ÉS HORA DE VERMUT

171

Eva Remolina / AMIC – AMIC – Redacció

Aquesta beguda de color caoba i sabor entre dolç i amarg, és, sens dubte, juntament amb la cervesa, l’estrella dels aperitius. La seva base és vi (normalment neutre, de qualitat, jove i amb estructura perquè s’impregni més tard de les aromes i sabors de les herbes aromàtiques en les quals es macera), aigua, alcohol, les herbes aromàtiques comentades i sucre caramel·litzat. És just en com es barregen aquestes herbes, la quantitat i la combinació, a on radica la diferència entre uns vermuts i altres. I encara que cada fabricant té les seves receptes i els seus trucs, les més utilitzades són les següents:

– Per a les aromes amargues: llúpol, quina, absenta…

– Per a les aromes dolces: pela de llimona o taronja, alfàbrega, farigola o anís…

PUBLICITAT

– Per a les aromes intermèdies: canyella, vainilla, safrà o nou moscada.

També és important el sucre, doncs segons com sigui la quantitat emprada, això donarà lloc a les diferents varietats que existeixen:

– Extrasec: menys de 30 g/litre de sucre.

– Sec: de 30 a 50 g/litre.

– Semisec: de 50 a 90 g/litre.

– Semi dolç: de 90 a 130 g/litre.

– Dolç: més de 130 g /litre.

La creació del vermut es remunta al metge Hipòcrates qui va tenir la idea de macerar flors d’absenta en el vi, però no va ser fins a 1838 quan els germans Cora de Torino el van industrialitzar.

Al mercat actualment podem trobar bàsicament de tres tipus: vermell, blanc i rosat, encara que són més coneguts els dos primers. La diferència entre ells radica, bàsicament, en el procés que s’utilitza en l’elaboració del raïm.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT