ENTREVISTA A JAUME SIMÓ, PARE I FILL DE JOAN MAS

691

La segona quinzena del mes d’agost de l’any 1995, va sortir el número 0 de la revista d’informació local PUNT iNFORMATIU POLLENÇA. A la pàgina 7 d’aquell primer exemplar del PiP, hi havia un entrevista de Pere Salas Vives a Jaume Simó Amengual, qui, aquell any, havia representat Joan Mas al simulacre de Moros i Cristians. Avui, qui fins ara havia estat Joan Mas i fill de Joan Mas (son pare, un Jaume Simó també, va ser Joan Mas els anys 1988, 1989 i 1990), ha esdevingut pare de Joan Mas quan el seu fill, Jaume Simó Oliver, ha estat elegit Joan Mas de 2019.

Per això, hem fet ús de l’hemeroteca i us reproduïm aquella primera entrevista que PUNT iNFORMATIU va fer a un Joan Mas de nom Jaume Simó Amengual, fill i pare de Joan Mas/Jaume Simó.

ENTREVISTA AMB JAUME SIMÓ, EL DARRER JOAN MAS

– Quines sensacions tens després de quasi dues setmanes d’haver defensat Pollença?

– Es veu tot amb molta tranquil·litat i pens que s’ha passat la festa més important de Pollença.

– Per què decidires ser Joan Mas?

– Des de jove ja pensava representar aquest càrrec i a partir dels trenta anys em vaig decidir. Aquest era el tercer any que em presentava. Des de sempre m’ha agradat la figura de Joan Mas i el que representa. El fet que mon pare ho fos i el fet d’estar sempre davant, ajudant, em varen acabar de decidir.

– Ho tornaries ser?

– No me desagradaria, però el que trob és que actualment i amb el sistema d’eleccions, el més adient és ser-ho un any i donar pas als altres.

També et pot interessar:  AVUI COMENCEN LES FESTES DEL CARME

– Creus que el sistema d’eleccions és el correcte?

– És el sistema més democràtic i amb més participació de tot el poble.

– Com veus el tema dels cristians a l’Almoina?

– És greu. Crec que un moment tan històric i que hauria de ser representat amb una gran dignitat, a causa de la massificació i la “burreria” d’uns quants, no agafa el to seriós que pertocaria. Per ventura, caldrien mesures d’unificació de criteris per part dels participants i dels organitzadors, unes normes, encara que la gent sigui refractària a acceptar-les. El que és cert és que s’ha de posar un poc d’ordre en aquest assumpte, encara que la força no pot arreglar res. Una de les solucions podria consistir en fer més reunions, taules rodones, debats… mesos abans de la festa.

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of