EXISTIA  SEGREGACIÓ  SOCIAL  ALS  ANYS  VINT  A  POLLENÇA? 

464

Maria Rosa Albis Ferragut 

Recuperam un article te la investigadora Maria Rosa Albis Ferragut sobre les diferències socials a la Pollença dels anys 20.

Si feim un estudi del Padró i de la Matrícula Industrial de Pollença de l’any 1925 ens apareixen els noms de les persones que residien al municipi, on vivien i en q treballaven. En aquest article només ens referirem a la població activa masculina, per mor de la informació limitada que ens dona el Padró. Podem saber i analitzar quina era l’activitat econòmica dominant, quins eren els carrers més comercials, quina quantitat de persones es dedicaven a uns o altres oficis, i si aquests determinaven el lloc on habitaven, el seu espai geogràfic. Un altre estudi que es podria fer seria si era la condició geogràfica la que els destinava a realitzar uns treballs específics però aquest tema el deixarem per una altra ocasió. 

Al Padró hi apareixen 2.838 treballadors, dels quals 1.989 treballen el camp, aquesta xifra suposa el 70% de la mà d’obra total. De “llauradors” n’hi ha 958 (48%), i de “jornalers” 1.031 (52%). Aquests números ens indiquen que els treballadors de Pollença es dediquen en un elevat percentatge a l’activitat primària, o sigui, que és un poble majoritàriament agrari. Relacionats amb aquest món hi figuren també els “propietaris”, 64 en total. Cal distingir, en línies generals, els “llauradors” com a conradors de la seva propietat; els “jornalers” com a treballadors del camp però que van a jornal; i els “propietaris” com a senyors de les possessions, que viven de les rendes. 

PUBLICITAT

Dins del mateix sector agrícola el Padró no ens especifica el nombre de dones que hi treballen, tant les “llauradores” (dones i filles dels “llauradors” que participen activament en l’explotació de la terra) com les “jornaleres” (dones contractades), i això que se sap la gran importància que té la participació femenina dins d’aquest món. Figuren com a “domèstiques”. Per tant un gran volum de la població queda sense poder-lo estudiar. 

I seguint amb aquests tres grups abans identificats intentarem delimitar on viven, quin és el seu espai físic, quins són, en definitiva, els seus carrers. 

Podem començar per dir que el 43% dels “llauradors” tenen casa al poble, concentrant-se als carrers de l’Horta, del Roservell, de les Barques, del Lleó, del Bisbe Cànaves, de l’Alacantí, de Sant Jordi, de Sant Sebastià, del Verger, però també al de Miquel Costa i Llobera, del General Bosch, dels Àngels, de Mallorca, d’Antoni  Maura, de Joan Guiraud…estan espargits per totes les zones de Pollença. La resta, el 57%, estan al camp, a la seva hisenda dispersats per les diferents valls que envolten el nucli urbà. Un 25% resideixen a la Vall d’en  Marc, un 18% a la Vall de Bóquer, un 18% més a la Vall de Cuixac, un 12% a la Vall de Castelló i Santuïri i un 9% a la Vall de l’Horta. Per tant, veim que la majoria de pagesos encara estan establerts a fora vila i solen tenir una posada a la vila per a poder-hi romandre. 

Els “jornalers” s’estableixen en un espai més definit, els podríem concentrar a la part més llunyana dels carrers de l’Horta, del Roservell, i del Lleó, i també a la zona de l’Alacantí, a tots els carrers que envolten el Calvari, als de dins la zona del Camp, al de Torres, del Jonquet i en tots aquells carrers més perifèrics i més apartats del centre de la població. 

Els “propietaris” resideixen a les cases senyorials del casc antic, un centre que també està ocupat per determinats llauradors, tot i que en habitatges menys importants. 

Amb el que acabam de dir ja podem establir que una part de la població, la relacionada amb l’explotació de la terra, es troba localitzada en unes àrees del poble bastant fixades. 

Seguint amb un altre ofici que té relació amb l’explotació de la natura, en aquest cas de la mar, anem a analitzar l’ofici dels “mariners”. N’hi ha 160, suposa un 6% del total de la població treballadora. La majoria dels homes són de la mateixa família, molts són germans i d’altres pares i fills. Del total un 42% es concentren a la Vall de Bóquer, o sigui al Moll o per aquella zona, i la resta, el 58%, a Pollença. A la vila habiten els següents carrers: el de Binimelis, 6 famílies; el de l’Horta, 5; el de les Barques, 5; el de la Balaixa, 4; el carrer de  Torres, 5; i les altres pel Calvari. Ens adonam que encara, als anys vint del segle passat, no tots els “mariners” estan establerts al Moll, a les casetes de pescadors. Més de la meitat viu a Pollença i els que viven al poble ho fan també als carrers més allunyats del centre urbà. 

També els “picapedrers”, n’hi ha 92, (és un 9% de la població activa), estan situats majoritàriament al carrer de l’Horta, al del Roservell i al de la Mar. Per tant aquí tenim un altre gremi ben definit territorialment. 

Si ara feim una anàlisi de com estan distribuïts els comerços, menestrals i petites indústries a les diferents zones de Pollença; la Matrícula Industrial ens demostra que estan bastant repartits espacialment, però que hi ha uns carrers on n’hi conflueixen gran quantitat, encara que no son gremials, són: el de Miquel Costa i Llobera, el del Temple, el de Colon, el d’Antoni Maura, la plaça de l’Almoina, el de Monti-sion, a la plaça Martorell, al de les Barques, el del Roservell, el de l’Horta, a la Plaça Llibertat, el de la Portelleta, el del Coronel Aloy, el de Sant Sebastià, el de Sant Josep. 

Els comerços i menestrals que hi trobam són els que segueixen, però només n’esmentam alguns: botigues de robes (Can Orellano, Can Redola, Can Sergent), tabernes (Can Mayol, Can Baster, BaAlhambra, Can Llaneta, Can Vicensó), adrogueries (Can Criatura, Can Cova, Can Xim), carnisseries (Can Cuculla), botigues de gorres, espardenyeries (Can Ventet, Can Butxaca, Can Vallori), barberies (Can Ventet, Can Cameta), fusteries (Can Casset, Can Mates, Can Fantasia, Can Violiner), serradores, ferreries (Can Pipelleta, Can Patacó), sabateries (Can Codony, Can Bialó, Can Ciutadà, Can Patrona, Can Cuculla), botigues de farines, botigues d’aviram (Can Teresa), fàbriques de graneres(Can Voleta), forns, fleques (Can Manteta), magatzems de cereals (Can Bibí), magatzems d’oli (Can Mena), bodegues, llauners, botigues de comestibles (Can Bregat, Can Pere Andreu), botigues de fruites, lleteries, gerreries (Can Morena), constructors de carros (Can Volantí), sastreries, magatzems de llenya, magatzems de carbó, agències de transports, fondes (Cal Lloro), hotels (Cosmopolita, Miramar), fàbriques d’electricitat (Can Franc), fàbriques de gasosa, fàbriques de rajoles (Denga), fàbriques de guix, fàbriques de teixits, fàbriques de cera…  Tots els comerciants, menestrals i industrials propietaris de tots aquests negocis viven en aquesta àrea més cèntrica, però els diferents aprenents i empleats que treballen per ells, habiten  a les zones abans ja definides com més allunyades del nucli urbà. 

Tota l’anàlisi que hem realitzat del Padró i Matrícula Industrial de l’any 1925 ens duu a poder afirmar com a primera conclusió que en la  Pollença de l’època els diferents treballadors apareixen territorialment definits, localitzats en determinats carrers (encara que no ho hem de veure com a departaments estancs); per tant podem dir que les categories socials existents marquen la situació geogràfica dins l’espai urbà de Pollença. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT