GEORGINA GAMUNDÍ, DIBUIXA LA QUARANTENA

1104
Georgina Gamundí dibuixa l'estat d'alerta

Quan es decretà l'estat d'alarma, Georgina Gamundí va decidir fer un diari dibuixat del confinament. Cada dia i sense sortir de casa, fa un dibuix i el comparteix a les xarxes socials.Vet ací un time-lapse d'un dels seus dibuixos. I al següent enllaç en trobareu molts altres per veure amb més detall http://puntinformatiu.cat/georgina-gamundi-dibuixa-la-quarantena/

Publicada por Punt Informatiu en Miércoles, 15 de abril de 2020

Des de ca seva, cada dia, l’artista pollencina Georgina Gamundí dibuixa la Quarantena. Segons explica ella mateixa, la idea de fer un diari dibuixat va sorgir el primer dia que es va decretar l’estat d’alarma. Aleshores, “vaig proposar-me dur un registre diari del confinament. Evidentment, a quadern, a línia i a taca”, apunta Gamundí.

Així ho ha fet, “en una llibreta de dibuix idèntica a la que duia sempre a la bossa per dibuixar carrer” explica i afegeix que “al principi, era una manera de situar-me, de pair la situació i l’aïllament”.

PUBLICITAT

Amb el temps, s’ha adonat que “estam tancats a casa, un espai privat i personal, acomodat al nostre benestar i envoltats de les nostres coses. Tot és ben proper, però jo tenc la sensació que fins que no dibuix una cosa, no la conec bé. Supòs que perquè realment no l’havia observada suficient”.

PUBLICITAT
TOT MARCO digital

Per altra banda, “més enllà de l’espai, els objectes o la vista del terrat, ca nostra és: la música que ens agrada sonant de fons, l’olor del dinar quan algú cuina, el brot d’aquella planta que mai floria, el moix rondant sempre a prop… I durant el confinament sobretot: fer coses amb els teus que feia anys que no feies; el gust del vi que obrim pel vermut virtual amb la família; la veu xalesta d’aquell que et telefona i et demana com estàs; el ritual que cal fer per entrar i sortir de casa; l’angoixa que suposa anar comprar allò bàsic; sentir el silenci d’un carrer buit i més tard, a les vuit, la vida que dóna l’esplet d’aplaudiments…” són sensacions que Georgina Gamundí transmet al seu particular Diari de confinament. I és que “dibuixar m’ajuda a gravar-ho tot a la retina” assegura i sap cert que “d’aquí a un temps, quan això s’acabi, supòs que obriré el quadern i les pàgines em transportaràn a l’instant concret en què vaig dibuixar-ho. És una manera de recordar les sensacions.

PUBLICITAT
PUBLICITAT