ENS HA DEIXAT EN PEDRO PIDAL NANO (DE CAN XURA)

2910
Pedro Pidal. Foto: Facebook.

Pere Llobera “Morou”

El passat dia 13 de desembre ens va deixar en Pedro Pidal (de Can Xura) als 71 anys. El vaig conèixer fa molts d’anys anant d’excursió amb la Secció de Muntanya del Club Pollença, quan ens duia el seu fill al campament de Cala Murta o anant a esquiar amb els cursets d’esquí organitzats per l’Ajuntament i la Secció de Muntanya.

Era un renet de Don Pedro Pidal (Marquès de Villaviciosa) polític que va ser un dels impulsors dels Parcs Nacionals a principis del segle XX i que, com a bon asturià, va aconseguir que el 1918 es declaràs el primer Parc Nacional d’Espanya, que va ser “La montaña de Covadonga”. També va ser el primer excursionista que juntament amb el “Cainejo” va escalar el famós Naranco de Bulnes l’any 1904.

El pollencí Pedro Pidal va heretar del seu re-padrí, a més del títol nobiliari, l’amor per la natura, i l’esperit aventurer. Així, fa molts d’anys, juntament amb un germà seu, varen ser els primers que feren la volta a Mallorca amb una tabla de windsurf doble. També va ser campió de Balears de windsurf. Anys després, amb una germana seva, va tornar a fer la volta a Mallorca amb una embarcació de vela lleugera sense propulsió mecànica: era un 470, només propulsat pel vent que inflava les seves veles.

PUBLICITAT

La mar era una de les seves grans passions. Va navegar per tota la Mediterrània fent regates; la seva vida va córrer perill en un temporal molt gros navegant cap a l’Alger (Sardenya); també estant amarrat a un port de Turquia va esclatar una bomba d’un atemptat terrorista molt aprop del seu vaixell; i així mateix va sobreviure a la gran rissaga que va assolar el Port de Ciutadella el 21 de juny de 1984.

Com a defensor de la natura i sent soci del GOB va participar a moltes manifestacions, fins i tot quan el 1995 hi va haver una “Cumbre” d’alts mandataris internacionals a Formentor. Els ecologistes varen fer una manifestació per protestar contra les proves nuclears del govern francès a les illes de Mururoa, però com que la carretera estava tancada varen accedir a Formentor amb embarcacions particulars i llogades, amb la particularitat que en Pedro hi va arribar nedant des del Moll.

Darrerament es dedicava a fer natació de llarga distància quasi sempre acompanyat del seu ca Tobi i participava en competicions de natació, com la que s’organitzava cada estiu que creuava la Badia de Pollença des de Formentor fins a Manresa.

Segons he llegit a la seva pagina de Facebook el 23 d’agost del 2015, quan ja tenia 65 anys d’edat, juntament amb el seu ca Tobi i un amic seu varen fer la travessa nedant des de Cala Figuera, passant pel Cap de Formentor i arribaren a Cala Murta després de 4 hores.

Una altra vegada, quan jo feia feina a Cabrera, també va fer una travessa nedant des del far de Cap Salines fins a Cabrera.

El seu fill m’ha passat moltes d’aquestes informacions i també m’ha dit que aquests darrers anys ha fet rutes amb bici per Soria i pels boscos de Polònia.

Fa uns anys ens topàrem damunt el Puig d’Alcadena. Molts de dies, estant a Can Cormè, el veia passar amb la seva bicicleta que anava o venia de Can Xura.

Ens ha deixat un home gran i un gran home, sà, esportista i gran amant de la natura. A la seva esquela no posava els títols nobiliaris que tenia, però sí que deia que no volia flors, que els doblers de les flors els donassin a l’Associació Espanyola Contra el Càncer, perquè puguin seguir investigant per trobar una cura per la malaltia que se n’ha duit en Pedro Pidal. Descansa en pau.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
TOT MARCO digital