GOTFRIED MÖLLER, 50 ANYS ENSENYANT A NAVEGAR AL PORT DE POLLENÇA

285
Gotfrides Möller i la seva filla Annika.

L’any 1970 Gotfried Möller va arribar al Port de Pollença fugint del mal temps d’Alemanya i aquí va poder convertir la seva afició, la vela, en la seva forma de vida. Anys després va passar de dirigir l’escola de vela del Club Nàutic a fundar la seva pròpia escola i club, Sail and Surf. Ara la seva filla Annika continua amb la seva feina de dur cada any centenars d’Alemanys al Port de Pollença per gaudir de l’exclusivitat de la seva badia. A aquesta entrevista, no només desgranam aquesta peculiar història, sinó que intentam veure el Port de Pollença amb la mirada del que és probablement l’Alemany resident a Port (o el mollero nascut a Alemanya) més veterà.

Com arribares a Pollença?

Jo vaig néixer al centre geogràfic d’Alemanya. Prop del meu poble hi havia un llac molt gros on vaig aprendre a navegar. Quan tenia 20 anys, després del servei militar obligatori, mentre estudiava impremta i tipografia em vaig treure titulació de professor de vela, que era la meva afició. Poc després treballava a un diari i també estudiava publicitat, però l’any 1970 va haver-hi un hivern molt dolent i molt fred a Alemanya, i a finals d’abril vaig decidir que volia veure el sol. Em vaig dirigir a una agència de viatges i em varen xerrar de Mallorca. Jo no sabia ni on era. Em varen mostrar una oferta a l’hotel Marina. Vaig veure que el tour-operador “Neckermann Reisen”, acabava de posar en marxa una escola de vela al poble, i vaig venir cap aquí. L’endemà d’arribar vaig anar cap al Club Nàutic i vaig demanar si podia llogar una embarcació. Quan varen veure que tenia coneixements de vela em demanaren si els volia ajudar amb l’escola, i així em vaig passar unes vacances de pel·lícula navegant cada dia.

Mai havia vist unes aigües tan ideals. Una badia protegida, sempre bon temps i on no perds mai la costa i les muntanyes de vista.

PUBLICITAT

Completament diferent que fer vela a Alemanya, imagín…

Sí, perquè allà la vela era una cosa molt exclusiva, per a gent amb molts de doblers. Record que a l’escola on em vaig treure el títol havíem d’anar uniformats i cada matí saludàvem la bandera. Això era perquè després de la segona guerra mundial els oficials de marina que no tenien feina, varen fundar les escoles de vela, i aplicaren el sistema militar a aquestes escoles.

La idea de Neckermann era anar més enllà del sol i platja i atreure turistes amb l’esport, com ja es feia una mica amb el tenis. La idea era convertir la vela en un esport més popular, menys elitista, on hi hagués més llibertat de la que hi havia a Alemanya. Varen tenir la idea fundar escoles de vela arreu del món, i començaren amb l’escola de vela de Pollença. Tot d’una va tenir molt d’èxit. Aviat les escoles de vela de Neckermann foren les més importants d’Europa.

I et vares quedar a Pollença?

M’ho varen dir, però jo tenia una carrera i una feina a Alemanya i vaig tornar. Però després de 6 o 7 setmanes em cridaren de Neckermann per anar a fer feina un parell de setmanes al Port de Pollença, perquè necessitaven ajuda. Vaig demanar permís a la feina, vaig tornar, i ja em vaig quedar definitivament aquí. Em vaig adonar que era el meu lloc al món. Aquí tot d’una coneixies a tothom i la gent era molt amable. Record amb molta tendresa per exemple el senyor Gabriel, un mariner vell que estava al Club Nàutic. Gent que tot d’una t’obria les portes de ca seva, et convidaven a ca seva a sopar…

Com arribares a muntar la teva pròpia escola de vela?

Després de dos anys de fer feina-hi em feren responsable de l’escola del Club Nàutic. Cap a l’any 1975Neckermann va llogar l’hotel Daina a Bartomeu Siquier. Llavores l’escola de vela es va posar allà, i totes les barques estaven amarrades al voltant de la piscina de l’hotel i a la platjola del costat. Anys després tornàrem al Club Nàutic i l’any 1987, quan feren el moll nou i totes les obres, la comandància de marina ens va proposar instal·lar l’escola als espigons de la desembocadura de la Gola, que també estaven en projecte. De fet aquell any també es varen fer les platges, el passeig, etc.

En aquell temps Neckermann volia tancar les escoles de vela perquè no les trobaven rendibles. Jo feia 17 anys era director de l’escola i com que volia que les coses continuassin vaig decidir comprar el material i muntar una escola pròpia. D’altra banda, Felipe Bellini tenia un petit lloguer de barques davant Casa Penya, i quan es varen fer els espigons de la Gola ell s’havia d’instal·lar a l’altra banda. Però en lloc de fer-nos la competència decidírem associar-nos i anar a mitges.

Des del principi treballarem molt amb la Federació Alemanya de Vela i per això, fora de temporada, venien clubs professionals a entrenar amb les nostres barques. Olímpics guanyadors de la medalla d’or en 470, setmanes abans de l’olimpíada venien a entrenar aquí.

Però no et limitares a l’escola de vela…

El que passava és que els alemanys al Port de Pollença sempre han estat un grup molt petit, i quan venien als hotels tenien les pitjors habitacions, ja que les bones eren per als britànics, perquè tenien contractes amb garantia. Com que a jo sempre em demanaven si coneixíem apartaments o cases per llogar, vaig fer amb la meva un bloc d’apartaments especialment per als clients de la vela. Però també ens trobarem amb el problema que no teníem un punt de trobada, ni on fer les classes teòriques. El primer any vàrem estar al Tolo’s però necessitàvem un local propi. Per això un diumenge amb la meva dona anàrem casa per casa aquí a la primera línia per veure si hi havia alguna cosa per llogar. I ens vàrem trobar que aquesta casa, on actualment hi ha Sail and Surf, estava a la venda. Era de la dona de Bartomeu Siquier, que havia mort. Anteriorment hi havia hagut una tenda de roba però, en aquell temps la casa estava mig abandonada. Aquí posarem les oficines, sales per ensenyar, el restaurant. En definitiva un lloc on tenir ambient de club.

Qui són els vostres clients?

Sempre han estat majoritàriament alemanys. Hem provat el mercat anglès, però no ens acaba de funcionar. Un dels motius del nostre èxit és l’ambient de club, i amb dos idiomes és molt difícil que tots se sentin igual de còmodes. Ve gent de molts llocs i  a fer cursets, però que venguin només per la vela i a passar una o dues setmanes amb nosaltres són gairebé tots alemanys. A més, la titulació que donam és oficial de l’estat Alemany i de la Federació Alemanya de vela. De fet molts venen només per fer-se el títol. Abans cada setmana venien dos examinadors d’Alemanya en avió. Ara els examinadors viuen a l’illa, però encara en vénen d’Alemanya

Quants clients poden venir per temporada al club?

Ara de moment no n’hi ha cap. Però el més habitual en temporada alta és tenir-ne una mitjana de 100 cada setmana. Ara el 4 de juliol tenim les primeres reserves.

I ara treballes amb la teva filla

La meva filla Annika va estudiar enginyeria naval, i treballava a plataformes petrolieres a Escòcia. Però ella ha crescut amb la vela. Per això, devers el 2007, quan Felipe Bellini ho va voler deixar per jubilació, la meva filla va comprar la seva part. I ara som socis. I vull dir que Felipe és el millor soci que he pogut tenir.

Quina va ser la teva percepció del poble quan arribares el 1970?

El poble era tan petit que tot d’una coneixies a tothom. A més, la gent tan acollidora feia que tot d’una et sentissis com a casa. El que sí que record és el fred que vaig passar a l’hivern. I és que a Alemanya totes les cases tenen calefacció per tota la casa, però aquí no en tenien. Quan em convidaven a les cases a sopar, les primeres vegades vaig passar una fretada. L’únic que em consolava eren les camilles. Moltes vegades em posava els calçons del pijama a davall dels de vestir.

També els primers anys comanava a la gent que venia que em dugués salsitxes, pa i altres coses d’Alemanya, perquè aquí l’oferta era molt limitada. Ara ja hi ha de tot per tot.

El tipus de turisme també era molt diferent, no?

Totalment. La gent era feliç pel simple fet d’estar aquí, navegar per la badia i poder estar asseguts a una barca. A més, si alguna barca tenia un problema mecànic, s’oferien a ajudar-te i s’interessaven per tu. Avui dia ningú s’ofereix per ajudar-te. La gent ara ve a fer els seus cursets, vol navegar a tope… abans, a una barca d’aprenentatge podíem posar quatre persones. Avui dia només en podem posar dues, perquè si no, s’avorreixen. L’ambient era molt diferent.

Aquí mai ha estat un lloc per alemanys

Sí, sempre han estat minoria. De fet, nosaltres duguérem els primers. Però els nostres clients prefereixen que hi hagi pocs alemanys, els agrada estar a una zona on també hi ha anglesos, mallorquins… Per nosaltres és una sort que el Port de Pollença mai hagi estat un destí massiu per Alemanys.

Els alemanys que venen al moll no tenen res a veure amb els que van a llocs com l’arenal, són dos mons totalment diferents. De fet fugen de tot això. Per això els agrada tant el Port de Pollença. Són turistes de nivell, advocats, metges, etc. Es tracta d’un turisme individual.

Com a canviat el moll d’ençà que arribares?

Són dos mons, però no vull dir que ara és pitjor. Per viure tot l’any, millor ara, perquè el nivell de vida és igual que a Alemanya. Abans la vida aquí era molt més senzilla, els cotxes eren vells, els carrers eren de terra… però tenia el seu encant. Tot era més íntim, les platges eren buides… Ara hi ha molt més transit. Record que els primers 20 o 30 anys quan anàvem a Palma i contàvem que vivíem a Pollença, tothom exclamava i xerrava d’aquí com el millor lloc de Mallorca, com un paradís. Ara ja no és tan així.

Per vosaltres que sempre heu estat a la primera línia, que ha suposat el nou passeig marítim?

És fantàstic. Per a la gent que ens visita és molt millor, genera un ambient molt més agradable, ja que la gent que ve de les ciutats vol tranquil·litat. Fins i tot millor seria si tancassin al transit de cotxes a partir de les 11 del matí. Jo no em pensava mai que ho arribaria a veure, estem molt contents.

Teniu reserves per enguany?

Per sort la majoria de reserves no s’han anul·lat, sinó que han canviat de data per la tardor o l’any que ve. Ara la temporada comença el 4 de juliol i ja ho veurem. A poc a poc. Agost, setembre i octubre està bastant animat.

A més enguany hem posat en marxa una escola d’estiu per als joves d’aquí, perquè puguin fer windsurf, catamarà…

Perceps a Alemanya ganes de venir a Mallorca? o hi ha por?

Cada dia veig les notícies d’Alemanya, i també xerr molt amb la família. Molta gent ha dit que enguany prefereixen no viatjar amb avió a l’estranger, i que aniran de vacances en cotxe. Especialment els més majors. El problema no el veuen a Mallorca, sinó als avions. Però això era fa tres o quatre setmanes. Ara la gent veu que les zones del nord, on hi ha el mar, estant molt plenes, i cada vegada més va fugint la por. Jo crec que canviarà i acabarà venint més gent de la que al principi es pensava.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT