FONT DE VÀRITX

Terme de Vàritx, a la zona del Pi de les Creus, vora les carreteres, vella i nova, de Lluc.
Terme de Vàritx, a la zona del Pi de les Creus, vora les carreteres, vella i nova, de Lluc.

Quan ens referim al topònim Vàritx, actualment ho feim per a designar una font que surt al marge esquerre del torrent de la Vall d’en Marc, prop del creuer que fan la nova i la vella carretera de Lluc, a l’inici de la qual es troba el conegut Pi de les Creus. Es tracta d’una font que brolla en el marge esquerre del torrent de Son Marc, quasi amagada pels esbarzers, i molt descuidada en relació a temps no gaire llunyans.

La Font està documentada almenys des de 1515. Al Capbreu de l’Hospital llegim que Joan Cabanellas declara una alqueria (Son Toro, actual Can Llobera) al terme de Valig, i certa part al terme de Castell. I que afronta amb possessió de Sebastià Soliveres (Son Barbavella, actual Can Barba), font de Valig, possessió de Miquel Soliveres (Can Serra), possessió Fartaritg de Joan Martorell àlies Roig i part amb terme de Castell, torrent, possessió de Sebastià Soliveres, i possessió Antoni Grua (Son Grua).

Una bona descripció de la seva importància, la trobam a la Història de Mallorca de Joan Binimelis que, quan ens descriu la Vall de Vàrig diu: “en esta vall, e al sòl d’un torrent, naix una font d’una aigua molt gran, que allí esclata e ix per moltes parts, e se’n va per lo torrent avall fins avencar-se en lo mateix torrent, e no la veuen més fins que torna nàixer, segons se creu, molt més avall, en un lloc de Cuixac, d’on aquella pren aquell nom, e li diuen la Font de Cuixac”. Al marge que el mateix Binimelis, afirma que no tothom està d’acord amb que la Font de Varitx es converteixi en la de Cuixac, sí que insisteix en el fet que els pollencins intentaren canalitzar la primera fins a la vila, projecte que finalment no es va arribar a dur a terme. Curiosament, aquesta idea de l’aprofitament del seu cabal per abastir la vila de Pollença, s’intentà un altre cop el 1751, malgrat tampoc no es va arribar a materialitzar.

A finals del segle XIX serà el propietari de la finca de Can Serra qui va adquirir els drets d’ús de l’aigua de la font de Vàritx i la va conduir, per mitjà d’una llarga sèquia, que circula coberta en el primer tram, fins a les cases de Can Serra. Un cop allà, permet regar unes parcel·les situades sobre l’anomenat hort de Llinars, sense ajuntar-se amb l’aigua provinent de Llinars que també arriba a aquesta possessió (Mercè Argemí Relat, “A les vores dels torrents”, Anuari de l’Ajuntament, 1999).

Tanmateix el tema de la font no és sinó un pretext per divagar sobre el topònim Vàritx i la seva evolució.

Mercè Argemí, en el seu treball esmentat anteriorment, ens diu que “just després de la conquesta feudal, en els primers documents escrits, ja des de 1249, apareix la forma Valig, emprada per designar la contrada, la font i el torrent. Per la seva semblança, podria identificar-se aquest topònim amb el nom de l’alqueria andalusina Abemuniz Billix, de 2 jovades, que quedà dins la porció que el rei donà al Temple i a Guillem Montcada, Ramon Alaman i Guillem Esclarmon.

La forma que pren el nom d’aquest assentament andalusí i la seva evolució després de la conquesta catalana, presenta paral·lelismes amb el nom d’algunes poblacions andaluses que també foren assentaments andalusins i que ha donat lloc al topònim Vélez: Vélez Málaga a Málaga i Vélez Blanco i Vélez Rubio a Almeria. Vélez Málaga, que fou un castell –hisn- important de la zona de Málaga, apareix esmentat a les fonts àrabs amb la forma Ballis o Balis. En el cas de Vélez Blanco, el topònim apareix en les fonts àrabs amb les formes Vallis o Ballix, i a les fonts medievals cristianes es transformà en Veliç. Véliz, Velliz i, finalment, Los Vélez.”

Aquest topònim (Valig), en els documents escrits es va anar transformant primerament en Vàrig/Vàlix, pel fenomen lingüístic anomenat rotacisme de la “l” en “r”, i la fricativització de la “g” implosiva per “x”. Ja en el Capbreu de l’Hospital de 1687, figura escrit amb les formes Varig/Varitg/ Valitg/Balitg.

Des de mitjans segle XVIII, i durant un segle, més o manco, triomfa la grafia “Vàrix” i, finalment, a mitjans segle XIX s’imposa la forma “Varitx”.

Encara que Joan Coromines, al seu “Onomasticon Cataloniae”, postula que la procedència del nom podria ser del llatí PALIS, el seu raonament posterior li fa pensar que hi ha una altra etimologia romànica possible, com ara VALLIS ‘les valls’. També és d’aquesta opinió el professor Álvaro Galmés de la Fuente, i és aplicable tant al nostre topònim Vàritx com a Bàlitx, alqueria islàmica ubicada en Sóller, i documentada en 1505 com a “Balig”.

Però, què era Varitx? Malgrat que l’historiador Mateu Rotger identifica Vàritx amb la vall d’en Marc, a l’igual que altres autors, que pràcticament han convertit aquest nom de lloc com a sinònim de la vall d’en Marc, actualment no podem acceptar aquesta identificació. El cert és que es tracta d’un terme o lloc de la vall den Marc. Concretament, estava situat entre les alqueries islàmiques de Binitíger (Son Marc), per una banda, i Castel (Son Grua), Abencasim (Can Serra), Canalitx (Can Huguet, Can Prats i Can Pontico), per altra. Incloïa les actuals possessions del Pujol, Can Guillem Bet, Can Perot, la Plana, Can Cerdà, Can Llobera, Can Picassa i Can Barba.

Vist tot això, i concordant amb el que va escriure Pere Salas Vives al Punt Informatiu núm. 135, “podem afirmar que Vàritx era un terme, un espai rural, que s’estenia des dels límits que marcava Can Serra a la part de Pollença, les muntanyes de Fartàritx, el torrent del Molinet i el torrent de la vall d’en Marc (abans anomenat de Vàritx).”

 

Juan M. Torres Velasco

53total visits,2visits today

gif ANIMADO Volar-e