ELS VIATGERS ROMÀNTICS I LA DONA POLLENCINA (II)

Imatge de George Sand autora d’Un hivern à Majorque.
Imatge de George Sand autora d’Un hivern à Majorque.

Fou Aurore Dupin, baronessa de Dudevant, coneguda per George Sand, qui va donar la fama paradisíaca al paisatge balear, les conseqüències de la qual s’estenen fins a l’explosió del turisme del tercer quart del segle XX. Acompanyada del compositor Fryderyk Chopin, va passar a Mallorca l’hivern de 1838 a 1839, i durant aquesta estada relatà les seves vivències i impressions de l’illa a Un hivern à Majorque. En 18 hores feren el viatge des de Barcelona a Mallorca amb el vapor El Mallorquín el 7 de novembre de 1838. El prestigi de la novel·lista francesa a les lletres europees era extraordinari i la seva imatge de dona independent i lliure, revolucionària, romàntica i renovadora, entossudida en la demolició de l’antic règim despertava passions. L’obra de Sand és el paradigma de la valoració paisatgística romàntica de Mallorca. De totes maneres Un hivern à Majorque va esser una paradoxa; un llibre escrit amb l’afany de divulgar el pitjor d’una terra es va convertir en un fulletó de promoció turística que mai abans s’hagués pogut ni tan sols somiar. Una prova de la popularitat de Sand i de la difusió del llibre francès de l’època, que s’havia publicat a França a 1841, és que la majoria de viatgers romàntics anglesos coneixien la seva obra i la de Grasset, amb la diferència que el llibre de la primera no es va traduir a l’anglès fins a 1956. Gràcies a l’escriptora les Balears no tardaren gaire a figurar entre les destinacions dels primers turistes vuitcentistes. Diu l’escriptora de les dones de Mallorca: “Tenen la cintura fina i elegant; el peu molt petit i, en dies de festa, primorosament calçat […] N’he vist moltes de molt bona figura, poques guapes; les seves faccions eren regulars com les de les andaluses, però la seva fisonomia més càndida i més dolça”.

A 1841 Josep-Bonaventure Laurens, antiquari francès, de Montpeller, publicava a París el seu viatge per l’illa, realitzat durant l’any 1840, il·lustrat amb cinquanta cinc litografies, que el mateix autor va anomenar com a “viatge d’art”, la narració es titulà Souvenirs d’un voyage d’art a l’île de Majorque. Referent a les mallorquines diu: “Unes enagos de cotó blau, un davantal blanquinós i un gipó negre de mànigues curtes, sobre les quals es dobleguen les de la camisa, formen el vestit que, constantment i sense cap variació, duen les dones i les filles dels pagesos. El rebosillo, espècie de toca monacal que baixa des del cap sobre les espatlles, no és més que una gran peça blanca de cotó, amb una obertura per mig de la qual s’ajusta al rostre. Aquest tocat és molt notable per la seva senzillesa i raresa; però té l’inconvenient d’ocultar el coll sencerament, els pits i el contorn de les espatlles, conjunt que ofereix tanta gràcia en les dones. Pel demés, aquesta severitat en el vestit li prova bé al tipus de la pagesa mallorquina, les qualitats de la qual constitueixen els seus negres ulls, celles espesses, cutis moreno i de formes orgulloses i robustes, juntament amb la noblesa de les seves faccions, i la calma de la seva fisonomia”.

També hem cregut interessant introduir en aquest article al novel·lista i historiador barceloní Juan Cortada Sala, que ens visità a mitjans del XIX i escrigué un diari durant el seu segon viatge a Mallorca, anomenat Viaje a la Isla de Mallorca en el estío de 1845. El 19 de juliol arribà a l’illa i entre el 5 i el 13 d’agost visità diferents pobles, entre ells Pollença. El prospecte de promoció del llibre, publicat en el Diario de Barcelona el 7 de novembre de 1845, presentava l’obra com l’altra cara d’Un hivern a Majorque. Cortada considerava que George Sand havia estat injusta amb Mallorca i els mallorquins i que aquests tenien raó d’estar molests. Cortada, en un moment donat de la narració, precisament quan és a Pollença, fa aquesta reflexió referent al sexe femení: “Ja que ara se m’ocorre, diré que criden l’atenció en tota l’illa els ulls de les dones que són negríssims i bells”.

A 1862 el Baró francès Jean Charles Davillier feu el seu famós viatge per Espanya acompanyat per Gustavo Doré, mestre de gravadors, que va il·lustrar la narració d’aquella passejada a Voyage en Espagne, desitjosos de recollir el que encara en quedava de la imatge romàntica d’Espanya, la qual visità en vint-i-tres ocasions, des de 1862 a 1873. La primera edició del llibre fou publicada el 1862 per entregues a Le Tour de monde, enquadernades en un llibre amb 327 gravats originals de Doré, de les quals vuit planxes eren de temes de Balears. Charles Davillier fou cavallerís de Napoleó III, par del regne i net del governador del Banc de França. A més de tot això, va pertànyer a una família noble ben acomodada, que li va permetre disposar d’una immensa fortuna. Realitzà nombrosos viatges per Europa, cercant dades i peces per a les seves col·leccions i investigacions sobre el món de la ceràmica, la gran passió de la seva vida. Doré era un genial pintor d’Estraburg, escultor i sobretot dibuixant. Escriu Davillier a Voyage en Espagne referent a les dones: “A Mallorca vaig poder veure trenta o quaranta dones de qualitat, a qual més bonica i, el que resulta meravellós, és que en tota l’illa no hi ha dones lletges o, al menys, són una cosa raríssima. Casi totes són belleses molt delicades, amb un cutis de lliris i roses”.

Portada del llibre Die Insel Mallorka de H. A. Pagenstecher publicat a Leipzig el 1867.
Portada del llibre Die Insel Mallorka de H. A. Pagenstecher publicat a Leipzig el 1867.

Dos il·lustres professors de la Universitat de Heidelberg, Hermann Alexander Pagenstecher i Robert Wilhelm Bunsen, sortiren el 24 de març de 1865 d’aquesta ciutat cap a Mallorca. Pagenstecher el 1867 va publicar a Leipzig un llibre sobre les impressions del seu viatge, titulat Die Insel Mallorka que podem traduir com L’illa de Mallorca. Ressenya d’un viatge. Al mateix any de l’edició alemanya fou publicat a Palma en espanyol. Pagenstecher, metge i naturalista alemany, fou catedràtic de la Universitat de Heildelberg, director del Museu Zoològic i del Museu d’Història Natural d’Hamburg. Fou un viatger constant i infatigable per tota Europa. El seu amic i acompanyant R. Bunsen era un químic destacat. A principis d’abril arribaren a Pollença des de Lluc, per la vall d’en Marc; quan Pagenstecher parla de la madona de l’única fonda que hi ha al nostre poble la defineix així: … “tenia poc més de vint anys, bells colors, faccions agradables, encara que dotada d’un desenvolupament plenament oriental”.

 

Maria Rosa Albis Ferragut

gif ANIMADO Volar-e