GASTRONOMIA TÍPICA DE TOTS SANTS

515

Tots Sants i els Morts, que enguany es corresponen amb diumenge i dilluns, són les dues celebracions més importants de la tardor; excepció de la Fira que, a Pollença, té lloc el quart diumenge passat sant Lluc (dia 18 d’octubre); això coincideix el 15 de novembre.

La natura decadent i els camps sembrats amb nova llavor propicien la reflexió sobre la temporalitat de la vida, els avantpassats i el llinatge.

Des del segle IX, l’Església commemora tots els sants que van esmerçar les seves vides en la propagació i defensa de la fe cristiana. Per això, aprofità cultes i ritus d’origen celta i romà. D’aquí que sigui costum visitar els cementiris, endreçar i adornar les sepultures, així com menjar bunyols i panellets.

Aquest pandèmic 2020, el dia de Tots Sants no hi haurà ofici al Cementeri, sí que es manté el funeral de l’endemà, dia dels Morts, a la Parròquia per a tots els difunts.

PUBLICITAT

Aquestes funestes dates s’animen amb la gastronomia pròpia del novembre. Així:

“Ditxós és el mes
que entra amb panellets
i acaba en greixets”

Cuina ritual

La cuina mallorquina, com la mediterrània, es fonamentava amb l’autoabastament i aprofitament dels recursos. Els productes de temporada es complementen amb els derivats de la farina i amb aquells que s’han conservat embotits, envinagrats, salats o secs.

En aquesta alimentació quotidiana, s’hi afegeix la cuina ritual, vinculada els diferents esdeveniments festius i religiosos del calendari. L’escriptora de Llucmajor, Maria Antònia Salvà, ho diu així:

“Per Nadal, la coca bamba;
per a Pasqua, rubiols.
Per Tots Sants seran bunyols
que us diran: ‘arramba, arramba”.

El dia de Tots Sants se celebrava un àpat familiar en record dels difunts de la família a base de pastes dolces pròpies de la diada i es bevia vi blanc o mistela. A Mallorca, aquests dolços eren els bunyols que la gent feia en grans quantitats i fregia amb oli novell, seguint una creença popular segons la qual era obligat que així fos.

Tots els de casa s’aplegaven entorn de la llar de foc, on “la devoció típica d’aquest vespre havia estat dir tres parts de rosari per les animetes en general, una per cada parent més pròxim traspassat i, a més, altres pels familiars, amics i persones estimades. Aquesta pràctica devota es feia abans de sopar o en havent sopat, o abans o després de la bunyolada segons els indrets”, transcriu Joan Amades al Costumari català.

Al voltant de mitja nit, l’Església convidava l’escolà major i els altres escolans, que tocaven les campanes durant tota la nit, a menjars bunyols i sopes. Una menjada que feien al campanar mateix, entre el repic de les campanes.

Panellets i rosaris

A part de bunyols, però també es mengen altres pastes com ara els panellets amb els quals es fan els rosaris que, segons mana la tradició, han de regalar els padrins joves als seus fillols i filloles.

El Diccionari de la Llengua Catalana defineix l’entrada rosari com un “enfilall de grans, agrupats de deu en deu i separats per un més gros, units per un fil o una cadeneta que els travessa tots, destinat a comptar les avemaries i els gloriapatris en passar el rosari.”

Per analogia, un rosari de Tots Sants és una ristra feta a base de llaminadures. Els rosaris originals són fets a base de panellets i/o fruites confitades, encara que darrerament se’n venen amb dolçors de nova generació com són espongetes, gominoles i caramels diversos.

Segons Joan Amades, “a Mallorca feien uns rosaris amb fruites confitades en comptes de grans. Per creu hi posaven un gran cor fet de codonyat o una creu de xocolata molt grossa. Aquests rosaris resultaven de mida enorme”. Tot i aquestes dimensions, els rosaris “eren destinats a la mainada, que se’ls menjava amb avidesa”.

En una descripció de la revista La Roqueta, amb data de 1880, es posa de relleu que es comercialitzaven diferents tipus de rosaris segons les possibilitats econòmiques de cada padrí jove. Així n’hi havia uns fets amb llàgrimes de massapà, glòria-patris de peres confitades i creu o patena a base de confitures seques.

Aquells que tenien les butxaques més buides, es conformaven amb uns altres rosaris a base de panets de mort, boletes de pasta de pa ensucrada, i patena de pasta real “daurada o platejada que deixarà s’infant ben content i satisfet, quant el durà penjat pes coll”.

Per la seva banda, els infants menorquins menjaven “uns pastissets especials, elaborats obligadament amb mel i mantega, que embafaven amb gran facilitat”, com apunta Amades i afegeix que “tenien forma de difunt amortallat”.

Totes aquestes pastes (bunyols, panellets, rosaris i altres pastissets) ocupen un lloc important en el costumari de Tots Sants i els Morts. Probablement, estan relacionades amb els antics pans votius que s’oferien com a culte popular als difunts.

I una llegenda

A Pollença, existeix una llegenda relacionada amb la diada de Tots Sants. El folklorista Joan Amades al Costumari català ho explica així: “hi va haver un temps en què al fons de la vall d’en Marc, a Pollença, hi havia una altra vall amb una casa anomenada d’en Pedrutxell. Un any, per aprofitar la saó, l’amo i la mestressa no van anar a la missa de difunts i es van quedar a sembrar. Un aiguat desfet se’n va endur la casa i la vall i mai més no se n’ha vist ni rastre. Diuen que el cataclisme fou ocasionat per un núvol negre d’una casta de la qual mai no se n’havia vist cap a Mallorca, núvol que guiaven les ànimes ofeses per la irreverència de l’amo i de la madona de Pedrutxell. L’avi i els néts, desemparats, se’n van haver d’anar perduts terres enllà, i encara en viuen descendents que la gent té per maleïts de les ànimes.”

Evidentment, aquestes supersticions han caigut dins el forat negre de l’oblit. Això no obstant, la llegenda es va transmetre de generació en generació fins que les televisions supliren les llargues vetlades arran del foc. I, fins i tot, el misteri i la por han campat per la tenebrosa vall d’en Marc, on antigament les bubotes (homes embolicats en un llençol, amb una canya i un fanalet encès al cap) passejaven pels solitaris camins d’aquelles contrades amb la intenció d’espantar els passants.

A la resta de Mallorca, existeix la creença que, la nit del dia dels Morts, el rei En Jaume surt de la Seu muntat a cavall, volta ràpidament l’Illa i llavors retorna al lloc de repòs. Llegendes semblants a la mallorquina, encara que protagonitzades per altres herois històrics i emmarcades en altres indrets del Principat i del País Valencià, tenen lloc durant aquest mateixa nit. En tots els casos, però, l’objectiu de la fugaç sortida del món de les tenebres d’aquests personatges mitificats és vetlar per la continuïtat dels costums i tradicions catalans.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT