GREENWASHING O L’ESTAFA VERDA

257

Joves pel Canvi – Jaume Reus Bennàssar

Fa anys que la majoria de la població ha mostrat la seva preocupació pel canvi climàtic, molts cops, establint-lo com a la major inquietud després de l’economia. A això les grans corporacions no ho han deixat passar.

El seu inici es remunta als anys vuitanta, amb la petrolífera americana Chevron com a la màxima impulsora. Amb un món cada cop més conscienciat, ja veren la necessitat de que la gent en tengués una imatge positiva, que pensassin que es preocupaven per l’estat del medi ambient, encara que la realitat fos la contrària, tot amb anuncis en els que es veia a treballadors de l’empresa californiana protegint a ossos, tortugues i a una gran varietat d’animals.

En un món on les notícies estaven dominades pels grans mitjans de comunicació, dependents de la publicitat d’aquestes empreses amb escassa acció climàtica, era quasi impossible que aquests no fessin efecte, com a mínim en el públic general.

PUBLICITAT

El terme ‘greenwashing’, emperò, fou creat per primer cop al 1986 per Jay Westerveld. Aquest estudiant universitari, s’havia aturat a Fiji per a practicar surf en un viatge d’investigació a Samoa. A l’hotel on va anar a cercar una tovallola neta, va veure un escrit que demanava que reutilitzessin les tovalloles, i així s’estalviaria aigua i es protegiria el medi ambient.

Amb una expansió hotelera de dimensions gegantines, poc devia importar el medi ambient de l’illa del Pacífic als hotelers, cada cop exercint una major pressió en els recursos naturals.

Fou al 1986, quan un company li demanà que escrivís un article per a una revista, que usà aquest terme per a referir-se a les accions de promoció d’activitats teòricament ambientals. Després de que es fes ressò de l’article, els crítics afegiren que la publicitat de Chevron -en la que es veia als treballadors cuidant de la fauna i flora- presentava els programes d’actuació que havien de realitzar per llei. A més, eren relativament barats quan es comparaven amb els doblers gastats en la publicitat de les accions ‘ambientals’. El seu programa de preservació de papallones, per exemple, s’estima que tenia un cost de 5.000 dòlars anuals, xifra molt inferior al preu de la creació dels anuncis i la seva retransmissió.

La publicitat de Chevron mostrava una companyia ‘verda’, mentre que les seves faltes mediambientals quedaven soterrades. Mentre realitzaven l’acció publicitària, incomplien la llei estatunidenca que regulava la qualitat de l’aire, la de la qualitat de l’aigua i vesava petroli dins reserves naturals.

Però aquesta no fou l’única companyia. Milers d’empreses de tot el món, des d’energètiques a automobilístiques han anunciat mesures teòricament ecologistes sense cap tipus de regulació que els hi ho prohibís o simplement explicàs la naturalesa de les accions de la companyia.

Emperò, això vol canviar. Per primer cop, l’associació de missers Client Earth ha donat una passa per a que hi hagi un control internacional sobre la publicitat de companyies de combustibles fòssils.

Aquest grup ha presentat una demanda a l’OCDE, (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic), degut a la campanya llançada per BP als EUA i a la Unió Europea.

La demanda, a més, demana que els governs prohibeixin la publicació d’anuncis si no duen una advertència sobre els efectes de la crema de combustibles fòssils.

“Les companyies de tabac enganaren al públic en el passat quan ocultaren el perill dels seus productes […] hi ha molts paral·lelismes entre la indústria dels combustibles dels combustibles fòssils i la del tabac” diu una de les advocades en un comunicat, qualificant aquests anuncis com una cortina de fum.

Si Client Earth té èxit, l’OCDE podria demanar a la companyia britànica que els retiràs. Encara que sense cap poder legal, podria establir un precedent que podria canviar el món publicitari. Qui sap, potser qualque dia les imatges d’aquestes companyies venguin acompanyades de “LA CREMA DE COMBUSTIBLES FÒSSILS CAUSA EL CANVI CLIMÀTIC”. Només el temps ens ho dirà.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT