GINKGO BILOGA, UN TESTIMONI DEL TEMPS

164

David Cifre León. Fitoterapeuta

El Ginkgo biloba L., conegut popularment com ginkgo o gingko, o també com l’arbre de la donzella, és l’única espècie supervivent de la família Ginkgoaceae. e’l considera un dels éssers vius més antics de la Terra, provinent d’una branca evolutiva que es va separar de la resta de plantes fa més de 270 milions d’anys.

És un arbre originari de la Xina, però també va prosperar a Japó, Corea, Amèrica del Nord i Europa abans de l’Era de Gel. Durant segles es va considerar extingit degut a aquest canvi climàtic dràstic, però s’havia conservat en dues petites zones de l’est de la Xina, on es conreava als jardins dels temples com un arbre sagrat, conegut com bai guo, assegurant-ne així la seva supervivència.

El ginkgo és una planta dioica, amb caràcters sexuals secundaris que permeten diferenciar arbres masculins i femenins. Els arbres mascles són més amplis a la corona i la dels femenins té una forma una mica apuntada, com una piràmide; en canvi, el peu femení té un port més rabassut i atapeït que el masculí. Les seves fulles característiques, en forma de ventall, són de color verd brillant a la primavera i l’estiu i es tornen grogues daurades a la tardor. Les seves flors grogues, masculines i femenines, que creixen des de la beina de la fulla, floreixen en arbres separats. El Ginkgo pot trigar 30 anys a florir i donar fruit.

PUBLICITAT

Les fruites grogues, que recorden a la pruna, desenvolupen un aroma desagradable, com de mantega rància, a mesura que maduren. Contenen una llavor interior comestible que es pot trobar fresca a alguns mercats de països asiàtics. No es pot considerar un veritable fruit, sinó una llavor una mica especial, ja que l’embrió no té cap estadi de repòs. El seu creixement comença des del moment de la fecundació i continua regularment, cosa que no passar en les plantes més evolucionades.

Des del 2800 a.C, la literatura recull algunes de les virtuts curatives del ginkgo. En el Compendi de Matèria Mèdica, el llibre més complet i exhaustiu de la medicina tradicional xinesa, es diu que les seves llavors s’usaven per tractar la senilitat dels membres envellits de la cort reial. Aquestes llavors se serveixen tradicionalment al Japó per honorar als convidats als casaments, juntament amb l’alcohol. I es dóna el fet que la ciència ha demostrat que un enzim present a la llavor de ginkgo té la virtut d’accelerar el metabolisme de l’alcohol en el cos, subratllant la saviesa d’aquest costum popular.

En la medicina tradicional també se n’utilitzaven les llavors per les seves propietats antitussives, expectorants i antiasmàtiques, i per a la inflamació de la bufeta. Les fulles també s’utilitzaven per a trastorns cardiovasculars, i per al tractament d’ al·lèrgies, asma i bronquitis.

Document de l’escriptor Goethe referent al ginkgo.

A occident el seu ús és més recent. El ginkgo va ser introduït com a arbre exòtic per primera vegada a Europa el 1730 (un dels primers exemplars es va plantar a la Universitat de Montpeller), i a Amèrica del Nord el 1784, on es va plantar a un jardí ornamental prop de Filadèlfia. Aquest arbre, que pot viure milers d’anys, persisteix en condicions de poca llum i escassetat de nutrients, i és altament resistent a bacteris, fongs i virus, als danys causats per insectes i a la contaminació. El seu ADN és aproximadament 3,5 vegades més llarg que l’humà i conté més de 40.000 gens, molts dels quals li serveixen per protegir-se de les amenaces exteriors. Avui dia, els arbres de Ginkgo formen part del paisatge urbà de moltes ciutats del món, on generalment es planten els arbres masculins per evitar la presència del fruit.

El ginkgo pot afavorir l’augment del flux sanguini a tot el cos, especialment el flux sanguini cerebral; és un tònic del sistema circulatori, estimulant el to del sistema venós. Pot esdevenir un remei útil per a nombroses malalties causades per un flux sanguini restringit. A Europa, és prescriu l’extracte de gingko per al tractament de la malaltia de Raynaud, una alteració de la circulació als dits. També es recomana per a tractar la claudicació intermitent, una condició circulatòria que produeix rampes doloroses dels músculs de la cama que afecten la capacitat de caminar.

El ginkgo és una de les plantes medicinals més venudes a França i Alemanya. Entre d’altres indicacions, sense estar lliure de controvèrsies, es recomana per a millorar les funcions cognitives i neurològiques. Estudis recents amb extractes de Ginkgo, com ara el EGb 761, han pogut demostrar, entre d’altres, les seves propietats anti-neuroinflamatòries, alguns efectes beneficiosos en la malaltia d’Alzheimer i en la demència, o per a millorar les funcions cognitives i neurològiques després de patir un ictus.

Altres beneficis estudiats inclouen la millora d’alguns símptomes del glaucoma, i propietats que semblen millorar la visió de llarga distància i la retina de l’ull. A més, l’extracte de ginkgo pot proporcionar alleugeriment en alguns casos de cefalea, sinusitis i vertigen.

D’un arbre tan especial com el ginkgo, el 1815 el poeta alemany Goethe en va treure la inspiració per escriure aquests versos: “Les fulles d’aquest arbre, que de l’Orient / al meu jardí ha vingut, l’adorna ara, / un arcà sentit tenen, que al savi / de reflexió li brinden matèria òbvia”.

El 6 d’agost de 1945, la primera de les dues bombes atòmiques llançades al Japó explotava a Hiroshima. En els jardins d’un temple budista, a 1 km. del lloc de l’impacte, un ginkgo lluïa tota l’esplendor del seu fullam d’estiu. D’igual manera com tot el que l’envoltava, va quedar aparentment destruït. Vuit mesos després, en la següent primavera, l’arbre va començar a rebrotar. I allà segueix viu, amb un prec al seu peu que resa “No més Hiroshima”.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT