LA FIRA GLOBAL DE FA UN SEGLE

En un extens article del periòdic El Pollensín, núm. 72, corresponent al 29 de novembre de 1913, un anònim “reporter”, tal com firma l’autor podem llegir una interessant descripció de com era la Fira de Pollença fa gairebé un segle. El més destacable del text diu així:

Abundan los cerdos cebados al precio de 12’50 y 13 pesetas la arroba; tenían mucha demanda para el embarque del mercado barcelonés, hasta la fecha se han embarcado unos 2.500 cerdos cebados de unas 13 arrobas de peso, hasta 19 arrobas.

El ganado caballar y mular no abunda, se hicieron el día d’eu Firó bastantes transacciones por la costumbre que tienen los cultivadores de proveerse de ganado de labranza y de acarreo.

La Plaza de Alfonso XIII estaba repleta de sillería, de cántaros y juguetes de barro, que fueron comprados para obsequio de los niños por los padres de buen humor.

En la calle de Colón contigua a la Plaza estaban las aceras laterales llenas de hortalizas, cestos de frutas exquisitas y bien sazonadas: peras, nueces, uvas frescas y manzanas que eran vendidas a 30 ó a 40 céntimos de peseta la docena, según clase.

Las calles de los alrededores de la Plaza y Mercado se veían convertidas en bullicio y animación, el paso lateral de la Plaza de la Libertad atestadísimo, contribuyendo á la esplendidez del anochecer el haber iluminado con bombillas eléctricas la autoridad que ¡gracias á Dios! supo dar, el socarrón, imporancia á la feria, de lo cual le aplaudimos ese acto con tanto deseo como quisiéramos haberle podido aplaudir otros.

Los turroneros se marcharon satisfechos de su venta por la antiquísima costumbre que tienen los galantes de obsequiar al sexo bello en los que tienen relaciones, con turrones al atardecer de la feria.

Las fondas del Loro y Hotel Cosmopolita se vieron atestados de turistas que eligen este día para visitar la campiña”.

Un cop llegit aquest llarg text, la Fira del 1913 ens resulta molt pròxima i alhora llunyana. Pròxima, pels torrons i joguines, fins i tot per la fruita “exquisitas y bien sazonadas”, i en definitiva, pel món d’oci i d’esbarjo que sempre ha acompanyat aquesta diada i que caracteritzava aquella de 1913. També per la plaça i els carrers més pròxims, estibats de venedors i vianants; fins i tot per les fondes farcides d’externs i turistes. En definitiva, per una Pollença orgullosa de la festa que promou i l’exposa als mallorquins.

Altres trets, en canvi, la fan molt diferent a l’actual. Ens referim, principalment, a aquells que destaquen la importància de l’economia i concretament de l’agricultura. Com era d’esperar, la Fira era encara un gran aparador econòmic, principalment de la pagesia, però no en exclusiva. Per això, al marge d’aquest extracte, el reporter havia iniciat el seu text amb un lament per la persistent sequera, que tot i algunes pluges recents, patien la majoria de camps de Pollença i dels pobles de Mallorca. Tanmateix, continua l’autor, “no por eso ha dejado de estar bastante animada la feria i ‘eu firó’”, encara que aquest darrer dia, no se celebràs amb la gentada que es preveia.

A més de la dependència del clima, la Fira del 1913 també ens mostra una pagesia molt allunyada del tòpic de l’endarreriment i l’aïllament, que encara ara ens entestam atribuir a aquella època i aquesta dedicació professional. La primera prova és la gran importància que assoleixen les exportacions al mercat català. I la segona és la importància donada a l’electricitat en una època on no tota Europa estava electrificada.

Per suposat, la Fira continua com el gran mercat local per excel·lència, en una societat mancada d’establiments permanents de certa importància. Però, aleshores Pollença resultava un mercat clau per a tota l’illa, al manco en aquesta època de l’any. Ens ho demostra la seva importància com a regulador de preus, concretament de les ametlles, les figues seques, les faves i mongetes de totes les castes, els cigrons… Per últim, però no menys important, és interessant destacar que en tot el referent al negoci pur i dur, el dia clau era el Firó, que el podríem caracteritzar com la gran diada de la compravenda; mentre que la festa i les joguines estarien reservades per al diumenge, el dia de la Fira pròpiament dit.

En altres paraules, la Fira -amb el Firó- de 1913 encara era un negoci pagès amb una forta presència de la festa, però dins una societat molt més integrada, moderna i adaptat a una economia molt més global del que ens puguem imaginar. Tanmateix, a partir de 1914 amb l’adveniment de la I Guerra Mundial, la cosa començaria a canviar. Tanmateix, aquesta és una altra història.

Pere Salas

1126total visits,2visits today

gif ANIMADO Volar-e