LA FIRA DE POLLENÇA, ENTRE LES 4 MÉS ANTIGUES DE MALLORCA

281
Imatge de Pollença que apareix al mapa del Cardenal Despuig de 1784.

ELS 4 MAGNÍFICS

Segons conta el cardenal Despuig en el seu famós mapa de 1784: “[Pollença] Fundada por los romanos es una de las villas mas antiguas y considerables del reyno. Su cosecha es de aceyte, lanas y ganado, que mantiene su montuoso territorio. Se hace un vino particular llamado muntona; tiene 1100 vecinos, y pertenece a la Religion de San Juan, y celebra feria los ultimos domingos de noviembre”. És a dir, abans de la Revolució Francesa ja existia la Fira de Pollença.

Podria ser tan antiga com la d’Inca, el problema és que no tenim documents

Aquesta és una notícia rellevant, ja que en el mateix mapa és constata que només altres quatre municipis de Mallorca tenien fira en aquella data. Es tracta de Sineu el mes de maig, Llucmajor el 29 de setembre i, lògicament, Inca. En aquest darrer cas ja no es conformaven amb una, sinó que en tenien tres de menors els diumenges següents a Sant Lluc –el 18 d’octubre-, a més del Dijous Bo, que es celebrava després d’un diumenge de descans; precisament el dia de la nostra fira. Les tres d’Inca i la de Llucmajor ja estan documentades el 1543, en motiu d’un plet entre ambdues pel tema de la coincidència de dates. El Dijous bo, per la seva part, seria molt més antic, i segurament ja es celebraria a la mateixa Edat Medieval. Això no vol dir que a Pollença no tenguéssim fira en aquelles dates. De fet, podria ser tan antiga com la d’Inca, el problema és que no tenim documents. Tanmateix, ens podem donar per ben satisfets, ja que tenir fira al segle XVIII no era una menudesa. Ni Manacor, ni Muro, ni la Pobla, ni Artà, ni Sóller… en tenien en aquell temps. Ens podem considerar, per tant, un dels 4 magnífics de l’Antic Règim.

També et pot interessar:  ELS NOSTRES NOMS DE LLOC: FARTÀRITX

Les fires proliferaren com els bolets

Després la cosa canvià. Les fires proliferaren com els bolets en una tardor plujosa i calenteta. A finals del vuit-cents, Alcúdia, Sóller, Manacor (des de 1794), Felanitx, la Pobla, Muro… s’incorporaren al selecte grup de pobles amb fira pròpia. Es més, en començar el segle XX assistirem a la seva època daurada, tant pel que fa al nombre, com per la fama que arribaran a prendre algunes d’elles, cas del mateix Dijous bo. Per descomptat, en les mateixes dates, les fotografies d’en Bestard retraten una fira pollencina en plena efervescència.

El segle XIX significà canvis espectaculars

Què vol dir això? En primer lloc, contradiu l’afirmació, dominant fins ara en la nostra historiografia, que la Mallorca pre-turística restà immòbil, endarrerida, pobre, ancorada en una agricultura tradicional i no se quantes flastomies més, fins el boom enlluernador del anys 60. No és així. Avui ja podem afirmar sense por a equivocar-nos, que el segle XIX significà canvis espectaculars de tot tipus, però sobre tot en l’àmbit de la política, la economia i la població. La proliferació de fires i mercats a tot arreu de la geografia illenca no fa més que especificar i concretar la importància d’aquest canvi. I tot plegat sense deixar de ser pagesos, això sí, cada cop més inserits dins el mercat regional i internacional.

Les fires no només salvaren la crisis sinó que es recuperaren amb més força que mai

El sotrac per les fires arribà en els 60 i 70 del passat segle. Pareixia que les botigues i els hipermercats les extremunciarien, o que ho farien els cotxets de xoc. En definitiva, a primera impressió, es confirmava la idea que la Fira era quelcom agrari, d’antic règim, i que el consumisme quotidià i a balquena les havia de soterrar per a sempre més. Greu error. Les fires no només salvaren la crisis sinó que es recuperaren amb més força que mai. Des dels anys vuitanta l’èxit ha estat tal, que pràcticament no ha quedat poble ni llogaret verge de la corresponent fira. De Costitx, fins a Capdepera, passant per Vilafranca i Deià… tots han alçat la seva. Al mateix temps, aquelles més antigues s’han reforçat i han guanyat prestigi. La gentada que mouen totes en conjunt i a títol particular és, sense dubte, la més gran de la història. Això sí, la sortida del clot ha suposat una readaptació a les noves regles del joc, però no tanta com pugui semblar. El comerç i l’oci encara són els seus elements essencials, per ventura més el segon que no el primer. Però alerta, la fira econòmica sempre ha anada acompanyada de l’element festiu, de fet fira ve de festa, i del seu caire excepcional. Els monstres, els joglars i els ginys mecànics són tan característics com les transaccions comercials.

També et pot interessar:  Els nostres noms de lloc: ELS MORTS

De tot plegat, però, una cosa ha canviat profundament. I aquesta no ha estat altra que la dissolució dels 4 magnífics. De l’aristocràtic club dels pobles amb fira ja no en queda més que una certa fama i tradició, com la vella noblesa. Ara la igualtat i la llibertat de la nostra època s’ha imposat i Pollença és igual que qualsevol altre poble de Mallorca i això sap, en el bon sentit de la paraula, greu.

Pere Salas Vives

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of