ENTREVISTA A TOMEU PENYA

27

Fa 26 anys d’aquell “Illes dins un riu” que va convertir a Tomeu Penya en un dels músics més populars de la música en català i en el més conegut dels cantautors mallorquins. Però en Tomeu ja duu més de 50 anys carrera musical i més de 30 discs publicats, per això no és estrany que als arxius del Punt Informatiu tinguem estotjada alguna entrevista. Aquesta que publicam avui li feu Eva Cerdà l’any 2008 i la compartim tal dia com avui 23 de gener en què el popular cantautor ens oferirà un concert a la Sala d’Actes del Port de Pollença a les 20,30.

“EM CONFORM AMB POC”

Gràcies als companys de Ràdio Pollença vàrem tenir l’oportunitat d’entrevistar el popularíssim músic mallorquí Tomeu Penya. En acabar la conversa, el músic de Vilafranca va concloure que “em conform amb poc”, una expressió que dita per altre seria dubtosa, però en boca de Tomeu Penya resulta ben creïble.

Tomeu Penya és un home normal i corrent, un home senzill i amable, una persona que té molt per comunicar, molt per dir i per contar, ja que, en la seva llarga i dilatada carrera musical, ha viscut moltes i diverses experiències.

De la trajectòria musical, de la clau de l’èxit i del present i futur de Tomeu Penya us en feim cinc cèntims tot seguit.

– Quan, com i per què vàreu triar ser cantant, o cantautor?

Ni cantant ni cantautor: músic. De fet, quan vaig començar no sabia que cantaria, tampoc et sabria dir d’on em va sorgir aquesta vena, ja que a ca nostra eren pagesos. Però vaig triar la música, perquè ho necessitava, quan dus l’art a dins, l’has de treure o te mors. Per sort, els meus pares ho entengueren i em varen posar al meu abans estudis, instruments…

– Hi ha algun secret per triomfar?

Mai no aturar-se de fer feina. Treure un disc i començar noves cançons per fer-ne un altre. També convé estar assabentat d’allò que passa al Món i a les nostres Illes, ja que, si no les cuidam nosaltres, ningú no ho farà. Llavors si dius el que penses i convences algú, ja és molt.

– Diuen que ningú no és profeta a la seva Terra, vós ho heu estat, però sobretot heu estat, o sou, molt estimat al Principat. Com ho explicau?

A Catalunya, donen molta d’importància a la feina. Són molt feiners i reconeixen a aquells que també ho són. I és que, si no hi hagués aquesta franja d’aigua salada pel mig, seria el mateix, basta mirar els cognoms de la gent d’aquí i d’allà, són els mateixos. Catalunya i les Illes són el mateix. Pel que em toca a mi, pens que els vaig treure allò que ells tenen de mallorquins. Vaig arribar allà amb una nova manera de cantar, de dir les coses i això fa 25 anys va ser impressionant.

També et pot interessar:  “SI LA DONA DEFENSAVA L’HOME, SORTIA UN JORNALET PER VIURE”

– Per quines raons decidíreu cantar en català?

Quan vaig començar cap allà els anys 60 cantava en espanyol i en anglès, no ho podies fer d’altra manera i en cap cas ho podies fer en mallorquí. No debades, ben aviat vaig usar l’anglès perfectament, i l’alemany una mica. Si volies viure de la música, ho havies de fer així. Llavors vaig començar a cantar en català per vocació, perquè vaig sentir la cridada de Mallorca i dels meus pares, em va sortir la part pagesa. Tanmateix, però, aquesta va ser una de les moltes decisions que vaig prendre, i no et pensis en vaig fer de tot color.

– Com així vàreu fer el salt a l’espanyol?

No me’n penedesc gens d’haver-ho fet, perquè en tenia ganes. No puc donar una altra explicació. Havia tret 20 discos en català i era de dret fer-ne algun en un altre idioma. Per això, ara em coneixen a Madrid i n’estic content, és important per a mi. Ara bé, també he de reconèixer que és el disc que menys s’ha venut. És clar que va ser l’any d’Operación Triunfo i això va afectar tothom. De totes maneres, no m’esperava això, però tampoc m’esperava res millor. Sigui com sigui, pens que, de tot, s’aprèn qualque cosa, sobretot del negatiu. Tal vegada és per això que torn escriure en català.

– Com ha canviat el panorama musical al llarg de la vostra carrera?

El canvi ha estat brutal. És difícil d’explicar, però quan vaig començar la música era un art de molta sensibilitat, un art profund i, amb el temps, s’ha arribat a fer un negoci de sons artificials que no té ni sentiments. En aquests moments, jo admir aquests músics que fan cançons amb un instrument, la resta gairebé fan oi, els haurien de privar. Ja sé que tothom té dret a viure, però hem arribat a un punt… Els altres músics, en canvi, han millorat moltíssim, un cent per cent. El millor guitarrista del meu temps no arriba a les soles de les sabates de qualsevol guitarrista d’ara, perquè tenen una bona formació i millors instruments, a part que els pares entenen els fills. Pens que la música, com tot, ha d’evolucionar, perquè aquesta evolució no ha de ser perdre la humanitat.

També et pot interessar:  “POMPEU FABRA, L’HOME QUE ORDENÀ LA LLENGUA”, ENTREVISTA A OSCAR INTENTE

– Tanmateix, però, Tomeu Penya és un referent per a molts de músics actuals?

En el sentit de la feina, pens que sí que som un referent. Ara bé, crec que en Tomeu Penya ha de seguir amb la seva carrera i ells, els nous músics, que facin la seva. També és cert que, ara fa 30 anys, hi va haver un moviment molt guapo entre els quals jo hi era i és que ens atrevírem a fer sonar unes castanyetes, una botella d’anís… al costat de la guitarra elèctrica. Això impressionava la gent.

– Abans de parlar-nos d’aquestes Paraules que se’n duu es vent, quins projectes teniu per al futur?

El més avinent és un concert, que girarem durant dos anys més o manco, amb una gran orquestra de més de 25 persones, Géminis inclosos, amb instruments reals. Ara estam pensant el repertori i no és una tasca fàcil, perquè posar unes cançons vol dir llevar-ne unes altres i això no sempre és senzill.

– Per acabar, com neix aquest darrer disc, quin tipus de música hi trobam i quins temes hi tractau?

Hi trobam molta de sinceritat. Hi predomina la balada. I es nota que vaig tenir molt de temps per pensar, com que no em deixaven xerrar, pensava. A banda que, al meu costat, hi ha uns músics extraordinaris com en Tolo Servera que, ja ho veurem, però és el millor guitarrista de Mallorca i en Paco de Lucía, del qual no cal dir res més. A part dels guitarristes, la resta són grans músics. La veritat és que hem aconseguit allò que preteníem, a vegades penses una cosa i no surt, però aquesta vegada sí que ha sortit com volíem.

Eva Cerdà

gif ANIMADO Volar-e

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of