ELS VIATGERS ROMÀNTICS I LA DONA POLLENCINA (III)

Il·lustració de la caseta dalt del Calvari al llibre Letters from Mallorca de Charles W. Wood.
Il·lustració de la caseta dalt del Calvari al llibre Letters from Mallorca de Charles W. Wood.

L’any 1866 hauria d’estar escrit en lletres d’or en la història de la bibliografia de viatges a les Balears. Fou quan arribà a Mallorca l’Arxiduc d’Àustria, Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena. Fill de Leopold II de Toscana i de Maria Antònia de Nàpols-Sicília, passà la infantesa al palau Pitti de Florència, on havia nascut, i l’abandonà al 1857 degut a l’expulsió del seu pare. El 1867, d’incògnit i utilitzant el nom de Ludwig, comte de Neudorf, viatjà per primera vegada a Mallorca, amb la intenció d’escriure un llibre sobre els escarabats; l’estada durà uns tres mesos. El 1870 fou nomenat governador de Bohèmia. Dos anys després adquirí la seva primera propietat mallorquina, la finca de Miramar, a Valldemossa. Aquest fet fou determinant en la vinculació de l’Arxiduc amb Mallorca, on residí llargues temporades, al temps que alternava amb viatges al llarg de la Mediterrània i estades a altres països, com França, Egipte i Itàlia.

Ludwig féu de l’Illa la seva llar, on adquirí una gran popularitat a causa de la seva personalitat excèntrica i de la plena incorporació a la vida cultural local. Pretensions en el camp de les ciències naturals, un ampli domini d’idiomes i un notable talent pel dibuix, foren les seves millors armes per a cultivar el gènere literari dels relats de viatge, de tal manera que es va formà com un investigador dotat de tots els coneixements necessaris de geografia, ciències naturals i arqueologia. La seva obra està inscrita dins el corrent de la descoberta del Mediterrani per part de la comunitat científica europea. No és estrany, vist tot això, que de totes les publicacions referents a les Balears la que tingué el major pes fou precisament el Die Balearen. In Wort und Bild geschildert (Les Balears descrites per la paraula i el dibuix), obra monumental i amb un contingut etnogràfic considerable i d’inqüestionable valor. Editada a Leipzig en set volums entre 1869 i 1891, fou un gran projecte que ha quedat com a exemple del magnificent llibre de viatges decimonònic.

En el Die Balearen l’Arxiduc parla extensament de les dones mallorquines i el que hem trobat més significatiu és: “Els habitants de Mallorca són generalment gent bella i ben plantada. Las dones són primes i esveltes, però tenen, ja en els anys de joventut, un ventre un poc prominent. Les morenes abunden, les roses i les pellroges són l’excepció; tenen les celles molt notòries, la boca gran però ben formada. Les dones són ben diferents en els diferents punts de l’illa. Algunes mostren la dolçor i encantador aroma de las belleses espanyoles i altres tenen una xocant semblança amb les franceses[…] El rentador i abeurador ofereixen a la vista un quadro ple de vida que no sol faltar a cap poble. En el rentador estan les dones en rotlle, rentant i fregant la roba devora de les piques de pedra […] les dones filen i teixeixen, i les eixerides jovenetes cusen amb habilitat els seus bells tocats […] Al voltant de les cisternes es reuneixen les jovenetes per a dur les seves gerres, felices de poder conversar unes amb altres”.

 

Il·lustració de jovenetes al voltant de la cisterna al Die Balearen de l’Arxiduc Lluís Salvador.
Il·lustració de jovenetes al voltant de la cisterna al Die Balearen de l’Arxiduc Lluís Salvador.

El 1869 arribava a Palma el senyor Charles Toll Bidwell, diplomàtic de carrera del Regne Unit, fou consol de Sa Majestat a les Balears fins a 1875. De les seves experiències i observacions durant els sis anys que va romandre entre els illencs en va sorgir el llibre The Balearic Islands. Bidwell escriu amb autoritat sobre història, política, dret, administració, geografia, demografia, climatologia, agricultura, comerç, navegació, educació, art i antropologia de les illes, però en cap moment fa cap referència a la dona de Mallorca; es veu que no va ser objecte del seu interès.

Charles William Wood és considerat el darrer viatger anglès en el segle XIX que va visitar la nostra illa. Membre de la Real Societat Geogràfica de Londres, era autor professional de llibres de viatges, amb una copiosa producció a les seves espatlles, i un empresari del negoci editorial, propietari de la revista The Argosy, on publicava les seves obres per entregues abans de fer-ho en volums complets. El seu viatge a Mallorca es va realitzar en dues etapes, una la tardor del 1886 i l’altra la primavera de 1887. Wood descriví el viatge en forma de cartes datades a Mallorca. El 1888 es publicaren a Londres amb el títol de Letters from Mallorca. La narració ve acompanyada amb nombrosíssimes i esplèndides il·lustracions a plometa fetes per especialistes i basades en plaques fotogràfiques que ell mateix impressionava durant els seus viatges. És l’únic britànic del XIX que ha merescut l’honor de la traducció de la seva obra en una edició mallorquina, el 1968 a Palma. El juny de 1887 és a Pollença i en una de les seves cartes escriu: “Alt del Calvari hi ha una capella i, a prop d’ella, algunes cases de camp petites, on vivien gent pobre i honrada […] A la porta d’una de las casetes estava asseguda una anciana, que, com totes elles, pareixia tenir almenys cent anys. Tenia un rostre fi, no obstant, i en els dies de la seva llunyana joventut degué esser una bellesa. Estava asseguda en un banquet baix, amb una filosa davant ella. Estava filant. Davant d’una altra porta hi havia una nina que cuidava un nin de bolquers, i devora ells dos estava asseguda la seva mare, fent calça. Tots eren de la mateixa família: padrina, mare i néts. Em va agradar la idea de fer-los una fotografia, ja que era una vertadera oportunitat, i acceptaren de molt bona manera”.

 

Maria Rosa Albis Ferragut

48total visits,1visits today

gif ANIMADO Volar-e