“FORA LA REALITAT I VISCA L’ART!”

puntinformatiu

Eva Cerdà

En una reflexió sobre Art, Blai Bonet a Pere Pau (Diaris, El Gall Editor, 2015) apunta que, per als constructivistes, «l’actitud humana equivalia a un “si la realitat no està d’acord amb les nostres idees, fora la realitat i visca l’art!”»

Poques vegades la realitat havia estat tan poc d’acord amb la meva idea de Festival de Música de Pollença com aquest 2015. En aquest sentit, vull dir que em va conhortar llegir la carta del percussionista Joan Campomar que publicàrem a l’anterior PUNT iNFORMATIU i els comentaris d’altres pollencins que he sentit (i escoltat) i que, com ell, poden parlar de Música en majúscules amb coneixement de causa.

Des de la meva ignorància i amb tots els meus respectes pels artistes “convidats” a la cinquanta-quatrena edició del Festival de Pollença, trob que inaugurar la temporada amb Joan Miquel Oliver i tancar-la amb Estrella Morente, i entre mig dedicar una setmana a Mèxic amb mariachis i burritos inclosos, és “prostituir” en excés l’essència del Festival. I consti que, en un altre marc, veuria amb bons ulls aquestes activitats sempre i quan no les fessin coincidir amb el mes d’agost, sinó amb l’inici o el final de la temporada turística quan més falta fan els atractius per estirar “públic”.

Parl de “prostituir” en tots els sentits, perquè consider que, a l’ADN del Festival, hi ha un component musical, però també un altre de turístic. O sigui que una de les intencions de crear un cicle de concerts de música clàssica de referència, és per atreure un públic selecte, la qual cosa té més a veure amb l’excel·lència que amb el poder adquisitiu, encara que ambdós sigui minoritaris. Amb això vull dir que cal evitar, pens jo, fer concessions a la qualitat fins al punt d’elaborar una programació que se sembla més a un cartell de verbenes d’estiu que al nostre Festival, aquell que iniciaren Philip Newman i Bartomeu Siquier i que tan dignament va saber continuar Eugen Prokopp amb la complicitat d’altres pollencins i polítics.

L’aposta ha de ser fer una bona programació per atreure persones sensibles envers el fet musical majúscul, tan se val si són de Pollença o de la Conxinxina. Els pollencins ja tenim la sort de part nostra, el Festival es fa aquí, ben a prop i hi podem anar en voler. El repte és atreure el públic extern, els turistes que, seduïts per la bona música, vulguin venir a passar les vacances a Pollença. I és que, no ens enganyem, el públic del Festival ha de ser sensible i minoritari, perquè així és el turisme cultural tan políticament correcte com realment inexistent.

Fetes aquestes reflexions, acabaré amb Blai Bonet que, a Pere Pau mateix, recorda que “una de les formes cròniques d’infern són les tenebres exteriors de l’art per l’art; el misteri és la decadència. Una prova n’és que l’art per l’art acaba venent-se…(…) contra qui el sub-venciona… Tal com va fer el Greco, que pintà el Martiri de Sant Maurici i els seus companys contra Felip I que li havia encarregat l’oli… Felip II no li encarregà mai més un quadre, però el Greco, al Xef de l’Estat, li havia dit a la cara que les armes del cor eren molt superiors a les armes de ferro. I per afegitó, per dir-li-ho a la cara, cobrà”. I ara no sé si qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència, o no; ja m’ho direu vosaltres, estimats lectors Sigui com sigui: Visca l’Art!

24total visits,1visits today

gif ANIMADO Volar-e