GABRIEL MAYOL: LES FESTES QUE PERVIUEN SÓN LES QUE SE SABEN ADAPTAR ALS CANVIS SOCIALS

394

Durant les festes de Sant Antoni 2018 poguérem visitar al casal de Can Llobera l’exposició “Mil dimonis. Un recorregut per la devoció dimoniera de Mallorca”. Per a la inauguració de l’exposició, va visitar Pollença el doctor en història Gabriel Mayol, que va impartir la conferència “El dimoni a les festes tradicionals de Mallorca”. Aquest historiador Montuïrer, a més de col·laborar amb la Fundació Mallorca Literària, és un dels autors del llibre “Somnis compartits. La identitat mallorquina a debat”. Recentment s’ha doctorat a la UIB amb una tesi sobre les movilitzacions socials a Mallorca entre 1983 a 2013. Aprofitant l’avinentesa de la seva visita a Pollença l’entrevistàrem per parlar d’un dels temes més Sant Antoniers, els dimonis.

Els teus treballs anteriors són sobre història política contemporània. Què t’ha duit a l’estudi dels dimonis?

És una qüestió de circumstància personal geogràfica, jo som de Montuïri, on tenim un dimoni molt reconegut. Amb un company, en Joan Socies, fa temps que estudiam el tema dels Cossiers, i a ran d’això em vaig començar a interessar pels dimonis. Tant per una qüestió antropològica com per una qüestió històrica, per conèixer l’origen i les connexions entre tots els dimonis

D’on ve tot aquest culte al Dimoni que tenim a Mallorca?

Podríem dir que s’ajunten dues tradicions en una. Per una banda hi ha la tradició catòlica, que hi posa l’aspecte de de dimoni; i per l’altre hi ha una tradició més pagana d’un personatge burlesc, que encalça la gent pels carrers, que fa por als nins…

Antigament les festes tradicionals mallorquines sempre eren iguals. El dia abans de la festa se solia fer una capta per la vila, el vespre hi havia un ball, l’endemà un ofici religiós i l’horabaixa hi havia les carreres de joies. Tot això s’havia de solemnitzar, es necessitava un element que trenqués tota aquesta quotidianitat. Sabem que a l’edat mitjana aquest element eren els joglars, i a partir de l’edat moderna, començam a veure dimonis. El dimoni solemnitzava la festa, acompanyava als obrers i als xeremiers a fer la capta, posava ordre en el ball, acompanyava les autoritats fins a la porta de l’església…

Quin segle hi ha els primers dimonis documentats?

A Mallorca, l’any 1380 trobam el primer document que anomena l’existència d’un dimoni a la processó del Corpus de Palma. Aquest dimoni acompanyava a Sant Bartomeu, que el duia fermat amb una cadena. En l’àmbit dels països catalans, el primer documentat data de 1150, i va ser un dimoni que va participar la festa de casament de Ramon Berenguer quart i Peronella. A aquest casament es va fer una representació de la lluita de Llucifer i els dimonis contra Sant Miquel i els àngels.

Aquest dimoni religiós, que representava la vida de Sant Bartomeu al Corpus de Palma, es va mesclar amb altres elements més pagans. Personatges més teatrals i burlescos, que principalment posaven ordre a la processó. El dimoni més religiós es va mimetitzar amb aquest personatge. Després, de les ciutats va passar als pobles i l’any 1705 ja trobam un dimoni boiet a Manacor acompanyant els cossiers, segurament una transposició del dimoni del Corpus de Palma.

També et pot interessar:  TRIAL DOS DIES ILLA D’EIVISSA

Quina classificació en podríem fer dels dimonis?

Per una banda hi ha els dimonis tot sols, que es troben principalment als pobles del pla (Petra, Lloret, Sant Joan…); després hi ha els dimonis que acompanyen la processó; i finalment hi ha uns dimonis més lligats al teatre popular, que representen les temptacions dels Sants. Tenim notícies d’un Sant Antoni com aquest el 1600 a Sa Pobla, i també al segle XVII a Inca, però no han tingut continuïtat. Llavores, dins la mateixa categoria trobam la processó de la Beata, que ara només es fa a Palma, a Valldemossa i a Santa Margalida, però que abans es feia a altres pobles com a Manacor, Sa pobla i Campanet. S’ha de dir que aquest nombre tan elevat de dimonis a la processó de Santa Margalida és més recent, fins a principis del segle XX només n’hi havia dos o tres.

I és que abans ningú volia ser dimoni…

L’estigmatització de les persones que fan de dimonis és un tema molt interessant. Ara és un honor ser dimoni, però fins temps molt recent, estem parlant de fa quinze anys, ningú volia ser el dimoni. Eren persones de classe baixa, moltes vegades de fora poble… A Montuïri el dimoni d’ara, ho és perquè el que ho havia de ser es va negar. El motiu va ser perquè la família no volia ser la mare del dimoni, son pare del dimoni o el germà del dimoni.

Hi ha una quarta tipologia que són les colles de dimonis que fan els correfocs.

Aquest és un fenomen interessant. Les colles són sens dubte una tradició importada recent, però històricament, sí que hi havia hagut una relació entre els dimonis i el foc. Per exemple a la processó del corpus de Sóller trobam que en un determinat moment compraven pólvora pels dimonis. No sabem que feien aquells dimonis, però no devia ser molt diferent que del que feien a Catalunya en aquell temps. Llavores tenim el correfoc tradicional mallorquí, que són les rodelles, on hi havia un dimoni ballant a davall fins que la rodella explotava. Actualment ja només es fa a Llorito i a Montuïri. És a dir, encara que no hi hagi cap relació entre aquestes colles de dimonis i els altres més tradicionals, sí que hi ha hagut històricament una relació entre dimonis i foc.

També et pot interessar:  LES IMATGES DE SANT ANTONI 2019

D’on ve la relació entre Sant Antoni i el Dimoni?

Els dimonis no sempre van lligats a Sant Antoni. De fet tots els dimonis que acompanyen processons i els que van tot sols, són d’estiu. Els de Petra, Sant Joan i Lloret de Vistalegre, surten a l’estiu. Els cossiers i els dimonis també surten a l’estiu. El que passa ara és que Sant Antoni darrerament ha agafat una revifada molt fort i s’ha convertit en la festa d’hivern per excelencia. En relació amb Sant Antoni hi ha una qüestió teatral, i gairebé didàctica. Es volia explicar el passatge de Sant Antoni creuant el desert i el dimoni estirant-lo cap al mal, i per això era necessari vestir a algú de dimoni. També a l’hora de fer la capta, la recollida de diners per fer la festa, era important la presència del Dimoni, per donar importància a aquelles cases que feien donatius, ja que eren cases de senyors.

He llegit que hi ha devers 70 dimonis comptabilitzats actualment.

Més o manco, però dimonis que hagin perviscut fins al segle XX hi hauria els d’Artà, Capdepera, Son Servera, Manacor, Lloret, Petra, Sant Joan, Montuïri, Algaida i Alaró. Els de Sa Pobla, per exemple són molt recents, de 1958. L’any 1600 hi ha documentat que algú es va vestir de dimoni, però fins al segle XX no en tornam a tenir cap notícia.

I tantes festes i tradicions com tenim a Pollença, com és que no tenim tradició de dimonis?

És curiós, però als pobles de la Serra hi ha pocs dimonis. A Pollença no hem de descartar que n’hi hagi hagut en qualque moment. És molt possible que havent-hi una processó del Corpus amb Àguiles, hi hagi hagut qualque dimoni en qualque moment.

Perquè ha agafat tanta força el fenòmen dels dimonis?

En l’actualitat som una societat molt laïcitzada i, sobretot, molt abocada a l’oci. Aquests dos factors combinats fan que la figura del dimoni sigui perfecte. A jo m’agrada parlar d’una selecció natural de les festes. Hi ha festes més preparades pels canvis socials, i d’altres que no. Les que no, desapareixen, com per exemple Tots Sants. En canvi Sant Antoni està en creixement. Actualment estem en un procés de dimonització claríssim. Ara el dimoni és l’autèntic protagonista, és el transgressor, el divertit.

Però les festes van canviant…

Les festes que perviuen són les que se saben adaptar als canvis social. És una cosa claríssima. Ara es parla molt de les neo-festes, com serien el Muc de Sineu o l’Embala’t de Sencelles… Però les festes tradicionals, o pateixen un procés de neofestització, o moren.

gif ANIMADO Volar-e

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of