EMPRESES LOCALS, RESPONSABILITAT EMPRESARIAL I OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

247
El municipi que se li assigna a l'empresa és la que conté el domicili del compte de cotització principal. Font:Institut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT) a partir de dades de la Seguretat Social. Espanya (CC BY 3.0)

Diana Borràs Rhodes – Llicenciada en Ciències Polítiques i Sociologia

Les situacions de crisi com ara la que vivim per la irrupció del COVID-19 ens obliga a un replantejament de les nostres accions i de com es concreten alguns dels nostres valors en la presa de decisions, siguin aquestes col·lectives o individuals. L’exercici de qüestionar-se les pròpies accions pel bé comú no és certament una novetat, però avui dia, front a la facilitat del col·lapse que estem experimentant és per a molts una necessitat més imperiosa. Per aquest motiu, resulta constructiu reflexionar sobre les possibilitats que ofereixen els models de direcció basats en la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) i la Sostenibilitat.

En línies generals, els models de responsabilitat i de sostenibilitat mantenen que les organitzacions han de prendre en consideració els impactes socials y mediambientals que resulten de la seva activitat. A més, però, els models més actuals defensen que tant la responsabilitat com la sostenibilitat són elements claus per a definir l’estratègia. És a dir, els aspectes socials i mediambientals no són una activitat separada de l’activitat econòmica sinó que són els elements que defineixen quines activitats econòmiques cal desenvolupar i com.

Així, avui dia totes les escoles de negoci i de direcció d’organitzacions defensen la integració dels aspectes socials i mediambientals en la definició de les estratègies. Basta mirar els programes de les escoles més prestigioses de negocis o d’administració d’empreses per adonar-se que la responsabilitat social i la sostenibilitat formen part de la cultura empresarial i organitzativa més avançada.

PUBLICITAT

Normalment es pensa que són les grans empreses les que tenen l’obligació i els mitjans per a desenvolupar polítiques corporatives de responsabilitat social. I, és cert, que són les empreses amb més de 500 empleades les que, a partir de l’aprovació de la llei 11/2018 sobre Informació no Financera i Diversitat estan obligades a informar sobre les qüestions relacionades amb el respecte a les persones, el planeta i la comunitat. No obstant, quan des d’un punt de vista d’estratègia empresarial parlem de Responsabilitat Social també ens referim a les organitzacions socials i econòmiques més petites, inclús a les petites empreses i als emprenedors. Al cap i a la fi el que ens proposen els models de sostenibilitat empresarial és que tinguem en compte la nostra petjada i que pensem en solucions alternatives per tal de minimitzar els impactes negatius de la nostra activitat empresarial. En el món associatiu el model també actua com un instrument de definició de l’estratègia i d’identificació d’oportunitats a banda de ser un excel·lent instrument per tenir exemples de bones pràctiques.

En línies generals el model identifica tres dominis de responsabilitat: l’econòmic, el social i l’ambiental. Quan a l’estratègia, distingim entre estratègia corporativa, competitiva i funcional. La primera es correspon a la visió global de la nostra entitat, i els seus elements bàsics són el que en llenguatge de direcció anomenem la missió, els objectius i la nostra relació amb l’entorn. En definitiva serà en aquest nivell quan decidirem quin tipus d’empresa o associació volem ser i quins són els nostres valors. El resultat serà òbviament molt diferent si el valor és la maximització de beneficis econòmics a qualsevol preu o si prenem en consideració, a banda del lícit guany econòmic pels productes i serveis que oferim, els valors propis de la RSC com per exemple la transparència en la gestió, la prudència en la inversió, el respecte al medi ambient i als drets de les persones i dels treballadors, la salut i la formació, l’atenció professional o la protecció i promoció del benestar econòmic, social i ambiental del meu entorn.

Si decidim ser responsables és probable que tinguem algunes limitacions a l’hora de guanyar diners, sobre tot a curt termini, però també tenim més possibilitats de contribuir a models econòmics més sostenibles.

Decidir ser responsable o no ser responsable és fàcil; definir com ser-ho és una qüestió una mica més complicada perquè tots els models de RSC prenen en consideració molts aspectes i perquè les empreses i les organitzacions, per petites que siguin, són entitats complexes.

Ara bé, complicat no necessàriament vol dir difícil o impossible. En la meva opinió, una manera senzilla d’avançar és assumir que la responsabilitat empresarial és un procés que es pot iniciar amb petites actuacions, tot emprant els models de RSC més coneguts com a elements inspiradors que ajuden a identificar reptes i possibilitats.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible, empreses i COVID-19.

Un model relativament fàcil d’aplicar, tant per empreses com per associacions, és el dels Objectius del Desenvolupament Sostenible. Per bé que ens pugui semblar que els objectius estan pensats per a països en situació de pobresa, o per grans multinacionals el cert és que tots els territoris i totes les empreses tenim marge de millora, encara que sigui incidint únicament en la reducció dels impactes negatius.

Malauradament, aquesta afirmació és encara més certa avui dia. El document “El liderazgo empresarial frente a la COVID-19, una visión de la Red Española del Pacto Mundial” publicat recentment recorda el rol de lideratge de les empreses en la lluita contra el COVID-19 i la necessitat de que la sostenibilitat continuï sent l’eix central de l’actuació empresarial.

En l’àmbit local les mesures encaminades a la sostenibilitat són un dels elements clau pel manteniment del dinamisme tant demogràfic -afavorint que els joves es quedin- com econòmic i social d’un poble. Un teixit productiu únicament respon de manera veritable a les necessitats dels seus clients –autòctons, forans i estrangers- i crea riquesa i prosperitat si alhora no genera impactes negatius que resultin en pèrdua d’oportunitats i en manca de resiliència o, el que és el mateix, incapacitat per superar circumstàncies dramàtiques o situacions de crisi. Per altra banda, existeix evidència empírica de que les empreses més respectuoses amb valors de sostenibilitat estimulen el consum local, tan necessari en l’actual conjuntura de crisi i són una peça fonamental en la construcció d’aliances entre el sector privat i l’associacionisme que permetin incidir en la consolidació de les petites i mitjanes empreses.

Mortalitat empresarial i ocupació al municipi de Pollença en temps de COVID-19.

Segons les dades de comptes de cotització publicades per l’IBESTAT, en el primer trimestre de 2020 Pollença compta amb 643 empreses donades d’alta a la seguretat social (dades a últim dia de trimestre). La gran majoria d’aquestes empreses afronten situacions difícils i així, la comparació amb les dades del primer trimestre de l’any 2019 mostra ja una significativa destrucció empresarial del 7,3%. És a dir, el nostre municipi té ara 47 empreses menys que no fa un any.

El municipi que se li assigna a l’empresa és la que conté el domicili del compte de cotització principal. Font: Institut d’Estadística de les illes Balears (IBESTAT) a partir de dades de la Seguretat Social. Espanya (CC BY 3.0)

Quant a l’ocupació, el nombre d’afiliacions del mes de març ha estat de 5.100, amb 1.500 afiliacions al règim d’autònoms, 3.355 al règim general, 165 al règim de la llar, 39 al règim agrari i 41 al règim de la mar. Unes xifres inferiors -excepte al règim de la mar- a les de l’any 2019, i que són especialment negatives entre el règim general que, amb 531 afiliacions menys, ha patit un davallada del 14%.

Les xifres mostren que l’impacte econòmic del COVID-19 és “glocal” -global i local- i que en aquests temps difícils tots, empreses, associacions, usuaris i consumidors hem de reflexionar sobre com volem superar la crisi i amb quins instruments, accions i decisions construirem el nostre futur.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT