ENTREVISTA A BARTOMEU MERCER, PRIMER CAVALLET “MODERN”

300

Demà, divendres 13 de desembre, a les 20 hores, a la Sagristia (carreró del Vent), hi haurà el sorteig dels Cavallets i l’Estendard. Per engrescar els joves pollencins a ballar aquesta dansa tan arrelada, reproduïm una entrevista que PUNT iNFORMATIU va fer a Bartomeu Mercer “Suís”, un pollencí que va ajudar a dignificar els Cavallets cap allà els anys 60, quan passaven per hores baixes.

Com es va apuntar l’altre dia, per presentar-se al sorteig dels Cavallets, s’ha de fer amb parella, tenir una alçada semblant i haver complits els 16 anys. Per presentar-se al sorteig de l’Estendard, basta haver complit els 18 anys.

Sigui per a Cavallets o per a Estendard, els joves han d’estar disposats a assistir als assajos que es duen a terme durant els mesos de desembre i de gener.

“VAIG SER EL PRIMER EN BALLAR AMB ELS NOUS CAVALLETS DE SANT SEBASTIÀ”

Bartomeu Mercer, any 2018

Joan Martorell

PUBLICITAT

Bartomeu Mercer Bibiloni “Suís” té 71 anys, és pollencí i només la seva vida laboral ja és testimoni d’un temps a aquest racó de la tramuntana. En edat escolar ja va fer feina rodant a la fornal de Cal Pobler, a la barberia de Can Pep Guineu i a la tafona de Can Guillem Bet. Havent acabat l’escola, la seva primera feina formal va ser de mecànic de motos a Can Magraner, però amb el boom de la nàutica va canviar de professió i va anar a fer feina a les drassanes de MYABCA. Més tard, també com a mecànic de barques, va fer feina a Nàutica Elcano i a la base Militar. És a dir, la feina de mecànic de barques és la que ha ocupat bona part de la vida de Mercer, i tot i que ens podria contar mil històries sobre la nàutica al nostre municipi, el motiu pel qual hem fet una bona xerrada amb ell és un altre.

Bartomeu Mercer va ser el primer cavallet de Sant Sebastià d’època moderna. Segons conta els que es vestien abans d’ell eren dues persones majors que encara duien un capell de plomes i “no eren gaire ben vists”. Aquests cavallets per Sant Sebastià feien una processó curta el matí després de l’ofici i després anaven a fer les Taules. El ball de les Taules en aquell temps era un ball molt curt que els Cavallets feien per separat de casa en casa. Després d’aquest breu ball al portal, l’amo o la madona de la casa convidava a una galeta i a una “copeta”. Segons es contava, quan arribava la processó de l’horabaixa de vegades algun dels Cavallets “anava una mica desbocat”. Segons en Mercer aquest era un dels motius de la poca popularitat de la processó i el motiu pel qual al voltant de l’any 1960 es va decidir renovar completament la processó.

Entre altres canvis es varen eliminar les Taules per les cases, els Cavallets i els vestits es feren nous i els balladors passaren a ser al·lots joves de 12 o 13 anys. Un d’ells va ser en Bartomeu Mercer, l’altre va ser José Vicente Pastor Moragues. En aquell temps l’ecònom era don Miquel Gomila, qui va ser un dels impulsors d’aquest canvi.

Bartomeu Mercer i José Vicente Pastor Moragues, al voltant de 1960

Les monges de la Caritat foren les encarregades d’elaborar uns vestits nous molt diferents dels anteriors i, entre altres coses, eliminaren el capell amb plomes dels anteriors. Els cavallets els varen fer o modificar a la Base militar del Moll. Segons recorda Mercer es va aprofitar el cap dels anteriors i es va reduir la mida del cos, precisament perquè fossin més lleugers i els poguessin dur nins.

De fet, els cavallets nous que s’estrenaren fa tres anys són una rèplica d’aquells que es varen fer a principis dels 60. Mercer no recorda exactament qui va ser l’Estandard, però pensa que probablement va ser en Blanco o en Santiago Catino. Això sí, aquell any la caixeta la tocà Joan Campomar “Meneta”. També recorda clarament que qui els va ensenyar a ballar va ser Toni Servera “de l’Hort d’en Lluc”, qui ja havia estat, feia anys, cavallet. Els balls es van mantenir iguals, però segons Mercer ballaven molt diferents dels cavallets actuals. Pensa que en aquell temps ballaven amb el cap del cavall molt més baix.

Tots aquests canvis foren positius i l’Ecònom va tornar a demanar a Bartomeu i a José Vicente si volien tornar a ballar, i com que es varen negar els següents cavallets foren Gaspar Rosselló i Noël Lerycke.

Però Mercer també de nin va participar en moltes altres festes i processons. Va ser apòstol al Divendres i Dijous Sant, tamborer el dia de Pasqua, angelet al Corpus, bisbe a la processó de la Patrona i també va ser nin de comunió a la desapareguda processó de la Rosa, que es feia el primer diumenge de maig i sortia del Convent, i hi desfilaven tots els nins i nines que aquell any havien fet la comunió i tres Mare de Déu conegudes com les tres reines. Una anava vestida de color vermell, una de color cel i una rosa. Aquestes Mare de Déus eren nines de devers 8 o 9 anys i darrere de cada una hi anaven nins de 3 o 4 anys vestits d’angelets del mateix color que cada una d’elles. Tots a la mà duien una bandereta. Molts anys després aquestes tres Mare de Déu sortiren quan es va baixar la Mare de Deu del Puig.

Segons conta Pere Salas al llibre “Historia de Pollença Segle XX” aquesta processó era una de les més llargues i vistoses de les que es feien a Pollença, però l’any 1973 es va eliminar per poca participació.

A manera de conclusió aclaridora Mercer ens explica l’origen del seu malnom Suís. Els padrins de Mercer eren pollencins que emigraren a Suïssa i el seu pare va néixer a Vienne, per tant era suís de veres. Tant és així, que quan son pare va tenir 3 o 4 anys i la família va retornar a Pollença, xerrava totalment francès. Mercer conta que quan son pare necessitava una fe de naixement l’havia d’enviar a demanar Vienne. Per tant, “Suís” a aquesta família no deixar de ser un veritable gentilici.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT