ENTREVISTA A CONSUELO PÉREZ LUENGO: METGE FORENSE

176

El divendres 2 de febrer va començar el XXIV Curs d’Història de Pollença. Titulat enguany: “Ossos. La mort des de la prehistòria fins avui”. Per això l’encarregada d’obrir les conferències va ser d’altre que Consuelo Pérez Luengo, directora de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses (IML) de les Illes Balears. A més, Pérez imparteix les assignatures d’anatomia, histologia i radiologia al Grau d’Odontogia de la UIB. Però una de les coses que més la vincula a Pollença és que des del primer moment ha estat l’encarregada de l’estudi dels esquelets trobats a Can Tereu. Per tot això, a PUNT iNFORMATIU POLLENÇA no volguérem deixar passar l’oportunitat de xerrar de temes tan importants com la vida i la mort…

Com heu arribat a ser metge forense?

– Des de l’aspecte formatiu, és necessari ser llicenciat en Medicina per, posteriorment, preparar un procés llarg d’oposicions al Cos Nacional de Metges Forenses que convoca el Ministeri de Justícia. Entre les nostres competències, s’hi troben l’antropologia i l’odontologia forense. De fet, he realitzat formació específica en antropologia com a especialitat a la UCM, i el grau d’odontologia a la UEM; a més d’altres cursos.
Des de l’aspecte personal és una especialitat per la qual em sentia atreta des dels darrers anys de carrera, als quals s’estudia l’assignatura de Medicina Legal. Però sobretot m’agradava la part d’investigació de la nostra especialitat.

Què fa un forense a l’IML (Institut de Medicina Legal)?

– A més del que habitualment es coneix, realitzam moltes i molt variades activitats pericials. D’una forma molt bàsica i per explicar-ho d’una forma didàctica, depèn de les activitats de guàrdia o programades.
En el cas de les activitats programades, a diari, s’organitzen diferents consultes dins dels Servei de Clínica de lesionats de tota mena: accidents de trànsit, agressions laborals i valoracions de tipus pericials com imputabilitats, incapacitats, internaments no urgents dins la psiquiatria forense, valoracions relacionades amb el dret laboral, estudi de toxicomanies, així com reconeixements necròpsics al Servei de Patologia i realització d’anàlisis químico-tòxics al Servei de Laboratori.
En el cas de les activitats de guàrdia, realitzam les diligències d’aixecament de cadàvers, reconeixements d’agressions sexuals recents, internaments urgents involuntaris a la Unitat de Psiquiatria de l’Hospital. Així com qualsevol altra cosa que, per les circumstàncies del fet, no sigui possible realitzar-la en un moment posterior.

Quins són els casos més comuns?

– Com pots imaginar, els lesionats ocupen una part molt important del nostre temps. També els reconeixements recròpsics i dins d’aquests, l’estudi de les morts de tipus violent i de tipus natural. En concret es realitzen estudis de mort sobtada cardíaca en aquelles persones que moren amb edats inferiors als 50 anys. Pel que fa a les morts de tipus violent, els decessos que tenen una causa accidental i suïcida són més nombroses que per causes homicides.

També et pot interessar:  JOAN MAS MAI NO SERÀ DONA. CAP A UNA PATRONA ANDROGINA

Quins són els motius pels quals un cos necessita ser estudiat per un forense?

– A la nostra legislació, la Llei d’Enjudiciament Criminal diu: “que encara els casos de mort violenta o sospitosa de criminalitat en què per una inspecció exterior es pugui presumir la causa de la mort, es procedirà a l’autòpsia del cadàver pels metges forenses”. Dins d’aquests suposats, i amb una visió més ampliada, en aquells casos en els quals es presumeix que es generarà responsabilitat a persones o institucions.

Quin és el procés a l’hora d’estudiar una mort recent?

– L’estudi d’un cadàver comença a la fase de diligència d’aixecament. En aquell moment es recullen tota classe de dades relacionades amb el que ha succeït, com circumstàncies del fet, antecedents personals i un estudi preliminar del cos. Sempre sense alterar-lo, perquè no es vegi alterat el posterior estudi.
Ja a la sala d’autòpsies es comença amb l’examen extern, que engloba l’estudi de la roba, evolució dels fenòmens cadavèrics, dades individuals que permetin completar la identificació, així com les lesions que puguin estar presents al cadàver i als signes que ens puguin fer sospitar alguna patologia concreta. Després es continua amb l’examen intern, pel qual aplicam una metodologia sistemàtica per l’estudi macroscòpic de les vísceres cranial, toràcica i abdominal. Això ho feim tan in situ, com després de l’extracció amb la modificació o ampliació, en funció del cas concret.
Aquest estudi es pot completar amb diferents anàlisis complementàries, com pugui ser químico-tòxic, l’hispatològic, criminalístic, biològic o radiològic, quan el cas ho exigeixi.

I per estudiar un cadàver de fa molts anys?

La sistemàtica és molt similar, però és clar, amb especificacions pròpies, ja que es treballa amb restes òssies, amb cadàvers en molt avançat procés de descomposició o bé quan hagin sofert processos transformatius. Així doncs, la diligència d’aixecament de cos pot recordar una excavació arqueològica, i la fase d’estudi al laboratori pot arribar a ser molt laboriosa, ja que utilitzam material no molt habitual a la nostra pràctica diària. Tot per arribar a un perfil biològic, sense comprometre en cap cas la possibilitat de realitzar determinacions complementàries d’ADN, químico-tòxiques i qualsevol altra que fossin precises.

Com va ser el descobriment i el procés d’estudi dels esquelets de can Tereu?

– Durant la rehabilitació d’una casa antiga varen aparèixer restes òssies juntament amb restes fragmentades de porcellanes antigues d’època romana i musulmana. Quan es va veure que hi havia restes òssies humanes, es va posar en marxa el procediment judicial i es va comunicar al jutjat de guàrdia i al metge forense. Un equip de metges forenses especialitzats en antropologia, juntament amb arqueòlegs i historiadors del Govern Balear feren la recuperació per remetre al laboratori de l’IML i CF per al seu estudi.

També et pot interessar:  ACLARINT EL 75 PER CENT DE DESCOMPTE PER A RESIDENTS EN ELS VIATGES PER CEL I AIGUA

A quines conclusions heu arribat? S’han pogut datar?

– La part de laboratori està en estudi. És un procés lent i que es realitza al mateix temps que la nostra feina diària, ja que s’ha descartat l’interès judicial pel fet de tenir més de 25 anys. No obstant l’interès cultural i per reconstruir part de la nostra història és màxim, i per això el seu estudi és fonamental.

Quins altres casos dels que heu estudiat destacaríeu per la seva peculiaritat?

– Tots els casos d’antropologia amb interès forense són complexos per les conseqüències que se’n deriven; especialment en els casos d’homicidi. Per això, no te’n puc concretar un de sol.
Sí que són freqüents els estudis de restes òssies de persones que han mort de forma accidental a la Serra o als penya segats i són recuperats després d’anys en estat esquelètic. En aquests casos, es poden estudiar les fractures òssies i així arribar a establir el mecanisme de la mort.

Quines diferències i similituds hi ha entre la teva feina i les sèries televisives com CSI o Bones’?

– És una realitat novel·lada, és a dir, d’una forma genèrica ens recorda la nostra feina, però d’una forma més detallada no és el nostre dia a dia. Pels mitjans, per l’organització i especialització hi ha diferències importants. La feina del metge forense a Espanya té un alt nivell científic en comparació als països de l’entorn, però mai és comparable a una ficció, clar.

Una darrera pregunta de caràcter personal. Com reacciona la gent quan deis que sou metge forense?

– La gent identifica el metge forense amb les autòpsies, quasi de forma exclusiva, però actualment i com has pogut veure al llarg de l’entrevista, no és així. Realitzam una àmplia i diversa varietat de pericials, sempre en l’àmbit judicial.
Fa alguns anys, la gent posava “cara rara” quan deia que era forense. Actualment, aquesta professió genera gran interès pel seu caràcter d’investigació científica. Crec que les sèries de Tv han contribuït a això de manera important.

gif ANIMADO Volar-e