GUANTS I MASCARETES, ELS NOUS INVASORS DEL MEDI

258

Joves pel Canvi – Jaume Reus Bennàssar

Ens costa canviar. Encara que bona part de la població s’ha anat conscientciant sobre l’impacte dels residus en el medi natural, durant aquests darrers mesos hem vist com encara ens falta molt de camí. Amb la necessitat creada per la pandèmia causada pel SARS-CoV-2, l’ús de productes higiènics com poden ser les mascaretes i els guants ha experimentat un augment exponencial, que ha repercutit en la gestió de residus, i no podia arribar en pitjor moment.

A partir de l’inici de la desescalada, amb una major quantitat de persones passejant pels carrers, un fet sobresortia per tots els altres. Mascaretes per tot. En varis carrers de Pollença, igual que en altres llocs per tot el món, un nombre significatiu de material higiènic es troba per les zones públiques, on la gent els llença sense preocupar-se pel seu destí final.

La correcta disposició d’aquests objectes, emperò, no és només necessària des del punt de vista ambiental. És ben sabut que els productes sanitaris poden contenir restes de covid i que, per tant, pot posar en perill tant als vianants com al personal que les ha de retirar, augmentant el risc de contagi.

PUBLICITAT

Des del punt de vista ambiental, l’incorrecte llançament d’aquests productes en la via pública pot empitjorar l’estat ja precari dels ecosistemes del Mediterrani.

Segons un article publicat a Earth.org, les mascaretes tant higièniques com aquelles amb un índex de seguretat major estan produïdes amb teixits sintètics com el polipropilè, un material altament resistent i eficaç en la retenció de bacteris i virus, però amb un nivell de degradació molt baix. I aquesta és la norma per la majoria dels seus components secundaris, com poden ser el poliestirè, el policarbonat, el polietilè o el polièster.

Atès que les higièniques —les quals són les recomanades per al públic general— han de ser usades, com a mínim teòricament, durant no més d’un dia, provoquen una gran quantitat de residus que a altres parts del món com pot ser Hong Kong, ciutat en la qual es duu batallant contra la covid-19 des del mes de gener, on aquests residus han contaminat platges properes.

Si seguim així, les bosses i botelles de plàstics podrien arribar a ser rellevades com a element característic de la contaminació marina, encara que no arribarien a ser el residu predominant.

Estudis realitzats al 2014 (Eriksen et al.) afirmen que el total de plàstics superficials en el Mediterrani arribaria a les 23150 tones, xifra preocupant, tenint en compte que el càlcul per microplàstics li sumaria entre 4800 i 30300 tones, xifra que suposaria entre un 21% i un 54% de les xifres de microplàstics a nivell mundial.

Però aquesta seria insignificant en comparació amb les prediccions afirmades per WWF, les quals al·leguen que un alarmant nombre de 570000 tones de plàstic entre cada any al Mare Nostrum. Per a fer-se una idea, suposaria que un total de 33800 botelles de plàstic serien llançades al mar cada minut.

Davant aquestes xifres només ens queda fer una reflexió: Estam disposats a canviar? Perquè sinó, la vida en els nostres oceans podrien quedar profundament alterats.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
TOT MARCO digital