ELS OCELLS EN LA TOPONÍMIA COSTANERA

311
Foto: Hans Monheim.

Juan M. Torres Velasco – jmtorres953@msn.com

El terme de Pollença gaudeix d’un dels litorals marins més extensos de les illes, per la qual cosa té una gran varietat de topònims amb la funció d’identificar un lloc proper a la mar. Els podríem englobar en diferents i variats grups, però avui comentaren els topònims referits a la fauna, o sigui, els zootopònims, i més concretament a les aus. Deixarem per més endavant els topònims relacionats amb els mamífers o els peixos.

1.- La Punta dels Ocells: accident de las costa situat entre el cap de Formentor i el cap de Catalunya i, més concretament, entre la Pesquera del Senyor i la Cova Negra. Citat al Corpus de Toponímia de Mallorca i a la Conferència sobre Formentor i Mn. Costa i Llobera, de Rafel Ginard i Bauçà, 1961.

PUBLICITAT

2.- Font de l’Astor: lloc emblemàtic a les proximitats de la cala de Sant Vicenç, entre la Ferradura i el racó del Cavall Bernat. Apareix grafiat en el mapa del Cardenal Despuig (1785) i al de Francisco de Coello (1851)com “Lastó”. El topònim tampoc canvia en la monumental obra de Mascaró Passarius. I per afegir més misteri, Jeroni de Berard a “Viaje a las villas de Mallorca” (1795) escriu: “”Sigue [a la cala de San Vicente] el lastó y otro grande cabo llamado el morro del Piñol y la cala de Boca, con una torre en su interior”. O sigui, posa un article determinat davant el nom “lastó”, la qual cosa no dóna peu a interpretacions del tipus “l’astó”. De totes maneres, el topònim font de l’Estó l’hem trobat a la cartografia militar de 1935, plànol 644-II, a partir d’aquí, tractant de trobar-li un significat, s’apunta al nom del rapinyaire conegut com “astor”. Per mi encara queden molts dubtes. I, sobretot, quan el lingüista Enric Moureu Rey anomena el topònim com Font d’Astor, i diu que es tracta d’un genèric acompanyat d’un nom de persona. El nom té origen germànic i prové de staer, Astar, s. IX, X.

3.- Punta de l’Àguila: situada en la zona compresa entre cala Barques i Cala Castell, vora cala Extremer. També figura al mapes del Cardenal Despuig (1785) i al de Francisco de Coello (1851). Així mateix, Jeroni de Berard (1795) escriu: “El cabo de la Galera cierra dicha cala [Castell], cala Extremera, punta del Aguila, Covas blancas y torre y cala San Vicente.”

4.- Niu de l’Àguila: es troba a la zona de cala Murta al cap de Formentor, entre el racó de les Arcades i l’Enfront Roig, damunt la cova de Na Ruixa. Al llenguatge col·loquial s’empra freqüentment la pronúncia “Àliga” en comptes de “Àguila”.

5.- Penyal de l’Udró: també conegut com el Ninot del Coal de la Morena, emergeix entre el Cingle Verd i la Caleta d’Ariant. A la majoria de documents i mapes consultats figura com el penyal de s’Udro, amb article salat, degut a la proximitat al terme d’Escorca, acció coneguda gramaticalment com a “isoglossa”. Com podem llegir a la web www.toponimiamallorca.net, “una vegada contemplats tots aquests rocams podem afirmar que els udrons de la costa d’Escorca i els ninots pollencins fan referència al mateix accident geogràfic”. Al mateix article afirma que “per aprofundir en aquest nom tenim la sort de comptar amb un esplèndid treball sobre la toponímia litoral d’Escorca: La costa d’Escorca. Es tracta d’un llibre bastant recent (2006) elaborat per Antoni Ordinas, Gabriel Ordinas i Antoni Reynés els quals ja duen bastants d’anys treballant junts la toponímia de la serra de Tramuntana.

I què diuen aquests autors dels udrons ? Ens plantegen que es tracta d’una metàfora amb dues possibles alternatives. La primera és que es tracti d’una forma diminutiva d’odre (estri per a portar líquids: vi, oli…) pronunciada a la manera sollerica i per tant de manera normativa hauríem d’escriure s’Odró. La segona és que faci referència als agrons (també anomenats ugrons o urons), grans aus de coll característic amb forma de S que sovintegen per la costa.”

6.- El Voltor: o puig del Voltor.- Situat a la zona costanera del Colomer a Cala Bóquer, entre la Cuina del Moro i el Llamp. És un topònim del que ja se té notícies per documentació del segle XIX, com podem llegir a la Gran Enciclopèdia de Mallorca.

7.- Font de la Gavina: anomenada així per la gran quantitat de gavines que fan el niu als penya-segats pròxims i hi van a abeurar. La trobarem entre el Forat i el cingle de Bufaranyes, a la zona compresa entre el Colomer i el cap de Catalunya.

El pare Ginard, a una conferència sobre Costa i Llobera (any 1961), com he referit al principi, cita aquest fontinyol dins can Camota.

PUBLICITAT

I, finalment, l’illot del Colomer, sobradament conegut, del que no vull fer cap comentari. Només cal remetre al lector a l’article que li vaig dedicar un sencer.

PUBLICITAT
PUBLICITAT