Els nostres noms de lloc: POUS, SÍNIES, CISTERNES I FONTS (i II)

154
La sínia del Convent durant una restauració.

Juan M. Torres Velasco – jmtorres953@msn.com

Continuam el que ja vàrem exposar a l’anterior edició de Punt Informatiu, amb la relació literal de les sínies, cisternes i fonts del municipi que figuren a la documentació de l’arxiu municipal de Pollença del 1879.

SÍNIES: “Son Bruy (5), Colonia (2), Can Cuset, Can Bach (2), Camí del Puig, Can Axut, Can Coni, Convento, Huerto dels Frares, Hort Nou, Hort de l’abouradó, Camp d’en Bruy, Hort d’en Lluch, Can Sauri, Can Reus, Portellada, Can Violiné, Pas del Cero, Llenaira, L’Uyal, Síller d’en Marqués, Sn. Vicente, Can Botana, Can Martorellet, Hort de San Vicens, Can Martorell de Vela, La Font de Domingo, Can Vensala, Can Tres Camas, Can Cladera, Cal Xarrió, Camp Redó, Can Comas, Can Colét, Cana Marja, Can Diable (3), Can Guilló (1), Can Prats, Can Uguet y C. Pau (2), Can Llobera (2), Font de Varitx, Can Pontico”.

En total figuren a la documentació 52 sínies amb una profunditat mitjana de 10 metres, i que durant l’estiu donen poca aigua. Tanmateix, són notables per l’abundància d’aigua o per bona qualitat del líquid les de Can Colet, Can Vensala, Can Cladera, Can Botana i Can Tres-Cames.

PUBLICITAT

El recull de CISTERNES és el següent: “Son Vila, Can Costa, Llenaira, Can Blay, Can Segui, El Castell, El Faro. Can Guilló de Costa, Can Mayol, Can Garrit, Can Campos, Jaime Feliu, Can Cerdá, Can Bestard, La Gerreria, Cana Ferrana, Can Aspré, Can Comasema, Can Sionet, Beá (público), Coloña Gran, Can Prats, Can Pascolí, Can Lloberina, Can Sopa, La Parroquia, El Pujol”.

En total sumen 27 cisternes per a recollida d’aigua de la pluja.

Finalment, en lo que respecta a les FONTS o manantials, en comptabilitzam 66, que enumeram a continuació: “Can Axartell, Can Sion, Can Guilló (2), Can Fava, Son Vila, Can Gatulas, Morell (2), Malagarba (salada), El Rech (varios manantiales salados), Font Salada, Son Bruy, La Sarell, La Sarelleta, La Mola, El Racó 82), Fartaritx Vila, Fartaritx Gran, [Fartaritx] de Serra, Can Bosch, Castelló, L’uyal, Boquer, Albercuix, La Font de Cuxach, Can Llobera de Bar[tolo]me, Can Llobera d’alt, Can Barba, La Plana Gran, Can Picasa, Fuente Radol de Varitx, El Pujol, Can Guillem Bét (2), El Molinet, Can Pascol, Cal Herevet, Can Melsion (2), Son Grua (2), Preduxella Gran (1), La Torre d’Ariant (2), Ariant (2), Cal Sollerich, Cala Martorell, Font Gayarda, Llinás, La Setla (2), La Setla Veya, Fuente de la villa, Augarét Vey, Hortolans, Gorch Blau, Can Fons, La Casa, L’Argent, El Castell (4)”.

I al qüestionari s’especifica que hi ha dues fonts notables per les seves propietats medicinals, ferruginoses, que són les de l’Argent i la de Can Guillem Bet.

Igualment s’assenyalen un parell d’observacions: La primera és que la font de Malany, intermitent, salabrosa, que té la particularitat que la major part de l’hivern està seca, però que a l’estiu brota abundantment.

La segona peculiaritat indica que el Rec està format per diverses fonts que poden moure una màquina amb força de 20 CV, per la qual cosa les seves aigües s’utilitzen com a motriu de dos molins fariners. L’aigua és salada, abundant en pesca, i a l’estiu disminueix considerablement el seu cabdal, malgrat no arribi a secar-se.

Altres contestes en aquest document ens indiquen que Pollença aleshores comptava amb 8.558 habitants, 18 molins d’aigua, i que es calculava que el consum de líquid per persona i dia era de 15 litres.

Òbviament, la relació de topònims de l’enquesta no és tan exhaustiva com la que podríem fer actualment perquè s’han construït nous elements hidràulics, i n’han desaparegut d’altres.

Així com l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, al seu Die Balearen, comptabilitzava 50 sínies en tot el terme, Francisco Valdès, en un article titulat “Hidrologia subterránea de la isla de Mallorca” publicat l’any 1951 a la Revista de Geofísica nº 38, ja ens indica que n’hi havia 111. I crec que aquesta explicació la podem fer extensiva a la resta d’elements.

Sínia que apareix al Die Balearen de l’Arxiduc Lluís Salvador.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT