“LA VIDA M’HA FET RETRATISTA”

Cada vegada que pinto és com si fora la primera

Osvaldo-Leite

Osvaldo Leite és uruguaià. Actualment, viu a cavall entre Montevideo i Bèlgica, però a finals dels anys 70 va viure un grapat d’anys a Pollença. Uns anys, segons diu, que “esbossaren el meu projecte de vida”. Aquí, hi va néixer la seva quarta filla i encara hi manté amistats a qui de tant en visita. Creà uns vincles molts forts amb el poble que l’han duit a viure totes les festes. Entre elles, la Fira, de la qual enguany en serà un dels protagonistes, ja que part de la seva obra estarà exposada al Museu de Pollença a partir del pròxim dissabte 8 de desembre. Osvaldo Leite també serà l’Artista del Mes de novembre, el pròxim dijous dia 13.

  • Va viure a Pollença a finals dels anys 70. Què el va dur, des d’Uruguai fins aquí? Vaig venir a Espanya per visitar els Museus. Va arribar un moment, que em llevava cada matí pensant que era a Madrid. Així que un bon dia, quan em vaig llevar, i me’n vaig adonar que encara era a Montevideo, li vaig dir a la meva dona: marxem! Anàrem cap a Madrid i després arribarem fins a Eivissa on hi teníem unes amistats. Una vegada allà, quan saberen que jo era pintor, em convidaren a exposar a la seu de Sa Nostra d’Eivissa. La direcció em va dir que havia estat la millor exposició que havien tengut mai, per tant, em donaren a triar elmeu pròxim destí. Jo volia exposar a Palma, però el meu mestre, Edgardo Ribeiro, que en aquell moment vivia allà, em va enviar cap a Pollença. Me va dir que aquest lloc m’agradariamés. I així va ser. Me’n vaig enamorar!
  • Quant temps hi va residir, a Pollença? Hi vaig residir durant quatre anys de forma permanent i de manera intermitent durant tres més. La meva quarta filla va néixer aquí, però a banda d’aquest, són molts els vincles que m’uneixen amb Pollença. Podria dir que cada un dels encàrrecs que em van fer durant aquella època s’han convertit en una forta amistat. També, ara amb perspectiva, veig que aquells anys esbossaren el meu projecte de vida.
  • Una vida que està a cavall entre Uruguai i Bèlgica. Sí. Sóc uruguaià però els belgues m’han adoptat. Per sort tenc la capacitat d’adaptar-me al lloc on sóc, perquè són dues realitats completament diferents. Però per la meva feina m’he acostumat així. No sóc com un músic, que toca i se’n va. A mi, els meus encàrrecs m’obliguen a estar-me com a mínim un mes i mig als llocs. Respecte l’Uruguai, he de dir que vaig adonar-me de quan l’estimava quan en vaig marxar. Som un país petit, amb poca població, per tant, quan un se’n va deixa un bon buit.
  • Justament ja era per Pollença durant les darreres eleccions. A qui hagués votat si hagués estat a Uruguai? Jo sóc del Frente Amplio. N’he fet militància sempre sense ser-ho, militant. Penso que hi ha dos tipus de polítiques: les que s’aprofiten de la gent i les que es fan per servir al país. Avui en dia, gràcies a les polítiques del Frente Amplio, Uruguai és un model de país. Ara baixaran el preu de l’energia per tercera vegada, ja que som autosuficients en aquesta matèria. També l’aigua i la telefonia són recursos públics, i això és el que beneficia el poble. No hi ha color polític que pugui superar això, per molt jove que vulgui semblar el candidat.
  • Malgrat tenir clar el seu color polític, li ha tocat retratar presidents de totes les castes, entre ells, l’ex president espanyol José Maria Aznar. Sí. Aznar va anar a Uruguai convidat per l’ex president Julio María Sanguinettii va ser ell qui em va comanar el retrat. El president em va presentar com el millor retratista del món, i Aznar, va quedar tan content, que em va convidar a La Moncloa a retratar la seva esposa, Ana Botella.
  • De fet, diuen que la seva especialitat es el retrat… Ha estat la vida que m’ha fet retratista. Però jo em consider pintor, més enllà del retrat. Sí que és cert que des de la infantesa, he tengut molt interès pel retrati penso que hi tenc un nivell molt superior, en relació a altres tipus d’obres. En moltes ocasions, com fou el cas d’Aznar, no els tenc davant quan els pinto. Ho faig a través de fotografies, vídeos o dobles, però aconsegueixo molt de realisme. Em sorprenc a mi mateix perquè li don una vida que ni la fotografia té.
  • Emmarcaria la seva obra en alguna corrent pictòrica? Jo vaig estudiar a l’escola de Torres Garcia, un pintor de primera línia, del qui es podria dir que sóc nét. És a dir, deixeble de deixeble.Però jo no tenc cap formula, i m’agrada tenir la llibertat d’emprar diverses tècniques. Cada vegada que pinto és com si fora la primeria i descobreixo el que he fet anys després, amb perspectiva.
  • Que veurem en la exposició de La Fira? Doncs el més interessat en veure-la sóc jo! ja que reuneix les obres de dos anys molt importants de la meva vida. L’obra que es veurà està feta aquí, a Pollença i he de dir que si no fora per la col·laboració de famílies pollencines, que ens l’han cedida, no l’haguéssimpogut fer. Hi haurà retrats, altres tipus d’obra pictòrica, més desconeguda, i tres escultures de ferro policromat, que és el que distingeix d’altres escultors. M’agrada donar-li color a la vida!
  • Per acabar, perquè començà pintar? Quan tenia sis anys, el meu pare veient-me pintar em va dir, “pintes molt bé, però no tens bons llàpissos”. Llavors marxà a la ciutat i tornà amb dos Von Faber del número 1. Crec que això va determinar la meva vocació. Si no, és que sóc la reencarnació d’un pintor!
gif ANIMADO Volar-e