ELS VEGETALS EN LA TOPONÍMIA COSTANERA

Forat de Mallorca. Foto: Blog Secrets de Tramuntana.
Forat de Mallorca. Foto: Blog Secrets de Tramuntana.

Juan M. Torres Velasco.  jmtorres953@msn.com

 

Amb anterioritat hem vist els noms o zootopònims referits a la fauna (peixos, ocells i mamífers) que ocupen un lloc dins la toponímia costanera del terme de Pollença. Ara veurem els fitotopònims, que fan referència a la flora i donen nom a sengles accidents de la costa.

Novament us demanaré que si en coneixeu algun que no hi figuri, o voleu fer qualsevol comentari, podeu fer-ho a l’adreça de correu electrònic que figura a l’encapçalament de l’article.

1.- Cala Romegueral: Situat a la zona de Cala Solleric a Punta Beca, entre la Ferradura Petita i Cala Solleric. Documentada, al manco, des de 1585, hauria d’anomenar-se Cala Romeguerar, que vol dir “lloc on es crien romegueres”. L’Arxiduc Lluís Salvador també ens parla d’ella però situada entre la Punta Beca i Punta Topina: “”Despues de pasar la Punta de Beca se abre ante nosotros la gran ensenada del Romegueral, rodeada por accidentadas cumbres y resquebrajadas laderas y coronada en lo alto por el Castell del Rey. Ante todo se destaca la blanca Punta de la Sal y una segunda prominencia junto a la cual brota la Font de Can Pera Doray.”

Bernat Cifre Forteza, al seu llibre “Geografia Lírica, I”, sota una fotografia de l’anomenat Forat de Mallorca, diu “.. vetaquí que em top amb aquesta “Mallorca en negatiu”, prodigiosa silueta llavorada per la pròpia maror, a l’aspra i emmurallada ribera de Tramuntana, de Pollença, vora un mal refugi, dit “Cala Romagueral”. La figura humana -que dóna idea de les dimensions d’aquesta “foradada”- és el nin Mateu Coll i Torres, fill d’en Toni “Magraner”, autor de la present fotografia. (..)”.

Per cert, qui va popularitzar aquesta imatge va ser el fotògraf Guillem Bestard.

2.- Cala Murta: És un dels topònims costaners de Pollença més coneguts. Situada en la península de Formentor, entre les cales d’en Feliu i la d’en Gossalba, està formada per una endinsada entre els indrets de les Butzes i el Castellet.

La primera notícia d’aquest nom la he trobat a un article publicat per l’historiador Mateu Rotger al Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (BSAL) titulat “Avisos al batle de Pollensa de fustes (embarcacions) de moros vistes en les mars de la illa”, on es pot llegir que dia 18 d’agost de 1493 “lo talayer lo qual diu que la fusta fa la via de Cala Murta”.

Curiosament, al mapa de Nicolas de Fer (1715) i altres, figura com a Cala MATA (es veu que va errar en la denominació de la planta). També cal indicar que el poeta Miquel Bota Totxo al seus escrits, prefereix anomenar la cala amb l’ètim Murtra.

I si voleu més informació sobre ella podeu consultar el Punt Informatiu Pollença (PiP) núm. 450.

3.- Els Pins o Munt de Blat: Entre el puig de la Pinoa, el coll d’en Vela i el caló d’Albercuix. Va ser citat per l’Arxiduc com a puig d’en Mare o d’en Marc.

4.- Cova del Pebre: Es troba situat a la zona de Cala En Feliu a Cala Murta, entre la cova de Santo Domingo i la punta de les Salines. Segons Ramon Reig (PiP 227), els pescadors hi deixaven les nanses a l’hivern perquè no se podrissin.

5.- Cala del Pi de la Posada o Pouada: és el nom que rebia l’actual cala o platja de Formentor (vegi’s PiP 392).

6.- Les Aritges: denominació deguda a les agulles rocoses que ressalten en la cresta, podem observar aquest fitotopònim entre la Punta de les Antenes i el Cap de Catalunya.

7.- Cingle dels Garballons: a la Península de Formentor. Citat pel prevere Rafel Ginard i Bauçà, desconec la situació exacta.

8.- Cala Figuera: Limitada pel cap de Catalunya i la punta d’en Tomàs, ja és citada al segle XVI per l’historiador Joan Binimelis: “Cala Figuera molt important, però molt danyosa a la terra, e prou inimiga. Visiten-la molt sovint los moros per certa font d’aigua ab què es proveïxen, però poc s’hi detenen en lo hivern, per causa d’estar súbdita a la travessia de grec e tramuntana, que són vents que solen regnar en aquella costa marítima en tal temps.” Actualment no existeix la font d’aigua a què fa referència, i a la versió castellana de dit autor no s’esmenta.

Miquel Costa i Llobera, poèticament, la bateja com a cala Cantarina, tal vegada per diferenciar-la de les homònimes de Santanyí i del terme municipal de Calvià.

Segurament, les figueres bordes o silvestres han donat nom a aquestes cales.

9.- Les Figueretes (1): Hi ha un parell de llocs amb aquest nom diminutiu de figuera. El primer d’ells el situam en la zona de Cala Bóquer a Cala Barques, entre els Farallons del Cavall Bernat i la Capellassa.

10.- Les Figueretes (2): I aquest segon indret se troba vora la punta Beca, entre la Cova de les Càntares i el torrent del Miracle.

11.- El Càrritx: Miquel Àngel March assenyala que aquest indret es troba a la Galera de Cala Castell. Es tracta del lloc, a mitjan galera, on acaben les penyes i comença el terrer. Evidentment hi ha càrritx.

12.- Pou de l’Om: A la cala de Sant Vicenç, entre el Pont i cala Barques.

13.- Cingle de les Mates: El pescador Ramon Castañer “Durall” el situà als peus del Cavall Bernat, entre el Morro del Peix i les Figueretes.

14.- Cingle del Fonoll Marí: També Miquel Àngel March el situa a la zona de Cala Castell a Cala Solleric, entre el Bancalet i la Cambra de la Senyora. Hi ha fonoll marí, ja que les cabres no hi arribaven, a l’endret del Coll de la Mar. Un cingle és un replà o una faixa poc inclinada, entre penyalars.

15.- Cingle de les Lletreres: Entre la Pesquera de l’Amo i la Punta d’en Tomàs, a la zona de Cap de Formentor a Cap de Catalunya.

16.- La Mateta: diminutiu de la planta anomenada “mata”. S’hi troba entre la Punta del Conill i el Celler, a la zona de l’Hotel Formentor a Cala En Feliu.

17.- Els Tamarells: Zona de platja en front de l’Hotel Pollença Park, entre la Roca de Llenaira i La Gola.

18.- Punta del Revell o Ravell: lloc de la costa situat a prop de la punta Avançada, entre la platja d’Albercuix i la Platjola, dins la zona militar de la Base d’Hidros.

Segons el Diccionari català- valencià- balear, “Revell” és una certa classe de peix i també un arbre o arbust (sobretot alzina o mata) que ha crescut poc i té la rama molt espessa. Per aquest motiu figura tant al llistat de topònims de peixos (vegis PiP 471) com al de vegetals de la costa marítima pollencina.

I, per últim, 19.- Pas de la Rel o de l’Arrel: encara que no sigui el nom d’un vegetal, sí és una part del mateix. A la zona de Cala Castell a Cala Solleric, devora el Pas d’en Pinyol, a l’altra banda de la Cova de l’Ermità.

 

 

gif ANIMADO Volar-e