LA POLLENCINA, I OBLIDADA, GREIXONERA DE PATATA DELS DARRERS DIES

684

Llegesc l’apartat dedicat al mes de febrer del fabulós llibre La cuina del Tradicionari. Un recorregut pel calendari gastronòmic de Mallorca i descobresc que “també són propis del Carnestoltes la greixonera de patata a Pollença”.

Tots sabem que les formatjades de pasta i farcit dolç són típiques de la Setmana Santa pollencina com també ens consta que l’arròs amb camallot (cuixot salat, perquè ens entenguin els externs) o els ous a la neu formen part dels plats pollencins per antonomàsia. Tanmateix, però, desconeixíem que l’oblidada greixonera de patata tengués arrels pollencines.

I, com que vint-i-cinc anys de PUNT iNFORMATIU suposa tenir a l’abast una bona hemeroteca, vaig recordar que fa ja molts d’anys, era el 2002, treis comptes, Joana Serra “de can Blai” ens va obrir la seva llibreta de receptes, perquè apuntéssim com fer els principals plats de la gastronomia mallorquina dels Darrers Dies. Per suposat, no es va deixar de banda la greixonera de patates.

Així que em vaig posar a remenar papers i va sortir l’article sencer del qual n’he estret la recepta de la greixonera de patata per reivindicar que aquestes postres tan senzilles retornin a les taules pollencines per endolcir, un poc més encara, el Carnestoltes.

Per fer una greixonera de patata, necessitam:

1kg. de patates

8 ous

400 gr. de sucre

Canyella

Pell de llimona ratllada

Mig sobret de llevat en pols (Canario)

Per començar, hem de bullir un quilogram de patates i passar-les pel passa-puré. A continuació, hi mesclam vuit ous rebatuts, 400 grams de sucre, canyella en pols i ratlladura de llimona al gust. Ha de quedar una pasta clara. Tot i amb això, si trobeu que és molt líquida, podeu espesseir-la amb una mica de farina de força. Tanmateix, però, “és convenient que sigui clareta”, puntualitza Joana Serra.

Finalment, hi posam mig sobret de llevadura en pols, remenam i abocam la pasta dins un motle per al forn untat amb oli, saïm o mantega. Al principi, el forn calent a 200 graus i, després, s’ha d’abaixar a 180 graus. Convé vigilar la cocció, perquè cada forn és un món, però bé amb mitja horeta pot ser cuita. En qualsevol cas, abans de treure la greixonera del forn, convé fer la prova de l’escuradents que no té més secret que punxar la greixonera amb un escuradents o altre estri de fusta i, quan surti net, és cuita.

Deixam refredar i ja es pot consumir.