble pagès, però pròsper.

En Guillem seguia el nou camí de la fotografia, disposà de laboratori a dins la nova casa. Al moment d’obrir l’estudi la novetat i la curiositat fou que s’escampà la notícia i Can Bestard se feu popular. No eren només els pollencins els nous clients, prest acudiren dels pobles de Mallorca, sobretot dels més propers com eren Alcúdia i Sa Pobla, sobretot els diumenges amb els medis de locomoció d’època, el cotxe de línea o diligència, que en aquell temps feia el recorregut per diferents pobles.

També et pot interessar:  LES ÀGUILES DEL CORPUS DE POLLENÇA

L’estudi de fotografia

L’estudi era senzill, retratava al porxo de la casa, on tenia un gran finestral i molt lluminós. Acomodava els clients en un seient de fusta d’olivera. Estaven drets o recolzats a una petita columna ben endiumenjada. Es poden veure en aquelles fotografies de la seva època on es pot apreciar la posse de la persona retratada, on el fotògraf, com a bon artista que era, els col·locava. o tenia llum elèctrica. A vegades la que tenia no era suficient i no podia fer la fotografia, per aquest motiu sempre que podia aprofitava els dies assolellats. A dins l’estudi hi tenia un banc de fusta per asseure als infants. Aquest banc tenia una altura apropiada per tal que la mare agenollada al darrere aguantava l’infant sense que fos vista. L’estudi era senzill, disposava d’un gran finestral molt lluminós com s’ha dit. Els clients eren bons d’acomodar. Els seients rústics. Havien d’estar drets o recolzats. Encara es poden veure retrats d’època on s’aprecia com es col·locaven, o bé era l’artista que els deia com col·locar-se.

Guillem Bestard artista

Autoretrat de Guillem Bestard

En Guillem era un artista. Anava per pobles a fer retrats a l’exterior, cercava cases que tenguessin arquitectures amb pati i bona llum. Improvisava com si fos un estudi, la càmera sempre damunt el trípode, càmeres d’aquella època més grosses que no ara, però no disposaven d’obturador, per aquest motiu se veien obligats a tapar-se el cap amb un atapeït vel negre per enquadrar la imatge. Després donava l’ordre de “no te moguis”, tapava i destapava novament l’objectiu, només el temps prudencial que ell bé coneixia. Aquí hi havia el saber del càmera o fotògraf. S’ha de tenir en compte que les plaques eren de vidre, havent de tenir cura de no rompre-les o retxar-les. D’aquesta sort els hereus disposen d’una gran quantitat de plaques d’un valor incalculable, es diu que superen les sis mil.

Guillem Bestard no només fou un bon captador d’imatges. Ell innovà la nova indústria de la fotografia. Creà un nou tipus de paper fotogràfic, amb una emulsió elaborada amb goma aràbiga i sals metàl·liques, donant-li el nom d’“emulsió noble”, que superà la definició als retrats.

PREMIS I RECONEIXEMENTS

París fou un centre d’exposicions de les innovacions que el progrés anà creant. La fotografia estava en plena expansió, pels que els fotògrafs d’Europa i Amèrica ja es considerar un mitjà de comunicació modern. En Bestard, pioner de Mallorca en quant a fotografia, volgué està present en aquells esdeveniments que la societat anava demanant. Obtingué premis, però el que li interessà més fou les innovacions que cada any anaven sorgint entorn de la fotografia i de les noves càmeres.

També et pot interessar:  SORTEIG DELS PERSONATGES HISTÒRICS DE LA PATRONA

A l’Exposició Internacional de París del 1910, obtingué el primer premi de fotografia artística.

El jurat adjuntà a l’acta una nota que deia:

“Especial distinción al procedimiento fotográfico más artístico que se conoce”.
La foto representava el retrat d’una pagesa de Pollença amb un enfilall de llorer en les mans a l’escalonada del Calvari.

Bestard i l’Escola Pollencina de pintura

L’any següent, el 1911, va fotografiar al polític Antoni Maura durant la seva visita a Pollença. Després vengueren els reconeixements internacionals, París i Brussel·les abans de fotografiar a la infanta Isabel al 1913. Aquest any tengué gran influència dels pintors que ja residien a Pollença, entre ells Anglada Camarasa, Tito Cittadini, i tots aquells seguidors seus, alumnes de l’Acadèmia que n’Anglada tingué a París, uns a la Cala de Sant Vicenç, quan encara no hi havia més que quatre casetetes de pescadors i alguna més gran com la pensió Niu. Altres s’hostatjaren al Moll i al Puig de Maria.

Recalaren al Port de Pollença per saludar al Mestre Anglada, abans d’anar-se’n de cap als seus respectius països. La major part eren sud-americans. Fugien del gran París pel temor d’ una guerra que s’estava preparant. Uns es quedaren i adquiriren bens i es varen construir la seva pròpia casa com, Tito Cittadini, Ramauger. Altres s’hi casaren.

D’aquesta manera i amb la quantitat de pintors que s’integraren al voltant de n’Anglada neix la coneguda “Escola de Pollença” dotada d’un gran cromatisme. Anglada compareix per primera vegada l’any 1909, aconsellat pel seu gran amic l’arquitecte Antoni Gaudí, que li parlà de la bellesa del paisatge.

Mentrestant en Guillem acompanyava els artistes coneguts a les reunions de cals seus pares, els ensenyava els llocs més artístics i pintorescs tant del camp com de la vorera de la mar. Mantenia llargues converses amb ells i els fotografiava, com va fer amb en Sorolla quan vingué a pintar la Cala Sant Vicenç, o el pintor cubà Domingo Ramos que mostrava una especial predilecció per les oliveres mil·lenàries. També s’ha de dir que ell, en Guillem Bestard, anava creant les seves pròpies obres pictòriques sense deixar d’atendre el negoci, pel que seguia amb els retrats per encàrrec i els reportatges allà on eren requerits els seus serveis. Com passà al 1913 amb la primera central elèctrica d’Alcúdia.

Fotoperiodista, cofundador del Club i director de Colonya

Guillermo Bestard i Margarita Comas

En Bestard va esser membre i corresponsal gràfic de National Geografic Magazine, i del diari madrileny El Sol. Va esser cofundador del Club Pollença, així com director de la Caixa de Colonya, era un seguidor del fundador Guillem Cifre de Colonya. Sempre estigué en contacte amb les personalitats que arribaven a Mallorca, com ho era el famós guitarrista Andrés Segovia el 1917, que li uní una profunda i llarga amistat.

Ramon Reig

gif ANIMADO Volar-e